Posar la vida al centre i superar el mercat: propostes feministes pel món postcoronavirus

Un microorganisme com el coronavirus ha aturat el món tal com el teníem entès. Des del confinament actual, la nova normalitat marcada per la convivència amb la SARS-COV-2 es planteja amb incerteses, però veus feministes adverteixen que s'han de repensar les lògiques econòmiques, socials i polítiques que ens han fet arribar fins a aquest punt, també per evitar repetir els errors de la crisi del 2008. El lema feminista posar la vida al centre consideren que està més vigent que mai i reivindiquen la necessitat de no deixar que els mercats s'imposin a la sostenibilitat de la vida.

Idoate: "Em preocupa com s'està comunicant el desconfinament, vinculant-lo a la posada en marxa de l'economia. Ja tenim una economia funcionant"

Perquè s'arribi a aquesta concepció, però, l'economista explica que és necessària "una visió integrada de la vida": unir els aplaudiments de cada dia a les vuit del vespre amb el funcionament econòmic. "Per anar a treballar, necessitem que hi hagi persones cuidant-nos", recorda.

Cal redefinir el paper del mercat i restar-li el protagonisme que té en les nostres vides

Per repensar les lògiques econòmiques, però, cal "un clam i una crítica unànime i compartida, no única, però sí massiva" des de la ciutadania, assenyala Idoate, perquè de moment no s'està enfocant així des dels estats. El Govern espanyol està gestionant la crisi com un dilema entre la vida i l'economia. "Cal optar a una gestió de la crisi que no sigui la de capital o vida, sinó una sortida planificada per generar drets, fugint de la lògica neoliberal amb què es va gestionar la crisi anterior".

La politòloga Tània Verge és escèptica respecte als canvis que es puguin produir després d'aquesta crisi, ja que considera que organitzacions internacionals, governs i partits "continuen amb el mateix paradigma" i això la fa dubtar que un canvi de model sigui possible. Apunta a l'informe del Fons Monetari Internacional, que conclou que l'economia es contraurà un 8 % a l'Estat espanyol i l'atur podria repuntar fins el 20 %: "parlen d'una situació catastròfica amb un discurs que s'assembla massa al de l'anterior crisi". Això prepara el terreny "per una altra onada de retallades" i en cap cas suposa "una reestructuració de models". Si finalment es materialitza, aprofundiríem en "un model econòmic que precaritza la vida", adverteix.

Aprenentatges i propostes múltiples 

La professora de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va més enllà de la resposta política, però, i apunta que d'aquesta crisi n'hem de treure la necessitat de "posar la vida al centre i garantir la sostenibilitat de la vida, en el sentit de respectar l'equilibri entre totes les espècies que formem l'ecosistema". A més, les diverses afectacions de la Covid-19 a les nostres vides posen de manifest la importància de temes abordats àmpliament des dels feminismes, com la sobirania alimentària, la sanitat pública i les cures. "Els aprenentatges són múltiples i es tracta d'una oportunitat per la qual el feminisme té moltes propostes. Una altra cosa és que tinguin gaire probabilitat d'èxit", avisa.

El confinament ha posat de manifest aspectes quotidians vinculats a la llar, i tradicionalment invisibilitzats, com les cures, la violència masclista o la situació de les famílies monomarentals

Més enllà del model econòmic, l'emergència sanitària i el confinament també han posat de manifest aspectes quotidians, vinculats a la llar, tradicionalment invisibilitzats. És el cas de les cures, però també de la violència masclista i les dificultats de les famílies monomarentals per conciliar, entre d'altres factors. La politòloga reconeix aquesta major visibilització de temes abordats pel feminisme, però dubta que es tradueixi en una major incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques. "Ho hem vist en la planificació de les mesures de resposta a la pandèmia: s'ha trigat a incorporar-la" i només s'ha fet de forma parcial. Verge tem que aquesta crisi, en aquest sentit, també s'assembli massa a l'anterior, de la qual "en vam sortir amb més desigualtat, amb retallades a les polítiques d'igualtat i als serveis de l'Estat del Benestar, que són els que permeten desfamiliaritzar la cura". La visibilització és clau, però cal traduir-la en polítiques públiques.

A més, tot i que es parli més d'aquests temes, això no té per què conduir a un canvi social. Verge alerta de l'augment de la violència masclista durant aquests dies, i també explica que l'altra cara de la moneda del confinament podria ser un reforç dels rols de gènere tradicionals. "S'haurà de veure a posteriori què ha passat dins les llars, com s'han repartit les tasques tant de cura com de la casa, per exemple". En aquest sentit, el fet que hi hagi més homes anant a comprar es podria deure a diferents factors, un dels quals, que estigui aflorant una "masculinitat protectora". Tot i així, Verge és prudent i insta a deixar aquestes anàlisis per més endavant.

L'equilibri amb la resta d'espècies del planeta

Durant aquestes setmanes de confinament arreu del planeta, la contaminació ha baixat a nivell mínims i la natura s'ha obert pas a les ciutats. L'herba creix entre les llambordes, l'aigua dels canals de Venècia és transparent i des de la ciutat de Madrid es veu el perfil de la Sierra per primer cop en anys. Sara Cuentas, periodista i feminista descolonial de la Red de Migración, Género y Desarrollo, apunta que un dels aprenentatges que hem d'extreure d'això és la necessitat d'avançar cap a un equilibri amb la resta d'espècies que habiten la Terra. "La comunitat humana ha de canviar de xip, ha de pensar que conviu en aquest territori, no que n'és l'amo", apunta. Això implica consolidar "la connexió amb el territori que sosté la vida", afegeix.

Cuentas apunta que el coronavirus ha posat de manifest la vulnerabilitat humana, més enllà dels recursos financers disponibles i les fronteres del Nord i el Sud globals

L'activista i membre de Diverses 8M vincula aquesta reflexió amb qüestionar el "sistema civilitzatori colonial" que s'assenta i basa el seu poder en les grans corporacions extractives, empreses energètiques i les transnacionals farmacèutiques. Aquestes són principals fonts de la destrucció dels recursos naturals i alhora reforcen el sistema de dominació sobre el Sud global. Cuentas apunta, però, que el coronavirus ha servit per posar de manifest una vulnerabilitat de l'espècie humana que no s'ha pogut aturar amb els amplis recursos tecnològics i financers disponibles ni amb les fronteres, desdibuixant els límits entre el Nord i el Sud globals.