Abans de la pandèmia de la Covid-19 va arribar el temporal Glòria a Catalunya, els incendis descontrolats a Austràlia, Estats Units, Portugal i Grècia… senyals que indicaven que el canvi climàtic estava més a prop del que semblava. "El planeta té una tendència clara cap al canvi climàtic que cal revertir", remarca en una entrevista a Públic el director del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Antoni Trasobares Rodriguez. Amb el coronavirus, Trasobares apunta que es presenta una oportunitat de deixar enrere l'economia de base fòssil i el creixement centrat en el Producte Interior Brut (PIB). Així mateix, considera clau apostar per una bioeconomia basada en la sostenibilitat dels recursos i en el respecte pel medi ambient.

Cuidar i aprofitar els boscos

La globalització, puntualitza Trasobares, té aspectes positius, però també de negatius: un d'ells és que augmenta la circulació de les malalties no només en humans, sinó també en els boscos. "Hi ha moltes malalties que estan venint a través de les importacions dels ports", explica. De fet, un dels fongs que afecta els pins pinyers dels Estats Units ha arribat alguns dels arbres de Catalunya. A més de les malalties importades, els ecosistemes dels boscos catalans estan més estressats a causa de la sequera que pateixen.

D’altra banda, els boscos a l'Estat espanyol cada any creixen un 1%, degut a que només es talla el 20-30% del creixement anual, el que provoca que s’acumuli molta fusta i augmenti la superfície forestal. Aquesta tendència en països desforestats, com és el cas de Brasil, Bolívia i el Paraguai amb l’Amazones, seria favorable, però en l’entorn mediterrani, amb la sequera, el canvi climàtic i el fet que la gent viu al territori, no interessa.  "Si tu cada vegada tens més densitat de bosc i cada vegada plou menys, què has de fer? Has d'aclarir-lo per deixar els arbres més vigorosos i el bosc se segueixi regenerant", detalla l'expert. Si no es gestionen els boscos i es deixen créixer sense tenir en compte les condicions climàtiques, augmentaran les sequeres i els incendis, apunta.

Per millorar la gestió dels boscos i apostar per una economia sostenible, el director del CTFC recomana l'ús de la fusta per fabricar cases. "La construcció basada en l'acer i el formigó és un dels sectors que té una petjada de carboni més severa", desenvolupa l'expert. "Si la reemplaces per fer cases de fusta laminada encreuada, que és un producte que es pot fer amb els nostres arbres i que s'està fent arreu d'Europa, pots construir cases tecnològicament comparables al formigó", continua. A més de la fusta, el suro també és un material amb el qual es poden fer estris de tota mena, és molt bon aïllant acústic i tèrmic i és reutilitzable, característica que afavoreix l'economia circular.

Ara bé, el 80% dels boscos són de gestió privada a Catalunya. Però aquesta gestió més d'una vegada no es fa de la forma adequada perquè els costos del manteniment acostumen a ser més alts que no pas els beneficis. Per a Trasobares, el sector privat, incloses les grans corporacions amb les petjades ecològiques més grans, s'han de sumar a la lluita del canvi climàtic. "Cal fer un plantejament inclusiu a les grans empreses perquè s'impliquin sense perdre la seva competitivitat i caminin cap a la transició verda", subratlla.

Prioritzar el medi ambient, no el PIB

Un dels agents compromesos a aconseguir aquesta meta és la Comissió Europea amb el Green Deal (Pacte Verd) de la Unió Europea, que pretén que Europa sigui el primer continent climàticament neutre del món. Per fer-ho cal inversió i el context econòmic derivat de la Covid-19 no ho posarà gens fàcil. Precisament per això, Trasobares considera que el gran pla de recuperació econòmica ha d'anar enfocat "a reestructurar el nostre model econòmic". "Cal pensar en una economia que inclogui els aspectes socials i ambientals i que vagi cap a aquest Green Deal", assevera.

En el cas de Catalunya, assenyala que cal mantenir la tradició turística però assegura que és necessari "construir altres branques centrades en la bioeconomia que ens faci competitius i més estables davant de pertorbacions globals que puguin venir". Ara, aconseguir un canvi global no depèn només de les grans empreses. La recerca i el coneixement tenen un paper decisiu per optimitzar les tecnologies, perquè la petjada de carboni sigui molt millor, i a la vegada per potenciar la competitivitat de les corporacions. Ara bé, els consumidors són crucials per aconseguir un canvi en el model econòmic. "Una forma d'apostar per la bioeconomia és fomentar el comerç local", assegura.

A les ciutats, el director del CTFC opina que caldria habilitar zones verdes, reduir les emissions fòssils i les d'efecte hivernacle i critica que les administracions posin el PIB per davant de l’ecologia. "Hi ha països més avançats com Austràlia i Nova Zelanda que han valorat la seva economia i com està el seu país amb altres índexs que no són el PIB i que inclouen el medi ambient", explica. Aquests índexs estan relacionats amb el benestar de les persones, els recursos mínims per tenir un entorn més agradable i un dels elements més importants en la pandèmia del coronavirus: la salut. "La salut va molt lligada al medi ambient", remarca.

A més de posar en evidència la importància d'una bona salut, el confinament ha servit per plantejar el model de consum. "Si jo estava gastant vuit d'una cosa, gastant tres també puc ser feliç i també puc estar bé", afegeix l'expert. Així doncs, amb l'ús de les energies renovables, el comerç local i foment de la investigació en aquells sectors relacionats amb la bioeconomia, Trasobares considera que Catalunya tindrà unes condicions que la preparan millor per adaptar-se al canvi climàtic.