Per què ens brillen els ulls amb Rosalía?

La seva cara s’ha vist al bell mig de Times Square, ha organitzat un concert gratuït amb Red Bull a la plaça Colón de Madrid per a més de 10.000 persones, ha estat nominada a cinc Grammys llatins per un àlbum que encara no s’havia publicat, el seu últim disc ha superat els dos milions de reproduccions a Spotify en només vint-i-quatre hores i té gairebé un milió de seguidors a Instagram. Tothom en parla, tothom sap qui és. Si avui els marcians arribessin a la terra, la primera paraula que dirien seria "Malamente". Tra, tra.

Tercer element: La veu. "Té un to i un color de veu màgics. Una manera de dir els textos gairebé somiadora" confessa el compositor Joan Albert Amargós, responsable dels arranjaments de la cançó Bagdad de l’àlbum El mal querer i col·laborador habitual d’un dels grans del flamenc, Miguel Poveda. Una curiositat: Amargós va conèixer Rosalía ara fa tres anys quan aquesta feia de telonera de Poveda al Festival Internacional de Música de Cadaqués. A la veu s’hi suma, segons Amargós, dos elements més: té personalitat i sap connectar amb la gent, sobretot amb els més joves. A més, remarca, "sap el que vol" i en això coincideixen tant Cabrera com Amargós: "treballa molt, moltíssim", Un fet indispensable per entendre el fenomen.

Quart element: L’estètica. Tal com explica Raül Fernández ‘Refree’, productor del seu primer disc, "Rosalía té molt clar que l’estètica és important". Tant la seva pròpia imatge, que també es veu a Instagram, com la dels videoclips, realitzats per la productora barcelonina Canada. De fet, segons l’artista, El mal querer és un projecte amb diferents pilars: el disc, el directe i els visuals i videoclips. Dit d’una altra manera: (bona) música + (bon) màrqueting.

I ara què? L’objectiu, segons Cervantes, és que "la central nord-americana de la discogràfica la catapulti a un altre nivell, el que està reservat a les dives globals". Rosalía, de moment, ja ha signat un acord amb l’empresa de management dels Estats Units que representa artistes com J.Balvin i Juanes. La mateixa cantant ho explicava fa uns dies en una entrevista de Yeray S.Iborra a MondoSonoro: "Sento que els artistes fan la seva música per compartir-la només aquí. Com si fèssin propostes pensades a nivell local. [...]. Tu escoltes un disc de Kendrick Lamar i no hi ha ningú a Espanya que soni així. No hi ha un estàndard així". Queda clar, doncs, que per Rosalía la música és mitjà de comunicació. Sense límits, sense prejudicis