Al voltant de 460.000 persones es van presentar a la convocatòria de les bosses d'ocupació eventual de Correus el passat 2017. Només hi havia 87.297 places, totes per ocupacions temporals, per la qual cosa 418.991 sol·licitants es van quedar sense lloc encara que complien els requisits establerts a les bases. Fins aquí arriba el que és normal en un procés de selecció per mèrits, ja que entre aquests exclosos hi ha 1.675 persones que ja eren treballadors eventuals i feia més de dos anys i mig accedint que es dedicaven a aquesta ocupació temporal, segons dades facilitades pel Govern espanyol en una resposta parlamentària per escrit al grup d'Unidos Podemos.

És a dir, que per primera vegada en la història de l'empresa pública s'han quedat fora treballadors amb anys d'experiència, un dels criteris que més punts sumava a l'hora de la selecció. D'ells, la gran majoria són dones: 1.257 davant de 418 homes. “Persones en la seva majoria de més de 41 anys i una mitjana de deu anys de treball a la societat postal”, assenyala el sindicat CGT.

La situació no ha sorprès la CGT, que ja va alertar d'aquesta maniobra discriminatòria amb les dones (gran majoria en el mercat laboral eventual, no només a Correus, sinó en qualsevol sector) l'any passat. Segons va explicar llavors aquesta organització, un canvi en els criteris de les bases anava a deixar fora a un gran nombre d'empleades que acumulaven fins a 20 anys d'experiència en aquest lloc de feina. L'octubre de 2017, la direcció de Correus va pactar amb els sindicats CCOO, UGT, CSIF i Sindicat Lliure, a través de la Comissió Central d'Ocupació, l'obertura de les bosses d'ocupació eventual, places amb les quals Correus afegeix reforços i personal de repartiment i oficina i cobreix baixes i substitucions en tot el país. Després de les negociacions, aquestes centrals sindicals van donar el vistiplau a una sèrie de canvis en els requisits i criteris de la nova fornada d'empleats precaris.

En concret, dona, major de 45 anys i sense formació era el perfil més afectat per aquests canvis que restaven valor a l'experiència i prevalien uns cursos de formació als quals no podien accedir tots els treballadors, sinó només aquells que estiguessin en actiu a l'empresa quan aquests s'oferien. Al mateix temps, qualsevol persona podia accedir a aquests cursos a través de la seva afiliació a grans sindicats com la CCOO i UGT, un “negoci” que també ha denunciat CGT i del qual Público es va fer eco fa mesos.

Els nous criteris —que CGT va denunciar davant l'Audiència Nacional i que es troben a l'espera que el Suprem decideixi si l'Audiència ha de jutjar-los — deixen l'antiguitat en un segon pla i, pitjor encara, només compten l'acumulada durant els últims cinc anys. D'aquesta forma, un treballador que porta encadenant contractes temporals els últims 20 anys té les mateixes possibilitats d'entrar per antiguitat en aquesta bossa que algú que porta cinc i, fins i tot, les mateixes que algú que mai ha treballat a Correus. Segons denuncia CGT, en la convocatòria “van entrar 1.169 persones alienes fins a aquest moment a Correus amb només la puntuació d'uns cursos de formació que els van impartir els sindicats signants de l'actual Conveni Col·lectiu baix prèvia afiliació”.

El Govern espanyol afegeix a la seva resposta que, del total de sol·licitants que complia els requisits de la convocatòria i no van obtenir plaça, “tan sols un 0,89%, eren candidats actius” de l'anterior bossa, la de 2011. En concret, el 0,61% dones i el 0,28% homes. Si a aquests 1.675 treballadors eventuals exclosos amb més de 2,5 anys d'antiguitat se li sumen els que acumulaven una antiguitat menor, les persones que estaven en les anteriors bosses d'ocupació i que han quedat fora en aquesta ocasió han estat 3.729: 2.555 dones i 1.173 homes.

Estratègia per a rejovenir i evitar baixes per malaltia

Segons apunta el Govern en la seva resposta escrita als diputats del grup parlamentari Unidos Podemos, En Comú Podem i En Marea Yolanda Díaz i Sergio Pascual, en les bases de l'última convocatòria s'ha va introduir “la novetat d'establir diferents modalitats de distribució de jornada, en la línia d'adequar les jornades de treball a les necessitats reals de l'activitat i l'optimització de recursos a l'hora d'atendre els fluxos i puntes de producció, la qual cosa sens dubte ha fomentat la participació i l'interès dels més joves en ser jornades que poden compaginar-se amb el desenvolupament dels estudis o de qualsevol altra activitat”.

No obstant això, CGT relaciona aquest canvi de criteri a un pretès rejoveniment de la plantilla, tenint en compte l'elevat absentisme laboral en determinades franges d'edat. El sindicat recorda que, l'estiu passat, un document intern de la directiva de l'empresa es va filtrar a través de la plataforma ciutadana Filtra-la. En ell exposaven formes de prejubilar a treballadors funcionaris i fixos majors de 57 anys i calculaven que el 20% de la plantilla superava aquesta edat. També incidia en l' “elevat absentisme per problemes osteomusculars”, fruit dels pesos i els moviments repetitius, segons CGT.

L'adreça de Correus estimava que l'absentisme en majors de 57 anys era del 7% i en majors de 61, d'un 12%. “És presumible, a la vista de les actes de les reunions en les quals es van negociar les bases de la borsa d'ocupació, es generés una estratègia per poder treure's del mig a més personal gran anés de les prejubilacions de fixos i funcionaris: treure l'antiguitat als eventuals grans i sobrevalorar, a més dels cursos formatius, la possessió d'una carrera universitària malgrat estar optant per llocs d'operari i no sent reconeguts salarialment aquests títols”, considera CGT, que recorda que la formació universitària al nostre país es va estendre a totes les capes de la població aproximadament a partir dels nascuts en 1975, "per tant, augmentar el valor del títol universitari generava un efecte corrector en l'edat" en les convocatòries.

Correus no ha respost de moment a les preguntes de Públic sobre aquesta situació. En la seva resposta per escrit als diputats d'Unidos Podemos, el Govern espanyol assegura que “Correus no pretén prescindir dels treballadors majors de 45 anys” i que, “un 47,86% dels integrants de les noves bosses tenen una edat superior a 41 anys”.