No ha estat fins aquest cap de setmana que s’han convocat les primàries socialistes de manera oficial, però ja fa temps que les candidatures fan campanya. Cares visibles i militants de base han anat prenent posicions i organitzant-se per donar suport al qui creuen més vàlid per a la Secretaria General. Cafès, trobades, reunions i, per últim, mítings. Tot pensat per i per a la militància. A Balears les federacions no són gaire grans, per la qual cosa quan es diu que es debatrà fent un cafè amb la resta de companys i companyes de partit probablement sigui literal. Al fet de ser federacions de mida reduïda se li suma la mar per enmig, que fa que al final cada illa gestioni de manera diferent la manera de fer campanya. Tot i això, Balears no se’n lliura de la divisió que afecta al partit.

A les Illes se les havia definit primer com a territori «sanchista», ja que la secretària general del PSIB, Francina Armengol, va ser l’única presidenta autonòmica que va donar suport a Pedro Sánchez fins al final del seu mandat. Ara és l’única presidenta autonòmica que no va anar a la presentació de la candidatura de Susana Díaz. Entremig, però, ha convertit Balears en territori «patxista». No és que la militància balear vagi canviant d’opinió alhora que la secretària general, sinó que Armengol va ser de les primeres en posicionar-se a favor de la candidatura de Patxi López a la que van seguir moltes cares visibles del PSIB. Es va establir així que les Illes eren feu «patxista», tot i que les altres candidatures també hi són ben presents.

Al PSIB abans anaven a una

Des des de la cúpula socialista balear s’ha posat èmfasi en què les seves preferències són personals i com les de qualsevol militant més. Ara bé, a la visita de Patxi López a Palma hi van assistir a banda de la presidenta del Govern una dotzena d’alts càrrecs, com el portaveu del partit Francesc Miralles, la secretària d’Organització, Bel Oliver, la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera o el vicepresident del Parlament, Vicenç Thomàs. A més, hi va assistir un dels diputats al Congrés que va trencar amb la disciplina de vot a la investidura de Rajoy, Pere Joan Pons.

Una altra de les diputades que va votar no a la investidura és Sofía Hernanz. L’eivissenca és la coordinadora i una de les impulsores de la plataforma en suport a Pedro Sánchez, a la presentació de la qual – celebrada farà un mes i mig – no hi va assistir la primera línia del partit. Tot i això, caldrà esperar a què Susana Díaz i Pedro Sánchez visitin les Illes per saber si també rebran el suport dels alts càrrecs del PSIB.

El cert és, però, que tot i la diferència de suports a les candidatures, la immensa majoria de socialistes illencs parteixen d’una mateixa base: l’actuació de la gestora va ser «vergonyosa» i el Congrés s’hauria d’haver convocat abans. A més, des del PSIB es va recolzar «de manera lleial» i «fins al final» al que era en aquell moment Secretari General, Pedro Sánchez. Aquest darrer punt d’unió també ha estat el primer punt de discrepància, sobretot entre el sector «sanchista» i el «patxista». Mentre que els de Sánchez argumenten que Francina Armengol va canviar «de bàndol» de seguida que López va anunciar la seva candidatura, els del candidat basc apunten que va ser una qüestió de lleialtat política el seguir al costat de Sánchez, però que el seu moment ja havia passat.

Excés de normalitat

Tanmateix, des de la formació socialista intenten mostrar normalitat mentre apel·len a la pluralitat del debat i al consens final que arribarà amb el Congrés. Ara bé, la divisió és palpable i si és cert que les cares visibles del PSIB han mostrat suport a López, també es cert que un gruix important de la militància de les Illes està amb la candidatura de Sánchez.

El suport a Susana Díaz és més discret. Tot i així, el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Calvià i coordinador del grup de suport a la candidata, Andreu Serra, apunta que tenen visibilitat a les Illes i que hi ha recolzament, sobretot a Calvià, part de Palma i la Part Forana, igual que a les agrupacions d’Eivissa i Menorca.

