La detenció d'una activista del Comitè de Defensa de la República (CDR) de Viladecans, a qui la Fiscalia de l'Audiència Nacional investiga per suposats delictes de terrorisme i rebel·lió, suposa un salt endavant en la repressió d'un moviment, obertament criminalitzat per la dreta mediàtica estatal des de fa mesos. Nombrosos advocats han posat el crit al cel perquè accions com participar en un tall de carreteres o en l'aixecament de barreres d'un peatge comportin acusacions de terrorisme i rebel·lió, fins al punt que posen en dubte que ni tan sols constitueixin un delicte de desordre públic.

Ara bé, si un lletrat pot arribar a atribuir un delicte de terrorisme a una actuació com aquesta és gràcies a la reforma del codi penal del 2015, que va ampliar enormement els supòsits per considerar com a terrorisme conductes que no encaixen amb la definició més comuna del concepte. La nova normativa va ser aprovada fonamentalment amb els vots del PP i el PSOE –UPN, el Foro Asturias o Coalició Canària també s'hi van posicionar a favor–, l'abstenció de CDC i UPyD i el rebuig de la resta de partits, en un moment en què ni Podem ni Ciutadans tenien presència al Congrés. Ja aleshores, determinats advocats i grups de defensa dels drets humans van denunciar que la reforma, clarament restrictiva, podria implicar que determinades accions de protesta social fossin perseguides sota l'acusació de terrorisme, un element que ha arribat ara amb la persecució dels CDR.

Però què va canviar amb la nova normativa? Segons el codi penal del 1995, una persona podia ser acusada de terrorisme si actuava "al servei o col·laborant amb bandes armades, organitzacions o grups la finalitat dels quals sigui la de subvertir l'ordre constitucional o alterar greument la pau pública" i la seva actuació provocava víctimes, ja sigui mortals o ferides. La col·laboració amb aquestes bandes armades o el dipòsit d'armes o municions o la tinença de substàncies o aparells explosius per col·laborar amb les organitzacions terroristes eren altres actuacions que també es perseguien com a delicte de terrorisme.

La reforma del 2015 va ampliar enormement els supòsits pels que un delicte podia ser considerat terrorisme. En concret, a l'article 573 del codi penal s'especifica que "es consideraran delicte de terrorisme la comissió de qualsevol delicte greu contra la vida o la integritat física, la llibertat, la integritat moral, la llibertat i indemnitat sexuals, el patrimoni, els recursos naturals o el medi ambient, la salut pública, de risc catastròfic, incendi, contra la Corona, d'atemptat i tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions o explosius, [...] , i l'apoderament d'aeronaus, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies", quan es portin a terme amb l'objectiu de "subvertir l'ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l'Estat, o obligar els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo", o "alterar greument la pau pública".

El nou redactat també considera terrorisme el delicte de "desordres públics, així com dels de rebel·lió i sedició, quan es cometin per una organització o grup terrorista o individualment però emparats per ells". Dit d'una altra manera, no cal formar part de cap organització armada, com passava abans de la reforma, per poder ser acusat de terrorisme si es comet una simple acció de desordre públics. La modificació del codi penal va unir-se a altres normatives com l'anomenada Llei mordassa, que evidencien una clara restricció de drets fonamentals.

Crítiques de l'ONU i organitzacions internacionals

Mesos abans que s'aprovés la modificació, Amnistia Internacional ja va advertir que aquesta "ampliava de manera desproporcionada els delictes de terrorisme". L'ONG avisava que s'ampliava d'una "manera tan vaga i imprecisa la definició de terrorisme que conductes que no tenen naturalesa terrorista podrien ser sancionades, de manera incompatible amb les normes del dret internacional". AI reconeixia que no existeix una definició internacionalment acceptada de terrorisme, però el Relator Especial de l'ONU en la lluita contra el terrorisme considera que han de complir amb tres característiques: intencionalitat de causar mort, ferits greus o prendre ostatges; propòsit d'atemorir o intimidar la població o obligar a un govern o a una organització internacional a realitzar un acte o abstenir-se de fer-lo". És força obvi que res a veure amb l'actuació dels CDR.

També es va pronunciar en contra de la reforma l'ONU, en el seu cas a través de cinc relators de drets humans. "Tal com està redactada, la llei antiterrorista podria criminalitzar conductes que no constituirien terrorisme i pot comportar entre d'altres restriccions desproporcionades en l'exercici de la llibertat d'expressió", deia un dels relators. Tres anys després sembla evident que aquesta és la via per la que opta la Fiscalia de l'Audiència Nacional.