La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dijous un decàleg d'iniciatives i propostes per a l'audiovisual a Catalunya que busca que les formacions polítiques es comprometin a garantir una major presència del català al sector audiovisual. La iniciativa compta amb el suport de l'Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya, entre altres entitats. Per a l'entitat, l'impuls d'aquest sector és "imprescindible per al ple desenvolupament" de la cultura catalana.

Ho han explicat en roda de premsa la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana; la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola; l'exconseller de Cultura de la Generalitat Joan Manuel Tresserras i el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant.

En la seva intervenció, Plana ha alertat de la situació de la llengua catalana, que considera particularment greu en el cas dels joves. Ha puntualitzat que només el 19,6% de la població barcelonina d'entre 15 i 29 anys utilitza avui el català com a llengua habitual, mentre que en 2013 era el 30%-. En aquest sentit, ha considerat considera l'audiovisual com un sector "estratègic" per acostar-se als joves.

Ha remarcat també que en el decàleg demanen una llei de cinema actualitzada, però ha apuntat que de moment "voldrien fer complir la que tenen". Segons la normativa actual, la quota de cinema en català que s'exhibeix a les sales ha de ser del 50% -una quota que el Tribunal Constitucional va reduir al 25%-, malgrat que en 2018 aquest percentatge va ser del 2,1%, ha recordat.

Així mateix, considera que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) està infrafinançada. En aquest sentit, l'entitat reclama que la inversió sigui equivalent a 60 euros per habitant, enfront dels 32 que han explicat que és ara, així com l'apropament de l'audiovisual a tots els territoris de parla catalana. "Cal recordar que tenim un mercat potencial de 10 milions de persones", ha emfatitzat.

Per la seva part, l'exconseller de Cultura ha subratllat que no hi ha "projecte polític que valgui que no consideri l'adaptació a l'era digital com un tema capital", i ha considerat que a Catalunya no s'ha estat prou atent a la rellevància de l'audiovisual ni a la "descapitalització en el sistema d'informació, comunicació, educació i cultura".

Passola ha assegurat sentir-se indignada i avergonyida per la situació de la llengua catalana -la quota de cinema produït en català ha passat del 7% al 0,3% en deu anys, segons ha explicat-. En aquest sentit, ha apuntat que el decàleg per a ella es resumeix en dues idees principals: "Cal resoldre el tema de TV3 i cal resoldre el tema dels pressupostos". Ha considerat que TV3 ja no funciona com "un motor de normalització lingüística", i que l'audiovisual català no és prou finançat.

En ser preguntats per la resposta que han obtingut de moment dels partits polítics, Plana ha respost que en els partits que al seu judici "són de tradició democràtica", la resposta ha estat positiva, exceptuant el PSC que encara no s'ha decidit. La periodista cultural Clàudia Rius també ha intervingut en l'acte per dir que "les llengües que no s'adapten a Internet moren", i que la presència en la xarxa del català és ara molt baixa.