PP i PSOE preveuen convocatòria d'eleccions a Catalunya sense comptar amb la Generalitat

"Restablir la legalitat", "garantir la convivència" i "assegurar la neutralitat de les institucions catalanes" són el tres arguments que ha esgrimit el govern espanyol per justificar l'aplicació de l'article 155.

Les mesures concretes s'aprovaran en la reunió del Consell de Ministres extraordinari convocat per dissabte i aquest divendres el ministre s'ha limitat a explicar motius. Ha insistit en la idea segons la qual la intervenció del govern espanyol en l'Administració catalana "no suposa la suspensió de l'autonomia de Catalunya" sinó el restabliment de "la normalitat". Del que es tracta, segons ell, és de "restablir la legalitat constitucional i estatutària", d'"assegurar la neutralitat institucional", de "garantir els serveis públics essencials" i de "preservar els drets dels catalans".

Assegura que el 155 permet convocar eleccions

Preguntat sobre si l'article 155 permet forçar la convocatòria d'eleccions autonòmiques a Catalunya -una prerrogativa del president de la Generalitat, segons l'Estatut- Méndez de Vigo ha expressat que el precepte "en dóna la possibilitat", sense aclarir qui podria convocar aquests comicis. Ha afegit que, en tot cas, les eleccions han de celebrar-se sota les premisses de retorn a "l'ordre constitucional" i la "legalitat", i no "en en d'altres circumstàncies". El ministre tampoc ha precisat res sobre què pot significar en la pràctica la "neutralitat institucional".

Mariano Rajoy, que a la mateixa hora compareixia en roda de premsa a Brussel·les, tampoc ha volgut parlar en concret sobre les mesures que aprovarà el govern aquest dissabte, però sí ha dit que han estat acordades amb el PSOE i amb C's.

El PSOE detalla l'abast de la intervenció

D'acord amb altres fonts, però, s'ha pogut saber que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució podria afectar el control sobre els comptes de la Generalitat, al comandament sobre Mossos d'Esquadra i tenir repercussió sobre la gestió de Televisió de Catalunya, amb la previsió d'unes eleccions al Parlament de Catalunya el mes de gener.

A banda dels dubtes que genera l'acord al que haurien arribat PP i PSOE sobre convocatòria d'eleccions al Parlament, independentment del que pugui decidir el President de la Generalitat, que d'acord amb la llei és l'única autoritat facultada per convocar comicis autonòmics, Carmen Calvo ha afirmat que, "evidentment", les mesures que el govern de Mariano Rajoy pot posar en marxa en virtut de l'article 155 de la Constitució per intervenir l'autogovern català podrien afectar els Mossos d'Esquadra i TV3.

Mitjans que declaren a la caserna de la Guardia Civil

Aquest divendres al matí han estat citats a declarar a la caserna de la Guardia Civil de la Travessera de Guardia de Barcelona, la directora en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Núria Llorach, el director del diari La Vanguardia, Marius Carol i el del diari El Punt Avui, Xavier Xirgu, que han estat preguntats per la publicitat institucional per la convocatòria del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. 

En relació a l'esmentada intervenció sobre Televisió de Catalunya, el seu director, Vicent Sanchis, ha dit que "espera una certa lògica democràtica del PSOE" i que "una intromissió a TV3 seria molt dificil de justificar". En declaracions a RAC1 ha explicat  que havia "llegit que seria per restablir la pluralitat" i que si fos per aquest motiu "hi ha altres mitjans privats i públics que es podrien intervenir ràpidament, per restablir la pluralitat que no han tingut mai. Mès que per restablir-la, per establir-la. És una excusa que no acceptarà ningú en cap lloc del món civilitzat".

El procediment del 155

A banda de les reaccions que han provocat els comentaris de la secretària d'Igualtat del PSOE, Carmen Calvo, sobre eleccions al Parlament, comptes de la Generalitat, Mossos d'Esquadra i Televisió de Catalunya, el que se sap de manera una mica més clara és el recorregut que hauria de tenir l'activació de l'article 155 per tal de ser aprovat.

La Mesa del Senat es reunirà dissabte, després del Consell de Ministres extraordinari on es decidiran aquestes mesures, i d'acordar que una comissió conjunta de 27 senadors procedents de les comissions General de Comunitats Autònomes i Constitucional sigui l'encarregada de tramitar la proposta del Govern abans d'elevar-la al ple per a la seva convalidació.

El president del Senat, Pío García-Escudero, serà l'encarregat de presidir aquesta comissió conjunta, han explicat les mateixes fonts parlamentàries de la cambra alta, i ell mateix encapçalarà la reunió en la qual la Mesa posarà demà en marxa el mecanisme de tramitació de els preceptes que el govern espanyol vol aplicar.

Serà el segon model el que adopti dissabte la Mesa, on el PP compta amb la mateixa majoria absoluta que a l'hemicicle del Senat, amb quatre representants enfront els dos del PSOE i un del PNB.

El paper d'aquesta comissió, que regula l'article 189 de Reglament de la Cambra, és rellevant, perquè tindrà capacitat per a esmenar i modificar les mesures que el Govern faci arribar al Senat i a més,  hauria de donar audiència al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per si vol fer al·legacions.

Aquest precepte la faculta per requerir al president que "en el termini que es fixi remeti quants antecedents, dades i al·legacions consideri pertinents i perquè designi, si ho considera procedent, la persona que assumeixi la representació a aquests efectes".