PERSONES MIGRANTS Els estats europeus han aixecat en els darrers anys l'equivalent a sis murs de Berlín

En la dècada dels 90 hi havia 2 murs en sòl europeu. Actualment n'hi ha 15. En aquests anys s'han construït a la vora de 1.000 quilòmetres més de murs, l'equivalent a sis murs de Berlín, per frenar l'arribada de persones desplaçades per la força a Europa.

Totes aquestes mesures reforcen l'Europa Fortalesa, amb murs físics i mentals que s'erigeixen per a una major seguretat enfront d'una suposada amenaça, però que finalment cada vegada resulten més perillosos per a les vides i els drets de les persones a dins i fora d’Europa.

Barreres marítimes

Als murs terrestres que fortifiquen Europa cal sumar les barreres marítimes, particularment en el mar Mediterrani, explica l'informe Aixecant murs. Polítiques de la por i securitització en la Unió Europea, que també presenta una anàlisi de les 8 principals operacions marítimes realitzades per la Unió Europea, 7 de les quals han estat dutes a terme per l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex).

"Cap de les principals operacions europees en el Mediterrani ha tingut com a mandat principal el rescat de persones", denuncia aquest informe, en el qual s'explica que totes aquestes operacions tenen com a objectiu l'eradicació de la criminalitat a les zones fronteres i frenar l'arribada de persones desplaçades.

Les persones refugiades i desplaçades són tractades com a criminals

Aquest tipus de mesures tenen com a resultat "que es tracti a les persones refugiades i desplaçades com a criminals", apunta Ainhoa Ruiz Benedicto, investigadora del Centre Delàs i coautora de l'informe.

Auge de partits xenòfobs i racistes

L'informe, a més, analitza de quina manera els murs mentals que han estat creats a partir de la narrativa de la por, promoguts per missatges xenòfobs i racistes per part de partits d'extrema dreta en auge a Europa, i la identificació de les persones migrants i refugiades com una amenaça, estan justificant la construcció de murs físics i virtuals.

Els partits xenòfobs, explica el document, tenen presència important a 10 dels 28 estats de la UE: Alemanya, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, França, Holanda, Hongria, Itàlia, Polònia i Suècia. Aquests partits, que han vist créixer la seva representació parlamentària, tenen una influència indeguda en les polítiques migratòries dels seus governs, fins i tot els que tenen una implantació relativament petita.