El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres l'informe del grup de treball de l'impacte de la Covid-19 a les residències. El text ha vist llum verda a la Comissió de Drets Socials amb els vots a favor del PSC, ERC i Junts, mentre hi han votat en contra Vox, CUP, En Comú Podem i Cs, crítics sobretot amb els aspectes que no recull el document, com les responsabilitats polítiques d'aquella gestió. La coordinadora Familiars de Residències 5+1 s'ha manifestat disgustada davant la cambra.

L'informe constata la "manca de recursos" tant materials com humans, així com de "coordinació" entre el sistema residencial i el sanitari, que va provocar un "accés desigual" als hospitals. També que durant els primers dies no hi va haver instruccions: una vegada n'hi va haver, els professionals van rebre una "allau" de protocols i ordres.

El grup de treball reconeix en l'informe errors en la gestió de la Covid-19 a les residències en les primeres setmanes de la pandèmia, la primavera del 2020. El text atribueix "molts" d'aquests erros a la "manca d'informació científica" i al fet de "no disposar d'estructures preparades i protocols clars" per a una situació de pandèmia.

Aquelles primeres setmanes de març i abril, prop de 4.000 persones que vivien en residències van morir per Covid o símptomes compatibles i el 71% van traspassar al mateix geriàtric, ha recordat la diputada de la CUP Laia Estrada. Durant els gairebé tres anys que va durar la pandèmia, 10.000 persones que vivien en residències de gent gran van morir per Covid-19.

Derivacions amb "criteris mèdics"

El document recull que les decisions de la derivació dels residents als hospitals es van prendre amb "criteris mèdics", per bé que el "tensionament" al sistema sanitari i la "manca de coordinació" amb les residències van provocar un accés desigual als hospitals. És aquí on els familiars de la Coordinadora 5+1 parlen d'"exclusió residencial", criticant que hi va haver un "mur infranquejable" a les residències durant setmanes.

L'informe també constata que els aïllaments a les habitacions van comportar "conseqüències físiques i psicològiques" a la gent gran de les residències, que "sovint no entenien què passava" arran del seu estat de salut. També reconeix que algunes residències "van vulnerar els drets dels familiars a la informació sobre l'estat de salut i evolució dels residents.

Un altre punt en què s'expressa amb duresa és sobre els serveis d'inspecció a les residències, que titlla de "deficients", i que assegura que continuen avui dia. L'informe admet la "precarietat sistèmica" al sector residencial dels treballadors, que es van trobar "desbordats", "impotents" i "sobrecarregats". Les conclusions advoquen per crear l'Agència Sociosanitària de Catalunya i estableixen s'ha de crear una taula residencial per promoure i dissenyar el nou model residencial, en el termini de sis mesos.

Defensa i crítiques de l'informe

PSC, Junts i ERC han defensat la feina del grup de treball i l'informe que s'ha aprovat. Els socialistes han reconegut que el sistema no estava "preparat" i que els primers mesos van ser "desastrosos". Junts ha reconegut un "dèficit estructural" que va ser "molt difícil" de superar durant la pandèmia i la "feblesa del sistema social".

La CUP i els comuns s'han mostrat molt crítics amb l'informe, mentre que els republicans han lamentat la posició "partidista" d'En Comú Podem en una qüestió com aquesta. 

A les portes del Parlament, la portaveu de la coordinadora Familiars de Residències 5+1, María José Carcelén, ha lamentat que l'informe no identifiqui els responsables polítics d'aquella gestió, que no "faci justícia" ni que proposi canvis estructurals de cara al futur. Considera que el document és una "burla" a les famílies i les persones que van morir a les residències durant la pandèmia.