Cargando...

coronavirus

"Portes tancades i persones donant-hi cops, suplicant sortir": testimonis de 500 residències durant la pandèmia

L'ONG Metges sense Fronteres denuncia en un informe el "patiment evitable" dels usuaris de residències de gent gran durant els mesos de confinament estricte, el seu "abandonament" i la "desprotecció" del personal que hi treballava, i demana mesures "urgents" perquè no es torni a repetir en cas que la situació empitjori.

Publicidad

Un sanitari atén els usuaris d'una residència. EFE/Mariscal/Arxiu

barcelona, Actualizado:

Metges Sense Fronteres (MSF) denuncia el "patiment evitable" de les persones grans que vivien en residències durant els mesos de confinament estricte, el seu "abandonament" i la "desprotecció" del personal que hi treballava, i demana mesures "urgents" perquè no es torni a repetir en cas que la situació empitjori. L'entitat ha recollit testimonis esfereïdors dels 500 centres on va actuar durant les primeres setmanes de la pandèmia, 200 dels quals a Catalunya. L'informe on es recullen, titulat Poc, tard i malament. El desemparament inacceptable dels avis durant la Covid-19 a Espanya, constata que "no es van prioritzar les derivacions hospitalàries ni els circuits preferents, ni altres recursos disponibles, perquè les persones malaltes fossin traslladades a altres centres o hospitals".

Publicidad

MSF va actuar en 500 residències de l'Estat per donar-hi suport, 200 de les quals a Catalunya

Click to enlarge
A fallback.

Entre els testimonis destaca el de l'Andrés, cap de Bombers encarregat de dirigir tasques de desinfecció i suport a la zonificació en col·laboració amb MSF. "Respiraven una mica -els gerents dels centres- quan els deies que la desinfecció profunda de parets, de terres, d'armaris, de llits, la faríem nosaltres, perquè no veien com podien dedicar-se a això amb tant personal de baixa i tantes coses per fer en moments tan crítics", indica. 

Denegació de derivacions

En relació amb la denegació de derivacions als serveis hospitalaris, l'Alejandro, infermer en una d'aquestes residències, explica que en un moment donat es va intentar derivar a dos residents per als quals ja no tenien mitjans, però des de l'hospital els van confirmar que no els admetrien. "Em consta que el nostre metge va insistir en la urgència d'aquestes derivacions, però li van deixar clar que de les residències no s'estaven fent ingressos. Sense més, no importaven els motius per a demanar la derivació. Els dos pacients es van morir aquí en el termini de dos dies i, francament, no tenia per què haver estat així. Els dos eren recuperables", sentencia l'infermer.

Publicidad

"Porto dos dies empalmant torn, perquè no hi ha ningú més que pugui atendre els residents que no em deixen enviar a l'hospital"

La Magdalena trasllada a l'ONG la dificultat per a contractar personal sanitari. "Ningú vol venir a treballar a un lloc tan apartat", afirmava, al mateix temps que afegia: "A l'hospital han muntat un 'equip covid' per a les residències, però són tres persones i per aquí no han passat". Tampoc creia que anessin a fer "gran cosa". "Imagino que, com en aquesta residència, es trobaran molts casos i no prescriuran derivacions, però almenys em podrien guiar amb els tractaments i procediments", deia la responsable del centre.

Publicidad

La Natalia dirigeix una petita residència privada i esclafeix a plorar explicant una de les seves experiències. "Un dia va arribar l'equip de cures pal·liatives que enviaven des de sanitat i li van posar la primera injecció de sedació a una de les residents que estava molt greu i no havíem pogut referir a l'hospital. Abans de marxar, van deixar-ne dos més", assegura. "A mi ningú m'ha preparat per a una situació com aquesta i molt menys perquè sigui jo qui ho faci. Mai li vaig posar les injeccions i el cas és que l'Ana es va acabar recuperant i encara la tenim aquí amb nosaltres", revela.

Salut té un nou protocol que autoritza les visites a residències en zones amb risc alt, però encara no s'està aplicant

Publicidad

L'equilibri entre la prevenció del contagi i la salut mental

L'informe assenyala deficiències pel que fa als mecanismes de control d'infeccions, l'adopció de mesures d'aïllament "de forma indiscriminada" o la "restricció o denegació de comiats, visites o mobilitat dins la residència" que van tenir "conseqüències físiques i psicosocials greus per a la gent gran que a més no tenia cap suport emocional". Per això assenyala que cal "mantenir un equilibri entre aïllament, quarantena i convivència" de manera que "l'aïllament físic no aïlli socialment als residents i es prioritzi en tot moment tant la seva salut física com mental".

Publicidad