'Picar pedra' per reorientar el Procés

Sembla que es confirma la tendència editorial: s’han acabat els llibres del procés i comencen els del post-procés. A Picar pedra: 50 reflexions republicanes sense jugades mestres (Saldonar), Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina mantenen un diàleg –editat pel periodista Àlvar Llobet– sobre la situació en la qual es troba actualment l’independentisme i la seva necessitat de trobar un bon GPS per poder continuar el viatge. Els autors creuen, com indica el títol mateix, que no és una tasca fàcil. I com acostuma a ocórrer en aquests casos, el fet que tant Puigcercós com Huguet ja no ocupin càrrecs de responsabilitat els permet parlar d’altres partits, i fins i tot del seu propi partit, sense embuts.

"L'objectiu real que guia el discurs i l'acció del puigdemontisme és contenir el creixement d'ERC"

"L'objectiu real que guia el discurs i l'acció del puigdemontisme", afirmen més endavant a l'hora de parlar de Junts, "és contenir el creixement d'ERC i evitar que esdevingui la força hegemònica de l'independentisme", la qual cosa "representaria un canvi de paradigma i la fi de l'hegemonia del centredreta dins el catalanisme i l'independentisme". Lamenten com els seus dirigents han donat ales als anomenats hiperventilats, "nuclis d'exaltats que tenen capacitat per enterbolir els debats", i demanen "denunciar aquells sectors" que "causen aquestes conductes fanàtiques" i "les atien amb discursos inflamats per orientar-los a la confrontació per la confrontació, sense que hi hagi cap estratègia pensada al darrere, només per tacticisme i per intentar treure'n rèdit en forma de vots."

"L'entrada de la CUP al Govern seria positiva, perquè n'afermaria l'orientació social i li donaria més estabilitat"

Malgrat tot, els treus autors aposten a Picar pedra per superar la pugna entre republicans i juntaires, que "s'ha retransmès com un gran drama nacional que ha minat la moral dels independentistes i que els rivals polítics han aprofitat per assenyalar la crisi del procés". A l'epíleg, escrit després del 14-F, ekls autors es manifesten conseqüentment a favor d'un govern "que abandoni les gesticulacions simbòliques i les declaracions retòriques que només aboquen a la frustració" i sigui capaç de "trenar acords amb l'oposició", reforçar l'independentisme des de la base i, en definitiva, treure'l de l'atzucac en que es troba. Per fer-ho, mantenen també que "l'entrada de la CUP al Govern seria positiva, perquè n'afermaria l'orientació social i li donaria més estabilitat".

Sí al diàleg, però amb condicions

Al capítol titulat "Un Estat que no fa concessions", Puigcercós, Huguet i Codina analitzen les potes que sostenen l’Estat espanyol: la monarquia, l’exèrcit i els interessos econòmics, però també altres que acostumen a aparéixer molt menys als comentaris, com són la burocràcia o els mitjans de comunicació, o, com diuen els autors, "d'intoxicació subvencionada", per als que exigeixen una major transparència, incloent-hi en les relacions econòmiques de propietat. El poder judicial té un capítol propi per (de)mèrits propis, on se l’agrupa amb el clavegueram estatal.

"Cal no interpretar la negociació com la panacea de la solució al conflicte democràtic a Catalunya"

Com mantenir el pols amb Madrid –sempre des de la no-violència– ha estat un dels debats més intensos de l'independentisme en els darrers anys i encara més de la passada campanya electoral. Només cal recordar les acusacions creuades d'"independentisme màgic" (d'ERC cap a Junts) i de "pactisme màgic" (de Junts cap a ERC) en la carrera frec a frec per liderar el sobiranisme català.