Público
Público

La "presència absent" de l'extrema dreta a l'Estat espanyol, o la seva capacitat per marcar l'agenda

Un informe publicat per la Fundació Josep Irla alerta del creixement de la ultradreta al conjunt de la UE i adverteix que malgrat la seva gairebé nul·la presència institucional a Catalunya influeix en el discurs i les polítiques de la dreta tradicional. 

Una concentració de grupuscles d'ultradreta a Barcelona. / EP

MARC FONT

BARCELONA.- El nombre de partits d'extrema dreta amb una presència destacada als parlaments estatals de països de la Unió Europea (UE) no ha deixat d'augmentar els darrers anys. En canvi, cap formació que s'emmarqui en aquesta definició ideològica ha aconseguit arribar al legislatiu de l'Estat espanyol ni als parlaments autonòmics de Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears. Ara bé, això no vol dir que les seves idees no tinguin incidència i certa capacitat de marcar l'agenda política. És el que, en definició del doctor en Història Contemporània i expert en ultradreta Xavier Casals, es coneix com a "presència absent". I a casa nostra això s'ha traduït, per exemple, en què partits de la dreta tradicional, fonamentalment el PP, han assumit posicions pròpies de l'extrema en qüestions com la política envers les persones migrades o els refugiats.

Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe L'extrema dreta, un fenomen europeu, que va presentar-se aquest dijous al CIEMEN. L'estudi, publicat per la Fundació Josep Irla -vinculada a ERC-, l'ha elaborat la politòloga Helena Castellà, que treballa d'assessora de l'eurodiputat Josep Maria Terricabras al Parlament Europeu. El parlamentari va ser un dels ponents a una presentació en què també va participar el fotoperiodista Jordi Borràs, expert en la qüesitó.

El treball considera que l'auge dels partits d'extrema dreta "és un dels temes més preocupants" que afronta la UE actualment. N'atribueix el creixement, prolongat des de la dècada dels vuitanta del segle passat però accentuat els darrers anys, a la "triple crisi que pateix la societat europea: l'econòmica, de valors i la de les institucions".

L'informe d'Helena Castellà situa l'actual extrema dreta allunyada de la tradicional -la que va créixer a Alemanya, Itàlia, l'Estat espanyol o Portugal durant la dècada dels 20 i 30 del segle XX- en qüestions com l'acceptació de les "regles del joc" democràtic i en què pretén portar a terme les seves idees arribant a les institucions a través de les urnes. De manera resumida, la defineix com una "ideologia política que es basa principalment en el mite de l'homogeneïtat nacional i que aposta per criteris radicals d'exclusió d'aquells que s'allunyen d'aquesta homogeneïtat".

Les polítiques europees envers els refugiats i les peticions d'asil estan marcades pel discurs de la ultradreta

A nivell continental, la influència creixent de l'extrema dreta s'ha notat en qüestions com les polítiques aplicades envers les persones refugiades, que s'ha traduït en propostes cada cop més restrictives i en condicionar les polítiques d'asil de tota la UE. Un altre factor, sempre segons l'autora de l'informe, seria el creixent euroescepticisme, que en el cas del Regne Unit va traduir-se en la celebració d'un referèndum en què els ciutadans britànics van aprovar abandonar el club comunitari. En aquest sentit, la formació que més havia pressionat en un primer terme perquè es convoqués la consulta va ser l'UKIP, que encaixa de ple en la definició d'aquesta nova extrema dreta.

Influència sense gairebé presència institucional

I què passa a casa nostra? L'únic partit que es pot considerar d'extrema dreta que ha aconseguit una presència destacada a les institucions ha estat Plataforma per Catalunya (PxC), la formació fundada per Josep Anglada a Vic. La formació va arribar a obtenir 67 regidors al Principat a les eleccions municipals de 2011 i més de 75.000 vots als comicis al Parlament de l'any anterior, sense aconseguir cap diputat. Picabaralles internes, escissions i també la feina activista per desmuntar el seu discurs han situat la formació actualment en la residualitat, on també trobem nombroses grupuscles ultradretans, com Alianza Nacional, Democracia Nacional, la Falange, España 2000,...

