El programa migratori de la dreta vira a l'extremisme

El discurs xenòfob i proteccionista al voltant de la migració pren volada a l’Estat espanyol, no només com a conseqüència de la irrupció de Vox a les institucions dels tres nivells administratius, sinó també perquè Ciutadans i PP, en una clara aposta estratègica per captar un segment electoral conservador, han acabat assumint la defensa d’un enfocament economicista de la qüestió. Els tres partits de l’espectre de dreta, no debades, han confluït durant les darreres campanyes electorals en dos elements programàtics fonamentals: la immigració com a recurs que responga a les necessitats econòmiques del país, i la fi de les situacions d’irregularitat.

Si filem més prim, s’observa en l’anàlisi, pel que fa a les eleccions generals, que Izquierda Unida, Compromís i Unidas Podemos s’alineen sòlidament amb idees com l’eliminació dels retorns “en calent”, l’aprofundiment en la protecció de menors no acompanyats o el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (els CIE). El PSOE s’ubica en una posició central advocant per una “via realista” que titlla de demagògics alguns conceptes de l’esquerra com el de “fronteres obertes”. La dreta s’oposa en bloc a qualsevol mesura d’aprofundiment en la protecció internacional, si bé és remarcable la instrumentalització política que PP i Ciutadans n’efectuen, proposant per exemple un Estatut de protecció temporal per a veneçolans.

800 pàgines de programes electorals

Malgrat que l’objectiu més preuat de qualsevol programa polític rau en promoure elements de decisió per a un vot informat, el ben cert és que, tal com assenyalen els promotors de la investigació, a l’Estat espanyol trobem elements que distorsionen i dificulten la comprensió íntegra dels mateixos. Per començar, els programes dels partits, tant a nivell estatal com a nivell autonòmic, són excessivament densos i llargs. Com a prova, s’han comptabilitzat un total de fins a vuit-centes vint pàgines entre totes les formacions que presentaven candidatura a la contesa valenciana, de les quals, per cert, tres-centes corresponen al programa de Compromís.

Estigmatització i sensacionalisme als mitjans

En un informe paral·lel sobre el discurs migratori als mitjans de comunicació, elaborat en aquesta ocasió pel periodista Miquel Ramos en col·laboració amb la Unió de Periodistes Valencians, es conclou que, en general, migració i asil han estat tractades mediàticament com a categories problemàtiques. Val a dir, per exemple, que algunes de les declaracions referides a dones migrants, que s’han fet considerant-les únicament com a mares i criadores (fem memòria sobre les controvertides paraules del candidat popular Casado) han trobat cobertura acrítica en els mitjans generalistes.