Petició de gairebé 9 anys de presó pels exdirectius de GISA per manipular adjudicacions d'obres públiques

La Fiscalia Anticorrupció demana fins a 8 anys i nou mesos de presó per als 17 processats pel cas GISA d'adjudicació irregular d'obres públiques de la Generalitat entre el 2008 i el 2015. El fiscal José Grinda acusa l'expresident de l'empresa pública Joan Lluís Quer i l'exdirector general Josep Antoni Rosell, a més d'altres directius i empresaris, d'organització criminal, frau a l'administració i prevaricació. Gestió d'Infraestructures (GISA) és una antiga empresa pública de la Generalitat que des del 2012 va reconvertir-se en una nova societat: Infraestructures de la Generalitat.

Segons l'escrit del ministeri públic, avançat per El Periódico i al qual ha accedit l'ACN, els investigats es van posar d'acord per presumptament aconseguir i arreglar entre el 2008 i el 2015 almenys nou adjudicacions d'obres de la Generalitat, des de carreteres fins a línies ferroviàries o infraestructures hidràuliques. Entre els components d'aquesta "organització" van acordar licitar als concursos oferint uns preus que permetien excloure altres competidors. I això, amb la "connivència" de Quer i Rosell.

En aquest entramat no només suposadament van participar-hi aquests alts càrrecs a l'època del Govern d'Artur Mas, sinó també Josep Narcís Arderiu i Tomás Blay, de l'Associació Catalana d'Enginyeria i Arquitectura (Asinca), diversos membres d'aquesta entitat i directius d'empreses d'enginyeria.
Per a Quer, Rosell, Arderiu i Blay, la Fiscalia reclama vuit anys i nou mesos de presó, a més de 23 anys i mig d'inhabilitació per a càrrec públic, o per rebre subvencions i contractes públics o beneficis fiscals durant quatre anys en el cas d'Arderiu. Per als altres 13 imputats, sis anys i tres mesos, segons l'escrit lliurat al jutjat central d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional.

Segons la Fiscalia, la trama manipulava els concursos per evitar la "lliure competència" i aconseguir contractes "més beneficiosos"

Els indicis es basen en documentació trobada en uns maletins que el 21 d'octubre del 2015, moments després de la detenció de Rosell, va lliurar a la Guàrdia Civil un directiu de l'empresa pública que s'encarrega de les obres de la Generalitat. Els acusats, segons la Fiscalia, van pactar durant anys les normes i directrius a seguir quan optessin a licitacions de certes administracions amb "l'objectiu d'evitar la lliure competència" i, així, "obtenir un contracte més beneficiós" que el que haguessin aconseguit en "condicions d'igualtat", és a dir, si cada companyia hagués preparat la seva oferta de manera totalment independent.

Aquest pacte anul·lava, per tant, la competència de les empreses que no hi participaven i es va anar estenent a diversos òrgans públics, encara que l'origen va ser GISA. Aquesta influència va arribar fins i tot a l'Ajuntament de Barcelona, en l'època de Xavier Trias, i a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), REGSA, ATLL, CAT, TABASA o FGC.

"Manipulació" de les adjudicacions

Els components d'aquesta trama, afegeix Anticorrupció, es van posar "d'acord per defraudar", fonamentalment a GISA, "dissenyant i implementant una operació" amb Quer i Rosell i que tenia l'objectiu de "direccionar" els processos de contractació pública licitats.

Tant Quer com Rosell també estan encausats en el cas del 3%

La missió d'aquesta oficina tècnica era revisar les propostes que elaboraven els tècnics i "tenia la capacitat" de modificar les puntuacions. En aquest sentit, l'acusació detalla que Quer i Rosell "abusaven de la seva jerarquia" sobre un subordinat, alhora que el "pressionaven i li donaven indicacions perquè modifiqués les valoracions de les ofertes efectuades pels tècnics".

Les empreses que participaven del pacte, per la seva banda, realitzaven "intencionadament i deliberadament" les seves ofertes agrupades en un rang de preu molt restringit, cosa que provocava dos efectes: s'expulsava del concurs les empreses que no estaven dins del pacte i l'adjudicació passava a dependre de criteris "subjectius", de manera, recalca el fiscal, que la concessió de les obres es verificava "a pura voluntat" de Quer i Rosell. En aquesta estructura hi tenien un paper important els representants de l'associació Asinca. Quer, que va ser condemnat el juny passat a dos anys de presó per manipular un concurs a l'ACA, també està investigat, juntament amb Rosell, en el cas 3%.