Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) alerta sobre l'augment de l'agressivitat cap als humans dels porcs senglars que busquen menjar pels carrers de la part alta de Barcelona.

El treball sobre la presència de senglars a zones urbanes i periurbanes de Barcelona ha certificat que cada vegada és més habitual la presència de senglars a la ciutat a causa de les fonts d'aliments, la qual cosa comporta diferents perills per a la població.

Segons que ha explicat a Efe l'investigador de la UAB i principal autor de la recerca, Jorge R. López Olvera, la presència de senglars "està experimentant una tendència a l'alça des dels últims 30 o 40 anys a Occident en zones on el senglar és una espècie autòctona".

En el cas de Barcelona, la invasió del senglar afecta "sobretot en els districtes 'de muntanya', adjacents al Parc Natural de Collserola, com Horta-Guinardó, Sarrià Sant-Gervasi, Les Corts, Nou Barris i Gràcia", ha descrit l'investigador de la UAB.

López, que és veterinari, ha assenyalat que aquest augment de la població "es deu en bona mesura al fet que el senglar a Collserola no té un depredador natural" i al fet que "tota regulació de la població passa per la mortalitat antropogènica".

"També ha influït l'augment de canvi de l'ús del sòl i l'abandó del món rural, que ha permès la reforestació d'algunes zones", encara que ha matisat que "no existeix una correlació entre l'augment de senglars i l'atracció fins a zones urbanes".

Per entendre per què els senglars baixen a zones urbanes, l'autor de la recerca ha apuntat que "cal tenir presents les fonts d'alimentació. Hem vist que l'alimentació directa, els menjadors de colònies de gats, les escombraries i les zones verdes (riques en cucs, bulbs i aigua) atreuen als senglars".

López ha avisat que la presència de senglars en zones urbanes "pot causar destrosses de les zones verdes i de mobiliari urbà, accidents de trànsit, agressions directes i la transmissió de malalties de zoonosi (malalties que poden compartir éssers humans, animals salvatges i animals de companyia)".

La situació pot agreujar-se en pocs anys, si es té en compte "el curt temps de relleu generacional dels senglars, que cada any produeixen una generació nova capaç d'adaptar-se a la convivència amb l'ésser humà i fins i tot a veure-ho com una font d'aliment que, si no l'hi dóna, el senglar pot exigir-la-hi".

Per això, l'investigador ha alertat que l'estudi ha observat "un augment de l'agressivitat en una part dels senglars que s'alimenten de menjar humà contra persones en casos en els quals aquestes portaven menjar amb si".

"A més, també hem observat que, una vegada acostumats a menjar només menjar humà des de petits no reconeixen l'aliment natural com a tal, per la qual cosa poden passar per zones riques en aliment natural i ignorar-les per tornar a buscar a zones urbanes", ha advertit l'investigador.

López ha explicat que tant ell com el seu equip de recerca "porten treballant amb l'Ajuntament de Barcelona des del 2013 per estudiar els factors que atreuen els senglars, detecten les zones on es veuen amb més freqüència i, últimament, treballen en mesures correctores".

"Actualment estem treballant en l'esbrossat de zones de Collserola limítrofs amb les zones periurbanes per obligar els senglars que s'exposin a camp obert, alhora que revisem els contenidors d'escombraries", ha detallat.

"També treballem en la implantació de menjadors a prova de senglar per a les colònies de gats, de manera que no puguin menjar-se el menjar de gat i hem plantejat un canvi de la vegetació a les zones verdes perquè siguin menys atractives", ha dit López.

Respecte a les noves mesures que es poden adoptar per millorar el control de la població de senglars, el professor de Veterinària ha aclarit que "la mesura més lògica és el control de l'alimentació a zones urbanes", encara que "també es barreja l'esterilització".