El president de l'Euskadi Buru Batzar (EBB) del Partit Nacionalista Basc (PNB), Andoni Ortuzar, ha denunciat l' "autoritarisme" del "ranci nacionalisme espanyol" i ha demanat que allunyi "l'amenaça i la coacció" si vol comptar amb el suport de la seva formació. Segons ha advertit, "ni les alertes taronges 'per vent fort de Rivera'" faran canviar la postura del seu partit en contra del 155.

Durant la seva intervenció en la celebració de l' Aberri Eguna, que ha reunit bona part de militància del PNB a la Plaza Nueva de Bilbao, i al que han assistit l'alcaldessa de Calella i responsable de Relacions Institucionals de PDeCAT, Montserrat Candini, i el diputat i portaveu adjunt de Junts per Catalunya en el Parlament, Eduard Pujol, el president del PNB ha assegurat que la seva formació es troba, en l'actual situació política, mantenint la vigilància, "malgrat les alertes taronges".

"Ni les alertes taronges 'per vent fort de Rivera' (en al·lusió al líder de C's), ni les grogues i vermelles ens faran canviar canviar de posició. La nostra posició és clara i és una qüestió de principis: amb el 155 no juguem", ha assegurat.

En aquest sentit, ha advertit que "la mera existència del 155 i l'aplicació que se n'està fent a Catalunya són un atac també a Euskadi" i a la seva "idea de l'autogovern". Per això, ha precisat que desitja "que els autogoverns català i basc estiguin exclusivament en mans dels seus legítims i legítimes representants".

"Nosaltres no volem gent a la presó per defensar idees polítiques. Nosaltres no volem que siguin els jutges els que, per sobre de la voluntat popular, decideixin qui pot governar i qui no. El que està passant a Catalunya és molt greu. Els volem a casa ja, ja!", ha reclamat.

Ortuzar ha dit ser conscient de la "complicadíssima situació política que viu l'Estat". "Som conscients que si tot va malament en aquesta crisi hi ha 'pescadors", que volen grimpar al poder, i que això seria també molt dolent per a Euskadi", ha argumentat.

També ha considerat "dolent" el nacionalisme "espanyol ranci que ha reviscut en aquests últims mesos". "I ho diem nosaltres, que portem amb orgull l'adjectiu de nacionalista en el nostre nom", ha criticat.

Ha apuntat, no obstant això, que "una cosa és un nacionalisme en positiu, que reivindica el que és seu sense qüestionar els altres", i una altra "molt diferent" un nacionalisme "negacionista", que "per afirmar-se ha de dominar als altres que li envolten". "Això no és nacionalisme, és autoritarisme. I això és el que estem tristament veient en l'Espanya d'avui. I no ens agrada. Ens repel·leix", ha censurat.

Ortuzar s'ha referit a l'acte en el qual quatre ministres del Govern van acompanyar l'himne de la Legió durant el desembarcament i trasllat del Cristo de la Buena Muerte. "Heu vist el vídeo dels quatre ministres cantant l'himne de la Legió? Si teniu un moment de baixa, poseu-vos-ho perquè riureu un munt", ha dit.

El líder del PNB ha confessat que, després de riure's, li va entrar "una mala llet enorme", perquè "què pinten quatre ministres d'un govern democràtic cantant a plens pulmons l'himne de la Legió, probablement el cos de l'Exèrcit espanyol de més infausta memòria". Per això, s'ha preguntat si "aquesta és l'Espanya que volen, això és on volen que hi siguem?". "No ens agrada, no ens agrada!", ha dit.

Després d'insistir en la "responsabilitat" dels sobiranistes bascos, ha advertit que "qui vulgui comptar amb el PNB" ha de "deixar de prendre decisions que portin a la política a l'excepcionalitat", així com "deixar d'humiliar a una gran part de la societat catalana amb accions o declaracions 'faltones'". "Cal acabar amb l'amenaça i la coacció. Per exemple, no sé qui creu que milloren les coses anunciant un recurs contra els Pressupostos bascos. Quina manera de fer amics", ha afegit.

A més, "encara que sembli ara impossible", ha afirmat que "cal obrir vies de diàleg amb les actuals institucions catalanes" per "afavorir que es constitueixi el més aviat possible el Govern de la Generalitat". "Cal normalitzar la interlocució amb Catalunya, cal substituir les actuacions judicials per trobades i decisions polítiques. Cal assumir que Euskadi i Catalunya són realitats nacionals que mereixen respecte al seu autogovern. Si volen que les coses vagin per aquí, el PNB sabrà aportar tot el que està a la seva mà", ha afegit.

El president del PNB ha assegurat que, l'actual moment, ha de "moure a una profunda reflexió" i "després, actuar en conseqüència", perquè "l'exterior" afecta a Euskadi, que "no és una illa". "Protegir el nostre, defensar l'aconseguit fins ara, vigilar perquè l'autogovern basc perduri davant possibles amenaces. Aquest va a ser el nostre desafiament. Agafar fort el que tenim i fer-nos forts amb el que tenim", ha explicat.

