DIADA NACIONAL DE CATALUNYA La primera Diada amb presos i exiliats

Arriba una nova Diada acompanyada de la màxima expectació i amb el clima polític carregat. En aquesta ocasió, per ser la primera després del referèndum d'autodeterminació de l'1-O i la declaració d'independència simbòlica del 27-O, després de l'aplicació del 155 i –sobretot–, amb dirigents sobiranistes presos i exiliats per aquests fets. Els presos i exiliats, de fet, seran el leitmotiv principal de la major part d'actes convocats, unint tot l'independentisme malgrat les seves diferències ideològiques –dividit entre els que reclamen implementar ja la república i els que prefereixen augmentar els suports abans de donar qualsevol pas unilateral–. Però no pas al conjunt del sobiranisme, amb els Comuns desmarcant-se un any més del plat principal: la gran manifestació de l'11-S.

Per aquest any, els organitzadors de la ja tradicional manifestació independentista de la jornada, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, han triat l'Avinguda Diagonal de Barcelona, àmplia i agraïda per a les fotos des de dalt, amb la intenció de tornar a protagonitzar, per setè any consecutiu, poderoses imatges d'una massiva mobilització. En aquesta línia, i com en d'altres ocasions, s'insta els participants a abillar-se amb un mateix color, aquesta vegada el corall, el mateix de les brides de les urnes de l'1-O, i també s'ha preparat una samarreta per a l'ocasió. Els organitzadors conviden igualment els manifestants a portar pancartes amb lemes de lliure elecció, perquè "aquest any, el protagonista serà la teva veu", segons el material promocional de la protesta.

Quatre cents mil inscrits

També com altres anys, la concentració arrencarà a la molt simbòlica hora de les 17:14 –al·ludint a la data de 1714–, i, com a novetat, aquest any començarà amb els manifestants en silenci i amb les seves pancartes ocultes. Un silenci que s'anirà trencant per trams, formant una "onada" reivindicativa. Segons dades fetes públics pels organitzadors aquest diumenge, la xifra d'inscripcions a la manifestació supera ja les 400.000.

La manifestació d'enguany porta per lema Fem la República Catalana, apostant clarament per la via exprés que reivindica part de l'independentisme, singularment el que s'articula entorn de la Crida per la República que impulsa Carles Puigdemont i la direcció de l'ANC, a més de la CUP. Diferent visió es té des d'ERC, que des del 21D va fer un gir a la seva estratègia i prefereix ara aparcar les vies unilaterals fins a ampliar la base independentista, interpretant que el 47% obtingut als comicis per la suma de l'independentisme no és encara suficient.

Article conjunt dels presos polítics i dels exiliats

"L'escenari de repressió prolongada i el record de l'1 d’octubre fan absolutament excepcional aquest Onze de Setembre. Tenim la convicció que, lluny de la voluntat dels qui voldrien que desistíssim, el proper dimarts viurem de nou una jornada de reivindicació, dignitat i autoestima col·lectiva, units en la pluralitat, com sempre hem fet en les grans mobilitzacions de país". Els nou presos polítics i els set  dirigents exiliats han encapçalat d'aquesta manera un article que aquest dilluns publiquen quatre rotatius catalans.

Recorden la "resposta unitària" que es va donar en manifestacions contra "la sentència de la retallada de l’Estatut, o el 'No a la guerra', la defensa del territori, el clam unànime de 'Volem acollir' i el rebuig al terrorisme. I, d’una manera especial, davant la violència desfermada dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, durant la celebració del referèndum d’autodeterminació".

Demanen 'justícia', perquè consideren que "no hi ha delicte" en la seva actuació, que Europa ho ha dictaminat "de manera meridianament clara", assenyalen que "alguns membres de la justícia espanyola s’obsessionen en una croada descontrolada" i afirmen que l’absolució és l’única resposta que esperen.

L'acte institucional pels presos

Com és tradicional en els últims anys, l'acte institucional que organitzen el Govern i el Parlament se celebrarà el dia 10 –deixant així el protagonisme de la Diada a la manifestació independentista–. Aquest any, l'eix principal versarà sobre els presos i exiliats i la vulneració de drets fonamentals. Ja des del cartell promocional –molt criticat per l'oposició espanyolista–, que presenta les quatre barres de la senyera ocultades amb cinta aïllant.

També gairebé institucionals són les ofrenes florals davant el monument a Rafael de Casanova, que partits i entitats de tot tipus realitzen al llarg del matí del dia 11. Aquest any, les ofrenes estan en part en el punt de mira, per ser el punt on és més factible que es puguin produir enfrontaments verbals entre diversos grups. Especialment, després d'un estiu caracteritzat per la polèmica dels llaços grocs i l'ús de l'espai públic.