Tot va començar amb un clic a "publicar" o en l'opció "enviar". Un clic que va estar seguit per una actuació policial que, al seu torn, va derivar en una recerca o detenció per diversos tipus de delictes, també per qüestions com a "injúries" o "calúmnies". D'acord amb una informació oficial del Ministeri de l'Interior, en 2018 i 2019 va haver-hi un total de 916 persones que van ser objecte d'actuacions policials pels seus missatges a les xarxes socials.

Les dades han estat remeses al diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu, qui havia formulat una sèrie de preguntes al Govern espanyol arran d'un cas concret: "Segons ha informat el Ministeri de l'Interior, un ciutadà de 21 anys ha estat detingut a El Ejido (Almeria) com a presumpte autor d'un delicte d'injúries i incitació a l'odi després de publicar en les xarxes socials un missatge mofant-se de les lesions sofertes per un inspector de Policia que va resultar ferit després de ser envestit per un tot terreny conduït per narcotraficants".

Després de citar també el cas d'una dona que el passat 6 de setembre va ser detinguda a Algesires "per comentaris injuriosos i insults en xarxes socials contra membres de la Comissaria d'Algesires", Iñarritu destacava que "aquests fets són com menys sorprenents, ja que els missatges de mal gust, els insults i els comentaris cívicament reprovables són molt usuals en les xarxes socials, però no tant les denúncies policials pels mateixos i molt menys les detencions".

En tal sentit, el diputat va assenyalar a Público que "la Guàrdia Civil i la Policia Nacional posen especial ímpetu a seguir i perseguir les injúries o calúmnies sobre policies, però volia saber què ocorre amb la resta d'assumptes". No en va, en la seva pregunta parlamentària va demanar informació sobre el "nombre de persones detingudes en els dos últims anys per missatges en xarxes socials", així com que es determinés quants casos es referien a comentaris "presumptament injuriosos o insults" cap a membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.

En la seva resposta, Interior ofereix un llistat amb el nombre de persones detingudes o investigades per "infraccions penals comeses a través de xarxes socials relacionades amb delictes d'amenaces, coaccions i delictes violents contra les persones". En total, aquestes "infraccions" aconsegueixen 916 persones. En 2018 es van registrar 400 casos i en 2019 els restants 516.

"Les dades reflectides en la resposta corresponen a persones detingudes o investigades per aquests fets", van apuntar fonts d'Interior a Público. En aquest sentit, van assenyalar que el terme "investigades" significa que "han estat culpables com a presumptes autors d'algun fet delictiu dels relacionats en les diligències policials". Quan aquestes diligències són posades a la disposició dels tribunals, "els investigats, sense haver estat detinguts, poden ser cridats a declarar en instància judicial si l'autoritat jurídica així ho considera", van remarcar.

El nombre més gran de casos apareix sota la categoria d'"amenaces", amb 256 persones investigades (102 en 2018 i altres 154 en 2019). En segon lloc estan les actuacions per "trencament d'ordre de protecció i allunyament", que aconsegueixen els 147 casos.

En tercer lloc figuren 120 persones investigades o detingudes per "descobriment o revelació de secrets". A més, hi ha altres cinc casos per "infidelitat en la custòdia de documents" o "violació de secrets". "Aquests tipus de delictes s'utilitzen normalment per silenciar a confidents i callar a denunciants de corrupció", afirma el jurista i director legal de la Plataforma en Defensa de la Llibertat d'Informació (PDLI), Carlos Sánchez Almeida.

No en va, va subratllar que la PDLI reclama precisament que "s'estableixi algun sistema en el Codi Penal perquè en aquells casos en els quals aquesta informació permeti perseguir a responsables de corrupció, no s'actuï contra funcionaris ni particulars per haver accedit a aquesta". "En última instància, estan exercint un deure cívic", va remarcar.

Delicte contra la Corona

La resposta enviada a Iñarritu indica que entre 2018 i 2019 es van registrar 33 investigacions policials per "injúries" i altres 40 per "calúmnies" en xarxes socials. Se cita a més un cas en 2018 per "delicte contra la Corona", altres sis "contra la Constitució registrats aquest mateix any" i un delicte "contra la llibertat de consciència i els sentiments religiosos", també en 2018.

Per a Sánchez Almeida, aquestes dades reflecteixen la necessitat de "despenalitzar els delictes d'opinió". "Tots els estàndards internacionals diuen el mateix: el poder ha de suportar les crítiques", afirma el director legal de la PDLI. En tal sentit, sosté que "tot el que afecta la pàtria, a la bandera i a la monarquia hauria de derogar-se del Codi Penal, perquè precisament per ser símbols han de poder ser escopits i cremats, perquè són només símbols". "Escopir o cremar un símbol forma part de la llibertat d'expressió. És el símbol el que s'agredeix, no la persona", va remarcar.

"La Policia fa una vigilància per veure a qui pesca. No és que algú denunciï determinat tuit i s'investigui, sinó que es fan investigacions", va assenyalar a Público l'advocat Daniel Amelang, advocat penalista i integrant del col·lectiu Xarxa Jurídica. En tal sentit, va recordar l'ocorregut en el judici contra el músic César Strawberry, qui va ser condemnat per "enaltiment del terrorisme" arran d'uns tuits. Posteriorment, el Tribunal Constitucional va anul·lar aquesta condemna.

"En aquell judici, els policies van fer el símil als controls d'alcoholèmia: en aquests casos es posen a buscar fins a trobar a gent que va sota els efectes de l'alcohol. A les xarxes, el que fan és buscar paraules clau per veure qui les han utilitzat". En el cas de les suposades injúries a les Forces de Seguretat de l'Estat, "acostumen a ser els sindicats policials els que fan cerques i després denuncien", explica Amelang.

La via de la llei Mordassa

Per part seva, el catedràtic de Dret Constitucional Lorenzo Cotino aprecia una "evolució per interpretar cada vegada de forma més restrictiva els delictes d'odi", al mateix temps que destaca que les xifres aportades per Interior a Iñarritu, especialment en el relacionat amb "faltes de respecte" a membres de les Forces de Seguretat de l'Estat, "contrasten amb les més de 20.000 denúncies via Llei de Seguretat Ciutadana" per aquests motius.

De fet, en el document enviat al diputat d'EH Bildu no figura cap investigació policial per "resistència, desobediència, falta de respecte i consideració a l'autoritat" en els dos últims anys. El motiu, remarca Cotino, és que aquests actes són portats per la via administrativa a través de la també coneguda com a llei Mordassa.