Ortuzar ha assegurat que si l'any passat advertia que "mai els territoris bascos havien estat tan a prop uns d'uns altres", ara que s'ha arribat "tan lluny", el PNB vol "seguir avançant". "Sense canvis que ens portin a la distracció o pitjor, a retrocedir.

Concentració solidària a Pamplona

L'esquerra abertazle ha commemorat  l'Aberri Eguna amb una manifestació a  Pamblona, en la qual han participat milers de persones. La convocatòria, realitzada per la xarxa Independentistak, comptava amb el suport de EH Bildu, Sortu i els sindicat LAB, entre altres organitzacions.  Entre els assistents s'ha pogut veure el secretari general d'EA i parlamentari d'EH Bildu al Parlament Basc, Pello Urizar; la representant de Sortu a Navarra, Miren Zabaleta, el portaveu de LAB a Navarra, Imanol Karrera o l'ex-lehendakari del govern basc Carlos Garaikoetxea. 

Fonts de l'organització han destacat que s'ha tractat de la mobilització "més gran" de les que el col·lectiu ha organitzat a Navarra des de 2012.

La marxa anava encapçalada per una pancarta amb el lema 'Menpekotasunetik askatasunera. Burujaba hobe' ('De la dependència a la llibertat. Millor sobirans') i ha conclòs amb un acte polític, al Passeig Sarasate, conduït per la bertsolari Maddalen Arzallus, i on ha intervingut la vicepresidenta de la Associació de Municipis per la Independència (AMI), Annabel Moreno, que ha assegurat que el govern d'Espanya està realitzant a Catalunya una "una autèntica caça de bruixes feroç i salvatge" contra l'independentisme.

Moreno ha recordat el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre, en el qual van votar 2'3 milions de persones, malgrat la persecució dels dies anteriors, la clausura de col·legis i les càrregues policials.

"Des de llavors la repressió a Catalunya és insuportable, som més de mil persones les que estem imputades, entre ells 800 alcaldes", ha lamentat Moreno, que ha tingut un record amb les "persones a la presó o l'exili", entre ells el president de la Generalitat Carles Puigdemont, "pel fet d'haver complert amb el mandat democràtic de realitzar una cosa 'tan delictiva' com un referèndum".

"Totes elles, sense haver-se celebrat judici, porten més de 160 dies a la presó, com els vostres nois de Alsasua", ha continuat en referència als tres joves detinguts per uns incidents amb dos guàrdies civils el 15 d'octubre de 2016.

"Davant aquestes injustícies, aquests actes autoritaris que recorden les èpoques més fosques de l'Espanya del segle XX, no ens quedarem aturats, no ens faran callar i continuarem més ferms que mai defensant les nostres idees polítiques. No hi haurà suficients barrots per silenciar-nos", ha destacat.

Annabel Moreno ha assegurat que "sempre estarem al costat d'aquells representants que defensin la voluntat del nostre poble, del mandat de l'1 d'octubre i del resultat de les eleccions del 21 de desembre".

"L'Estat espanyol, en comptes d'actuar com una democràcia madura on el diàleg i l'acord són el motor de la cohesió de la societat, ha decidit oferir cops de porra, menyspreu, humiliació, amenaces i finalment la presó. Una causa general contra l'independentisme, una autèntica caça de bruixes feroç i salvatge", ha censurat.

"Potser ingènuament pensen que traient els nostres representants ens rendirem i dimitirem d'exercir el nostre mandat democràtic emanat directament dels ciutadans", ha indicat la representant de l'AMI, que ha ressaltat que "ens mantindrem fortes en defensa de la causa més justa que pot haver-hi: la llibertat i l'exercici de la democràcia". "Contra la dictadura del 155 trobaran un poble compromès i ferm", ha conclòs.

Durant la manifestació s'havia cridat a favor de la independència, s'han vist banderes de Navarra, ikurriñes i estelades, a més d'una pancarta amb el missatge 'Presos politics kalera' ('Presos polítics al carrer').

En declaracions als periodistes abans del començament de la marxa, el portaveu de la Xarxa Independentistak, Txutxi Ariznabarreta, havia assegurat que hi ha "una necessitat imperiosa de sobirania a Euskal Herria". "Necessitem sobirania per construir el nostre futur", ha afirmat. "La dependència està hipotecant el futur del nostre poble", ha afegit. "Si algú pensava que amb el desgast del règim monàrquic del 78 podria obrir-se una nova Transició més progressista on hi hauria l'oportunitat de donar passos en la línia sobiranista, doncs la situació és la contrària", ha subratllat.

Davant aquesta situació, Ariznabarreta ha manifestat que "no val de res posar-se de genolls i pregar a l'Estat; l'única alternativa és obrir també un procés sobiranista a Euskal Herria, construir el nostre Estat democràtic i social, i proclamar la república basca".