PRESOS POLÍTICS Torrent denuncia l'existència de presos polítics davant el ministre de Justícia

"Cal denunciar l'existència de presos polítics". Així s'ha expressat aquest divendres el president del Parlament i segona autoritat institucional catalana, Roger Torrent, en un acte a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, per celebrar la festivitat del seu patró, Sant Raimon de Penyafort, en el qual també hi ha participat el ministre de Justícia, Rafael Catalá. Una frase que ha actuat com un resort: immediatament després de sentir-la, diversos assistents en els llocs d'honor de l'acte han abandonat la sala. Entre ells, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, i els fiscals en cap de Catalunya i de Barcelona, Francisco Bañeres i Concha Talón.

Una cita morbosa

La cita tenia morbo. Roger Torrent, Rafael Catalá i Enric Millo en una mateixa sala -no és un acudit-. Amb l'excusa de la Sessió Solemne de la Festivitat de Sant Raimon de Penyafort al Col·legi d'Advocats de Barcelona, aquests tres polítics es trobarien a poca distància, sense parlar entre ells però amb totes les mirades atentes al mínim gest que fessin. En el cas de Torrent, no han calgut gaires matisos. Davant del ministre de justícia ha deixat anar una munió de crítiques, des de denunciar l'existència de presos polítics fins a criticar la condemna del raper Valtonyc. La tensió ha esclatat quan Jesús María Barrientos, el president del TSJC, i dos fiscals de nivell s'han aixecat i marxat de la sala. Tarda de festa al Col·legi d'Advocats.

Plasma pels periodistes

Els preliminars de l'acte ja eren interessants. Aquests últims dies Torrent i Millo han mantingut ''contacte epistolar'', una diversió que -crec recordar- era el delit de les joves parelletes del segle XVIII. Que si Rajoy no es reuneix amb mi (amb Torrent), doncs jo no em reuneixo amb tu (amb Millo). Un drama. Els periodistes estàvem expectants, a veure com interactuava aquesta parella despitada. Només ens faltava Rajoy, però -per sort- una pantalla de plasma ens ha recordat amb certa morriña la seva presència. Hem hagut de veure tot l'acte a través d'aquest aparell. No podíem entrar a la sala, no fos cas que molestéssim.

Recapitulem. Abans de començar la cerimònia, una munió de càmeres i periodistes esperem a la porta del col·legi, que és bonica i sembla l'entrada d'un jardí neoclàssic. Mirant l'horitzó per si veiem algun cotxe oficial, de cop ens girem i ens trobem a Enric Millo a la porta del col·legi. No tenim ni idea de com ha entrat. Es frega les mans, no sabem si pel fred o pels nervis. Xerra una estona amb la degana del col·legi, Eugènia Gay Rosell, que porta un somriure i una toga fantàstica.

De cop veiem una barba hipsteriana aproximant-se cap a nosaltres. Falsa alarma, és un dels assistents. Qui arriba poc després és el senyor ministre, caminant tan ràpid cap a la porta que sembla que estigui fent els 100 metres llisos. Tots els periodistes criden alhora: ''Noooooooo, fotoooooos!!!!''. El ministre es gira amb cara de despiste rajoyà, i somriu a les càmeres, amb Millo al costat. Els dos entren plegats. Ningú apostava que esperessin a Torrent.

Mentre no arriba el president del Parlament els periodistes es mouen inquiets com nens, i trepitgen l'herba de l'entrada del col·legi, cosa que fa una mica lleig. Quan ja passen vint minuts de l'hora d'inici oficial de l'acte, la barba més popular de Catalunya arriba amb presses, i ens fa un Catalá 2.0. ''Nooooooo fotooooooo!!!''. Torrent es gira sobtat, mira fixament a la càmera i entra gairebé corrent. Uns periodistes l'intenten seguir però els hi tanquen la porta als nassos.

Torrent unchained

Els discursos comencen amb la degana, que elogia les virtuts per tots conegudes de la justícia i el dret, des del punt de vista de la veritat i de la bellesa. La justícia, es veu, és prou guapa. A la seva dreta s'asseu Roger Torrent, amb el nas una mica arrufat i mirada de cowboy, i el llacet groc de rigor. A l'esquerra l'altre lluitador, Rafael Catalá, amb una mirada directa a l'horitzó que tant podria ser de gurú existencial com de Homer Simpson.

A continuació la festa comença a animar-se. Diversos dels assistents a qui donen condecoracions porten la insígnia oficial indepe de color groc. La majoria simplement la llueixen, però -de cop- un senyor comença a moure les mans i a dir coses -sembla que aixecant la veu- contra el ministre. Els periodistes ens estressem, perquè a través de la nostra estimada pantalla no podem escoltar res. El senyor li diu un parell de paraules més al ministre, li envia un petó amb la mà a Torrent, es gira i crida una cosa cap al públic que, de nou, no podem sentir.

Torrent comença el seu discurs, i dispara sense parar des del començament. Parla de crisi de l'Estat de dret, d'informes d'Amnistia Internacional que deixen bastant malament Espanya o de pressions polítiques contra jutges que investiguen la corrupció. També cau un homenatge vetllat als titellaires de Madrid, als tuiters denunciats per fer acudits i al raper Valtonyc. Catalá no sap cap a on mirar, i la resta d'assistents -que veiem per la pantalla- posen cara de poker.

El clímax de la festa es produeix quan Torrent denuncia ''l'existència de presos polítics''. Veiem que vàries persones d'importància s'aixequen i marxen de la sala, però gràcies a la beneïda pantalleta únicament els podem veure de perfil. Poc a poc les identifiquem: Jesús María Barrientos, president del TSJC, Francisco Bañeres, fiscal en cap de Catalunya, i Concha Talón, fiscal en cap de Barcelona. Algunes persones aplaudeixen. Torrent s'atura i es posa nerviós, i acaba el seu discurs mig a correcuita. Altres persones aplaudeixen.

''Torrent, què lleig''

Per la seva part, Catalá fa el discurs que tots ens esperàvem, és a dir, sense cap novetat. Parla una mica de les virtuts dels professionals de la llei, i en cert moment cita Espriu: ''Que ni en els moments més tensos es trenquin els ponts de diàleg''. Senyor ministre, podria ser més original: aquesta cita ja l'ha utilitzat Catalunya i mitja.