Pla de xoc per frenar l'expansió del coipú, una espècie invasora que causa estralls als cultius de les comarques gironines
El Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat ha posat en marxa un conjunt de mesures específiques, com la creació d'una brigada, per reduir un 70% la població d'aquesta espècie a Girona. S'estima que actualment hi ha uns 2.000 exemplars
Publicidad
barcelona,
És un mamífer rosegador originari de Sud-amèrica, concretament de la Patagònia. Aparentment, sembla una rata o una llúdriga, però és un coipú, l'última gran espècie invasora que està causant estralls als cultius de les comarques gironines. Li agraden els hàbitats humits i va arribar a Catalunya ara fa una dècada procedent de França, on fa uns vint anys va començar a establir-se als estanys de la Camarga.
Publicidad
El coipú s'ha convertit en el malson de molts pagesos de l'Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany i la Garrotxa, que veuen com aquesta espècie destrossa els seus cultius tot i els paranys, que no han estat suficients per frenar-los. Es calcula que, avui dia, hi ha uns 2.000 exemplars d'aquest rosegador arreu de les comarques gironines. Per això, el Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat s'ha vist obligat a posar en marxa un pla de xoc per controlar-ne l'expansió i reduir-ne un 70% la població en aquesta zona de Catalunya.
10 mesures
El pla inclou deu mesures. La primera, precisament, és redactar un pla de control que es revisarà anualment, i que marcarà sobre plànol quins llocs cal "prioritzar". El coipú colonitza zones humides: rius, estanys, llacs i, en el cas de l'Empordà, també els arrossars i els camps de conreu.
Per actuar sobre terreny, la Generalitat crearà una brigada específica. Serà la primera, de les sis que hi ha a Catalunya dedicades a espècies invasores. La formaran tres persones i estarà operativa els 365 dies de l'any. El pla de xoc també inclou altres mesures, entre les quals s'hi inclouen que els Agents Rurals també facin actuacions per frenar els casos més severs de danys de coipú o impulsar que la societat civil també contribueixi a prevenir l'expansió de l'espècie a través de mesures preventives i paranys.
Publicidad
En referència als conreus, el Departament tindrà mallats (tant elèctrics com no) perquè, si en algun moment es detecta una comunitat de coipú en alguna zona agrícola, els pagesos puguin fer un tancament dels cultius i impedir un atac immediat d'aquesta espècie invasora.
200.000 euros de pressupost
En aquest primer any, el pla de xoc contra l'expansió del coipú té un pressupost de 200.000 euros, que no contempla el que costen les brigades i les trampes. La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha dit durant la presentació del pla que encara és aviat per parlar de terminis, perquè això dependrà de molts factors. "Hem de tenir en compte, però, que en aquesta darrera setmana, quan encara no hi havia el pla de xoc, ja se n'han capturat 52 exemplars; i que durant el darrer any, la xifra ha estat d'entre 400 i 500 individus", ha precisat.
Publicidad
Per a la secretària d'Acció Climàtica, és ara quan cal intensificar el control d'aquests rosegadors "de manera molt més efectiva". "No diem erradicar-los i reduir-los a zero, perquè també és cert que a França l'espècie està molt estesa i creua la frontera amb facilitat; però si som capaços de mantenir la població de coipú en un 30% dels exemplars que hi ha actualment, creiem que el podrem tenir restringit a les comarques gironines", ha conclòs.
631 espècies exòtiques més que fa 10 anys
Precisament aquesta setmana el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha donat a conèixer les noves espècies exòtiques que ha registrat Catalunya en els darrers dotze anys Catalunya. Concretament han estat 631. D'aquestes, 293 (un 46%) són noves introduccions i un 12% han aconseguit expandir-se de manera àmplia. Algunes de les més destacades són la vespa asiàtica, el cargol poma, el mosquit tigre, el morrut de les palmeres o la papallona del boix.
Publicidad
L'informe EXOCAT mostra que l'augment més gran d'exòtiques es concentra a tota la línia litoral i en alguns sectors del centre (Bages i Osona), del nord (Gironès) i del sud (Baix Ebre) de Catalunya. En el cas de les regions metropolitanes i litorals, són territoris molt densament poblats i amb una gran tradició comercial, la qual cosa fa que el moviment d'espècies sigui molt intens i continu. A més, el clima del litoral, suau i benèvol, ofereix moltes oportunitats perquè s'hi instal·lin diferents formes de vida.