La protecció efectiva, deures pendents en el primer aniversari de l’arribada de l’Aquarius a València

Yakob és una de les més de 2.300 persones que van formar part del dispositiu encarregat de donar la benvinguda al port de València a les tres naus de la flotilla de l'Aquarius. A través de la pàgina web de la Generalitat Valenciana es va inscriure com a voluntari i va ser cridat per ajudar en les tasques d'acolliment lingüístic. Natural de la ciutat siriana d'Homs, Yakob compta amb l'experiència d'haver passat per una situació semblant uns anys enrere. Després de ser rescatat en aigües mediterrànies i passar durant mesos per diferents camps de persones refugiades a Grècia, el jove va arribar a finals de 2016 a l’Estat espanyol a través del programa d'acollida. Actualment resideix a València i té reconeguda la protecció subsidiària. "Em va fer molta il·lusió poder participar en la rebuda. Va ser com tornar un favor", reconeix un any després.

Massoud és una de les persones que va viatjar a l'Aquarius. Forçat a fugir a causa dels atacs de Boko Haram a la seua regió de Nigèria, el seu relat remet a l'horror viscut a Líbia, on les històries de segrest, explotació i violència s'amunteguen amb total impunitat. Abans de poder pagar el seu rescat i pujar a un bot de goma, Massoud va viure sota les brutals amenaces de les bandes criminals conegudes com Asma Boys. Els seus dos anys a Líbia són recordats a colp de robatoris, abusos i treball en situació d'esclavitud (conta que arribava a treballar 18 hores al dia).

Quan Simone va posar els peus a València, el primer que els sanitaris van fer és traslladar-la a l'hospital. El seu estat era vulnerable després de viure el trencament de l'embarcació en la qual viatjava i a la qual havia arribat després d'escapar d'aquell escenari asfixiant que han denunciat reiteradament organitzacions internacionals. Encara avui presenta en diferents parts del seu cos les seqüeles visibles del contacte del combustible sobre la seua pell i les cremades produïdes pel sol. Després d'una llarga recuperació, Simone assegura trobar-se a gust a la capital del Túria; el seu desig és el d'aconseguir una feina i tenir una vida normal amb la seua família.

I el compromís de recepció?

A la mateixa sala en la qual Massoud i Simone han reviscut la seua travessia, conversem amb l'advocat Jaume Durà, que és el coordinador de la Comissió d'Ajuda al Refugiat (CEAR) al País Valencià. Dos cartells emmarcats sobre la paret ens recorden que "Nosaltres també vam ser emigrants" i el clamorós "No a la guerra". Durà és contundent: un any després de l'arribada de l’Aquarius, des de l'entitat continuen reclamant que l'Estat complisca el seu compromís amb les persones que necessiten protecció efectiva. És una reivindicació extensible a les persones arribades amb l'Open Arms: el dret a l'estatut de refugiat, la protecció subsidiària o una protecció per raons humanitàries o excepcionals.

S'imposa la política Salvini

L'episodi de l'Aquarius va significar una reconciliació inèdita del Govern espanyol amb les seues obligacions en matèria d'ajuda humanitària i dret internacional. Pedro Sánchez, que acabava d'arribar a la Presidència del Govern després de la moció de censura, va convertir l'acollida en un símbol del que podria ser un nou temps en matèria migratòria. Al seu torn, Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, enaltia l’"onada de solidaritat" que havia protagonitzat la societat valenciana. El cert és que una quantitat molt important d'alcaldes de tot l'Estat van oferir obertament les seues ciutats per acollir el vaixell. I així ho van fer també alcaldes de ciutats italianes com Nàpols o Palerm, en una actitud que contrastava amb la del recent nomenat ministre d'interior italià, Matteo Salvini, que davant la crida d'auxili, va marcar la seua posició davant la Unió Europea de no permetre que cap vaixell de cap ONG arribara a Itàlia.

De l'acollida a la negació i, finalment, a la retenció de vaixells com l'Open Arms o el Aita Mari. L'escenari va canviar sobtadament. SOS Méditerranée i Metges Sense Fronteres ja havien renunciat al desembre de 2018 a seguir operant amb l'Aquarius per realitzar rescats de persones a la Mediterrània davant els entrebancs polítics, judicials i administratius afrontats. Actualment, no hi ha mitjans navals rescatant persones a la Mediterrània. La Unió Europea va interrompre l'Operació Sophia fa una mica més de dos mesos mantenint tan sols la formació dels guardacostes i les patrulles de vigilància aèria. Els 28 estats comunitaris es neguen a acollir persones i la política d'asil segueix bloquejada. "La política Salvini s'ha imposat a la Unió Europea", sentencia l'advocat Durà.

Humanització informativa

Va ser l'arribada de l'Aquarius a València el desembarcament més mediàtic de la història? Així es pot pensar a tenor dels més de 600 periodistes acreditats que inundaven la dàrsena aquell 17 de juny i pel volum d'informacions (102.500 peces) que va generar en els mitjans durant aquell estiu. La periodista valenciana Teresa Díaz va analitzar la cobertura mediàtica sobre l'Aquarius i va arribar a la conclusió que aquest desembarcament va rebre un tractament diferenciat i va suposar un punt d'inflexió en el camí de les bones pràctiques periodístiques i la humanització del fenomen migratori.

Una de les principals conclusions que s'extrau d'aquest estudi és que la sobreexposició informativa va provocar una impressió distorsionada sobre la realitat i, de fet, va tenir un reflex en la pujada de vuit punts de la preocupació dels ciutadans per la immigració, segons el CIS , al mes següent al desembarcament. Una altra de les reflexions principals a què ens convida la periodista es refereix a com ens hem acostumat a les progressives arribades estivals fins al punt que no se'ls presta gairebé atenció. De fet, el mateix cap de setmana que l'Aquarius, convertit en símbol, va prendre tot l'espai informatiu, gairebé 1.000 persones van arribar a les costes andaluses amb una incidència mediàtica molt menor en termes comparatius. Cal recordar que a les tanques frontereres de Ceuta i Melilla, al mateix temps, s'estava aplicant la mateixa política que aplicava el PP: expulsió immediata. Algunes veus crítiques així ho van fer saber, titllant aquest comportament de contradictori i cínic.