Va ser ell mateix el que va demanar «personalment» a Francina Armengol que «hi hagués la màxima neutralitat des de la direcció per poder apropar les diferents propostes a la militància d’una manera justa». La presidenta del Govern va emetre un comunicat en què afirmava que així ho faria i poc després va convidar de manera oficial a Pedro Sánchez i Susana Díaz a visitar les Illes. De moment, però, cap dels dos ha confirmat la seva assistència.

La diputada Sofía Hernanz explica que a Balears «s’està vivint tot amb molta intensitat i molta diversitat. La cosa està molt dividida, però es porta amb normalitat i molta participació i debat, que és bo». La normalitat i el caire positiu del debat i la pluralitat és quelcom compartit entre els representants de totes tres candidatures i que es deixa entreveure amb les relacions entre militants que donen suport a diferents candidatures. És cert que l’argumentari general dels grups de suport dista poc del que es fa arreu de l’Estat però també ho és el fet que la bel·ligerància és menor en el to dels portaveus illencs. L’important, però, està més en el que no es diu que en el que es diu.

Davant Susana Díaz, silenci

«Ens esperen unes primàries molt llargues i hem de canalitzar la candidatura sense el suport dels aparells», diu Sofía Hernanz. Per al primer tinent d’alcalde de la ciutat d’Eivissa, Alfonso Molina, aquesta campanya ha de ser «discreta i s’ha de fer absolutament en positiu. No et sabria dir res dolent de la resta, sinó més coses bones del meu candidat». El seu candidat és Patxi López, el mateix que el del portaveu del PSIB al Consell de Mallorca, Miquel Àngel Coll, qui creu que el candidat basc «és garantia de consens i unitat». Per a ell, igual que per a Molina, serà qui doni unitat al projecte i qui eviti que «les ferides es facin més profundes».

De Pedro Sánchez només destaquen coses bones, però també diuen que el seu moment va passar amb el relleu per part de la gestora. Molina destaca el «punt emocional de Pedro» i Coll explica que no és la persona indicada per dirigir. La raó bàsica és l’enfoc de la campanya de Sánchez, en què ha apel·lat a la militància a partir d’un discurs d’enfrontament entre els projectes. Des de la coordinadora de suport a Pedro Sánchez diuen que és la seva candidatura la que pensa amb la militància, mentre que Patxi López és la del aparell. Andreu Serra només esmenta de passada a Pedro Sánchez: «l’intent de diferenciació dels projectes que se presenten per part d’alguna candidatura és una errada».

Susana Díaz no apareix en cap moment entre la resta. Es parlen de projectes diversos i amb poques coincidències, de gent de l’aparell. En cap cas, però, se’n fa cap referència directa. Entre els de Sánchez i els de López queda clar que les sinergies hi són tot i les diferències, però amb els de Díaz no està clar. Miquel Àngel Coll destaca que comparteixen projecte amb Sánchez i deixa clar que amb la candidata andalusa és al contrari. Així, Patxi López queda com el candidat que pot unir les diferències, suavitzar els ànims, a la vegada que es deixa veure que les confrontacions són cosa de dos i que en aquestes primàries es entre Pedro Sánchez i Susana Díaz.

Tanmateix, a nivell local es viu diferent. El PSIB, tal com explica Miquel Àngel Coll, «està tant dividit com qualsevol altre territori, i seria estrany que no hi hagués aquestes divisions». Sembla que entre companys i companyes hi ha pacte de no agressió, encara que la campanya no ha començat i queden les setmanes més intenses.

La direcció autonòmica ha pres una decisió estratègica, que ha estat donar suport a la candidatura de López, la menys bel·ligerant. Tot i que s’assegurin que les opinions són personals, han anat casualment en bloc. D’igual manera, però, la militància creu sincerament que el debat només serà per enriquir i que el respecte entre companys és innegociable.