Personalitats de l'esquerra europea reclamen una taxa d'emergència a les grans fortunes

Una trentena d'intel·lectuals, dirigents socials i polítics de tota Europa fan pública aaquest dijous la seva proposta d'una taxa d'emergència sobre les grans fortunes per fer front a la crisi del coronavirus.

També estrenen una pàgina web per a aconseguir el major nombre de suports possible.Una iniciativa molt ambiciosa que ja va avançar a Público el mes passat l'eurodiputat Miguel Urbán. El militant d'Anticapitalistes considera que, amb les taxes i ràtios proposades, “podríem recaptar el doble del que proposa la Comissió Europea en el seu pla de rescat”. En aquest cas, l'impost Covid podria recollir un bilió i mig d'euros, sense endeutar els Estats.

La iniciativa proposa quatre taxes extraordinàries: un impost del 3% sobre els guanys empresarials superiors a 5 milions d'euros, una taxa del 3% sobre el patrimoni de les persones físiques amb actius per valor de més d'un milió d'euros- d'un 5% a partir dels 10 milions d'euros-, un impost del 3% sobre el patrimoni dels fons d'inversió i societats patrimonials i, en quart lloc, una taxa del 3% sobre les transferències patrimonials- del 2% si els actius tenen un valor inferior a un milió d'euros.

Com es posaria en marxa aquesta taxa?

El tema fiscal no és un assumpte delegat a les institucions europees i té una competència exclusiva dels estats. Per això hauria de ser aprovada país a país i l'organització de la recaptació seria a càrrec de les hisendes estatals.

A quines partides es destinarà aquest fons?

Aquest fons neix per atendre les necessitats socials més urgents generades per la crisi, amb el propòsit de garantir unes condicions de vida dignes a tota la població. I també per revertir les retallades en la sanitat pública que s'han dut a terme a través de polítiques neoliberals.

Entre les mesures concretes, proposen la creació d'un organisme públic coordinador efectiu de les accions sanitàries i investigadores dels països que participin.

Qui es troba al darrere d'aquesta iniciativa?

Aquest dijous es presenta el pla a sis estats de manera simultània: Espanya, Itàlia, Portugal, Bèlgica, França i Suïssa. Aquestes són les nacionalitats dels signants que, al costat d'un diputat alemany, han donat forma a aquesta iniciativa, que busca recaptar els diners suficients per fer front al desgast econòmic que està deixant el virus al seu pas per Europa.

Entre les personalitat conegudes que donen suport a la iniciativa es troba l'escriptora Susan George, l'ex eurodiputada italiana Eleonora Forenza o Éric Toussaint, portaveu de la xarxa internacional per a l'abolició del deute il·legítim.

Hi ha alguna data prevista?

L'eurodiputat Miguel Urbán reconeix que és aviat per a parlar de dates. No obstant això, sí que es parla del 30 de juny del 2020, per utilitzar la data en la qual les hisendes estatals recapten la informació de la ciutadania.

Quines són les demandes en matèria de paradisos fiscals?

Segons la Comissió Europea, la UE deixa d'ingressar al voltant d'un bilió d'euros a l'any com a conseqüència de l'evasió i elusió d'impostos. Aquesta és la mateixa xifra que calcula el professor Richard Murphy, en el seu informe Bretxa fiscal europea. D'aquest bilió d'euros, 825.000 milions correspondrien a impostos estatals i 190.000 milions a tributs eludits. Segons l'expert, l'Estat espanyol pateix una pèrdua en les arques públiques de 60.000 milions a l'any per evasió fiscal.

Per tot això els signants del text insisteixen a eliminar els paradisos fiscals, establir sancions a països que operen com a tals, dins i fora de la UE, i negar les ajudes estatals a les multinacionals amb seu, matriu o filial en un paradís fiscal.

L'eurodiputat denuncia els diferents règims fiscals que existeixen a Europa, així com la laxitud de Brussel·les amb països que actuen com a paradisos fiscals dins la pròpia UE, en al·lusió a Luxemburg, Irlanda i Holanda. "El 80% dels impostos que s'eludeixen a Espanya acaben a Luxemburg, que no és una illa paradisíaca", subratlla. Insisteix en la importància d'imposar sancions econòmiques per  aquests casos.

Què se li demana al Banc Central Europeu?

En la conjuntura actual, els països de la UE han mobilitzat milers de milions d'euros per a plantar-li cara a la pandèmia. Ho han fet endeutant-se de nou fins les orelles, amb un llast difícil d'assumir. Per això els promotors del text proposen al Banc Central Europeu (BCE) que "cancel·li tots els deutes dels països destinats a lluitar contra la pandèmia o la seva transformació en deute permanent desvinculat dels pressupostos anuals".

Què passarà en aquesta crisi? El militant d'Anticapitalistes adverteix que s'estan gastant molts milers de milions a rescatar a empreses -especialment Alemanya- i per això insta les autoritats a que, "a més de l'auditoria que demana el BCE, es realitzi un control ciutadà per garantir una major transparència".