Ara bé, aquesta marginalitat institucional de l'extrema dreta a les institucions de Catalunya, les Illes o el País Valencià no ha impedit que algunes de les seves idees hagin estat adoptades per formacions de la dreta tradicional. És el que Xavier Casals anomena "presència absent", que defineix "la capacitat de l'extrema dreta a l'Estat espanyol i els Països Catalans de marcar l'agenda política sense fer-se visible" i, per tant, "sense visualitzar-se com un perill". D'exemple n'hi ha molts, però sens dubte els més coneguts giren al voltant de l'actual líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, i les seves campanyes per a les eleccions municipals a Badalona, estigmatitzant part de la comunitat migrada i emprant lemes com "Netegem Badalona" inqüestionablement racistes.

García Albiol ha protagonitzat campanyes electorals amb lemes racistes, clarament d'ultradreta

Altres candidats del PP també van emprar lemes explícitament racistes a les seves campanyes municipals, en part per captar l'electorat de PxC, com els de Rubí -que literalment va copiar la frase 'primer els de casa'-, el Prat o l'Hospitalet de Llobregat. No és l'únic partit, però, que va apropar-se a aquest argumentari, ja que el govern de l'Ajuntament de Vic va plantejar el 2010 negar l'empadronament a les persones migrades en situació d'irregularitat administrativa. El govern estava en mans de CiU i l'alcalde era Josep Maria Vila d'Abadal, aleshores dirigent d'Unió. No hi ha dubte que la forta presència de la xenòfoba PxC al consistori va marcar l'agenda. Finalment, i després de fortes protestes, la mesura no es va portar a terme.

Le Pen i Wilders lideren les enquestes

A diferència del que succeeix a l'Estat espanyol i als Països Catalans, en molts països d'Europa l'extrema dreta té una forta presència institucional, com reflecteix l'estudi editat per la Fundació Josep Irla. En són casos emblemàtics França, on el Front Nacional de Marine Le Pen lidera les enquestes per a la primera volta de les presidencials que es faran enguany, i els Països Baixos, on el Partit per la Llibertat de Geert Wilders fa el mateix per uns comicis que també se celebraran aquest 2017.

La ultraderechista francesa Marine Le Pen en una foto de archivo. Reuters.

Marine Le Pen en una foto d'arxiu. REUTERS.

Fa poques setmanes, el Partit per la Llibertat d'Àustria (FPÖ) va estar a prop d'aconseguir la presidència del país, mentre que a Finlàndia el partit dels Finesos Autèntics és membre del govern, tot i que no és el soci majoritari. A Dinamarca, Suècia o Grècia els partits d'extrema dreta també tenen una important representació parlamentària, mentre que Hongria combina un partit directament neonazi com Jobbik, que compta amb un escamot paramilitar i va ser tercera força a les darreres legislatives, i Fidez, el partit de govern encapçalat per Víktor Orbán, que en molts àmbits defensa posicions explícitament d'extrema dreta.

La importància de combatre el seu discurs

El treball també planteja mesures per plantar cara a l'auge de l'extrema dreta i intenta revertir-lo. Un de decisiu és combatre el seu discurs, tòpics i falsedats, especialment sobre la població migrada. A Catalunya s'ha portat a terme a través de diverses xarxes antirumors. En aquest àmbit també destaca la tasca activista d'entitats com Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. A Alemanya, d'altra banda, s'han portat a terme polítiques de desradicalització per intentar apartar antics membres de l'extrema dreta d'aquesta ideologia. En qualsevol cas, evidencia que no hi ha receptes màgiques.

Com a conclusió, l'informe alerta que la "presència de l'extrema dreta a la UE i tot el que comporta quant a l'exclusió d'una part important de la població europea -la nouvinguda o la població autòctona amb una cultura diferenciada de la dominant- és una amenaça pel respecte dels drets humans i pels valors fundacionals de la UE".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?