PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT El ple d'investidura de Sànchez, suspès

Nova suspensió. El president del Parlament, Roger Torrent, ha decidit aquest divendres suspendre la celebració del ple d'investidura de Jordi Sànchez, que estava convocat per a aquest dilluns. La decisió arriba només unes hores després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena hagués denegat la doble petició de Sànchez de quedar en llibertat provisional o, subsidiàriament, d'obtenir un permís penitenciari per assistir a la seva pròpia investidura.

Al migdia, amb el ple encara convocat, se sabia que Jordi Sànchez, candidat fins ara a la presidència de la Generalitat, no podria assistir a la sessió perquè el Tribunal Suprem li ha denegat aquest divendres el permís per sortir de la presó. Llarena ha denegat les dues peticions de Sànchez: la de ser posat en llibertat provisional i, subsidiàriament, la d'obtenir un permís per assistir al ple, en cas que no li fos concedit l'alliberament.

El ministeri públic havia argumentat la seva oposició i havia demanat al jutge Pablo Llarena que rebutgés la petició de Sànchez en entendre que existeix risc de reiteració delictiva. El magistrat ha coincidit amb la Fiscalia i ha afegit que el candidat de Junts per Catalunya podria mobilitzar un sector de la ciutadania.

En la seva resolució, el jutge observa que continua havent-hi risc de "reiteració delictiva", en contra de l'al·legació de la defensa. Aquesta havia aportat com a arguments el fet que Sànchez, per presentar-se en les llistes de JxCat a les eleccions del 21D, havia "assumit la intervenció derivada de l'article 155", i que la renúncia a la investidura del president cessat Carles Puigdemont també és una mostra d'assumir les decisions dels tribunals al respecte. Llarena, per contra, aprecia que "no s'han esvaït els elements objectius que configuren el risc que l'encausat perseveri a assolir el seu objectiu [la independència de Catalunya] seguint una estratègia contrària a la norma penal".

Amb aquesta darrera argumentació, el jutge Llarena fa referència a qüestions de l'actualitat política. I no és l'únic cop. Igual que en resolucions anteriors, el magistrat considera com a elements per considerar que hi ha un risc de reiteració delictiva l'existència d'un "context polític" en què "encara" hi ha "sectors que defensen explícitament que s'ha d'aconseguir la independència de Catalunya de manera immediata" i "perseverant en el mecanisme de secessió contrari a les normes penals que aquí es jutja". fins i tot al·ludeix tàcitament al pacte d'investidura de JxCat i ERC, quan afirma que "aquests sectors s'ajusten a un pla de secessió que contempla abordar il·legalment una legislatura constituent".

La "possibilitat" que hi hagués violència

En relació als arguments de la defensa de Sànchez que expliquen que recorden que aquest sempre va acompanyar les convocatòries de protestes amb crides a mantenir-hi una actitud pacífica, Llarena admet que això va ser així. Però afegeix que no es pot "concloure" que "la voluntat interna dels investigats fos precisament la que reflectien els seus discursos". A la vegada -i com en altres resolucions anteriors-, hi aprecia un risc potencial de violència: En aquest sentit, Llarena argumenta que "la determinació per aconseguir la independència mitjançant el pla proposat i amb independència de quina fos la reacció de l'Estat" mostra la "possibilitat" que els encausats "es representessin que la mobilització projectada podria exigir o desembocar en un enforntament social explícit, i les circumstàncies hi obligaven. 

El precedent de Yoldi

En la seva resolució, Llarena també rebutja el precedent, citat per la defensa, de Juan Carlos Yoldi, el membre d'ETA –va ser condemnat poc després a 25 anys de presó– elegit en les llistes d'Herri Batasuna el 1987, que va obtenir un permís penitenciari per assistir com a candidat a la sessió d'investidura al Parlament basc. Llarena argumenta que, en el cas dels delictes pels quals estava imputat Yoldi -pertinença a banda armada i dipòsit d'armes- "la seva comissió no s'afavoria en el debat parlamentari per al qual es va atorgar el permís", a diferència del cas de Sànchez.

Finalment, el jutge del Suprem veu riscos en un trasllat de Sànchez des de la presó amb un permís per assistir al ple, quan argumenta que "la conducció vigilada que es peticiona no aporta la contenció precisa per a un trasllat segur, menys encara en qui -com reflecteixen els fets descrits al principi d'aquesta resolució-, ha emprat el seu lideratge en desbordar i sobrepassar la força que un Estat democràtic pot aplicar per a l'observança de la llei".  

Sànchez "no està en condicions", segons el govern espanyol

El portaveu del govern, Íñigo Méndez de Vigo, ha afirmat que l'Executiu respecta les deicisions dels jutges en qualsevol cas, però al mateix temps s'ha pronunciat de nou en contra de la investidura de Sànchez i ha demanat als partits de la majoria independentista que "busquin una altra persona", "que pugui actuar sempre dins de la legalitat". "Una persona que es troba en presó preventiva", segons ell, "no està en condicions d'exercir com a president de la Generalitat de Catalunya".

La CUP no en té prou

La interpretació del ministre, no obstant, no té res a veure amb la posició de la pròpia CUP. La formació ha considerat insuficient la nova proposta de pacte d'investidura de JxCat i ERC. En un comunicat, la CUP ha afirmat que no hi veu "diferències de fons" respecte a la primera proposta, que ja van rebutjar. "Continua tenint mancances importants i decisives en l'àmbit de la construcció i la materialització republicana, la concreció d'un procés constituent, i l'articulació de polítiques socials i econòmiques orientades a treure privilegis als sectors socials que encara en mantenen", han afirmat.