PRESOS POLÍTICS El sobiranisme contraataca a Llarena i prepara una querella per prevaricació

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena es trobarà en breu amb una querella per prevaricació en contra seu. La presentarà probablement durant el mes de juny –ja està redactada, només a manca d'alguns retocs– la plataforma Querellants per la República, per "vulnerar el dret de sufragi actiu" dels catalans que van votar en les eleccions del 21D, en no permetre la investidura de Jordi Sànchez. Una querella que es farà extensiva als tres magistrats de la Sala d'Apel·lacions del Suprem. I que, segons reconeixen els seus impulsors, no té cap possibilitat de prosperar davant la justícia espanyola. Però que pretenen fer arribar a la justícia europea. La demanda, de fet, coincidirà amb la que ja han presentat a Bèlgica l'expresident destituït Carles Puigdemont i els seus consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, per presumptament haver vulnerat els seus drets.

La iniciativa va sorgir a les xarxes socials després que, al març, el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo declarés a TV3 que "qualsevol català pot querellar-se contra el jutge Llarena", un cop aquest va impedir per primer cop la investidura de Sànchez. El jurista argumentava que es vulnerava no només el  "dret de sufragi passiu" del diputat de JxCat, –és a dir, el seu dret a ser elegit–, sinó "el dret de sufragi actiu de tots els catalans". Dit i fet. La iniciativa es va llançar a les xarxes socials, i "s'hi van apuntar 8.000 persones en deu dies, i 25.000 en 15 dies", segons relata un dels advocats que han donat suport a la preparació de la querella.

La querella anirà dirigida contra Llarena, per les seves resolucions en què va denegar permís a Sànchez per acudir a la investidura, i contra els tres membres de la Sala d'Apel·lacions del Suprem que van ratificar la decisió –en denegar un recurs de la defensa– el 16 d'abril: Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge. S'hi invocaran els articles 542 i 446 del Codi Penal, que tipifiquen els delictes contra els drets fonamentals i de prevaricació. El primer castiga amb inhabilitació l'autoritat o funcionari públic que intencionadament "impedeixi a una persona l'exercici d'altres drets cívics reconeguts per la Constitució i les lleis" –com seria el dret de sufragi–. El darrer contempla una pena d'entre un i quatre anys de presó per als jutges o magistrats que dictin una resolució o sentència sabent que es injusta contra un acusat de delicte greu –com és el cas de Sànchez–. 

Europa, l'objectiu

Els promotors de la querella, no obstant, descarten que aquesta pugui comportar una condemna a Llarena o als membres de la Sala d'Apel·lacions, i donen per fet que ni tan sols serà admesa a tràmit. Si es confirma la inadmissió, el pla de Querellants per la República és clar: "Presentarem un primer recurs al Ple del Tribunal Suprem i després al Tribunal Constitucional. De ser rebutjats els dos recursos tindrem la porta oberta a Europa, on creiem que les nostres peticions poden ser escoltades i ateses", avancen fonts de la plataforma. "La justícia europea és el nostre objectiu", corrobora un altre dels impulsors de la querella.

Només pel cas concret de Jordi Sànchez

La querella se centra exclusivament en el la investidura de Sànchez. Les fonts consultades de la plataforma expliquen que aquesta és la única de les investidures frustrades en què les defenses van presentar tots els recursos possibles, i que no va ser anul·lada prèviament –a diferència de la de Carles Puigdemont– pel president del Parlament, Jordi Torrent. "La querella no analitza totes les prevaricacions o irregularitats" en la causa contra l'independentisme, explica un dels advocats consultats, sinó que "va al moll de l'ós" del cas concret de la investidura de Sànchez.

Interessos "particulars" i "del país"

En els textos dirigits als ciutadans que vulguin participar en la querella, la plataforma especifica que "el fet de presentar una querella com la nostra, correctament fonamentada i estudiada, no pot suposar cap conseqüència per a ningú". En aquest sentit, avisen que, en cas de ser arxivada, els querellants podrien haver de pagar les costes, però que la despesa seria "mínima". Descarten també que la justícia pugui considera-la com a querella temerària. Fonts properes a la plataforma precisen que "no hi ha elements" perquè els tribunals facin aquesta consideració. Amb un matís: "tampoc hi ha elements per acusar de rebel·lió" els dirigents sobiranistes processats per aquest tipus penal, "i en canvi estan tots acusats", per la qual cosa "avui en dia, parlar de riscos a Espanya és la cosa més natural del món".