Pelé, el darrer comiat del 'Déu' del futbol

Mundial de Mèxic 1970. Malcolm Allison, assistent de l'entrenador del Manchester City, pregunta durant una retransmissió de la cadena britànica ITV com es lletreja Pelé. Pat Crerand, jugador de l'United, li respon: "És fàcil: D-É-U". El futbolista va morir aquest dijous als 82 anys, després d'un mes a l'hospital. 

Edson va ser batejat en homenatge a Thomas Edison, l'inventor de la bombeta, perquè el seu naixement va coincidir amb l'arribada de l'electricitat al seu poble. Tot i això, tothom l'anomenaria Pelé després que es passés els partits del Vasco animant el seu porter, Bilé.

Com que els ingressos de Dondinho no eren suficients, Pelé va treballar de nen com a netejabotes per ajudar a casa, fins que el va fitxar el Santos i la família es va traslladar al litoral paulista. Va debutar amb 15 anys al primer equip, al qual convertiria en un dels grans del futbol brasiler.

Eterno. pic.twitter.com/N912VpCmVK

— Santos FC (@SantosFC) December 29, 2022

Pelé, que en realitat era seguidor del Vasco da Gama, un dels clàssics de Rio de Janeiro, va ser convocat per la Canarinha per al Mundial de Suècia de 1958. Gràcies als seus sis gols —dos en la final, davant la selecció amfitriona—, el seu país va conquerir el primer Mundial de la seva història.

La Verdeamarela va tornar a guanyar a Xile el 1962, encara que una lesió només li va permetre jugar els dos primers partits. Quatre anys després, al Mundial d'Anglaterra, ensopega amb la realitat: la duresa desplaça el joc bonic, Pelé és sotmès a un marcatge rigorós, els defenses rivals el fregeixen a faltes i disputa el segon partit amb prou feines.

No obstant això, el 1964 l'ombra dels Estats Units havia començat a planejar sobre el Brasil. Els militars donen un cop d'Estat i destitueixen el president João Goulart amb l'excusa d'evitar l'expansió del comunisme. Pelé és una icona, amplificada per l'auge de la televisió, i el règim el tempta perquè es fiqui en política.

Edson Arantes do Nascimento es plega a la dictadura, que blanqueja amb la seva figura la repressió

Edson Arantes do Nascimento es plega a la dictadura, que blanqueja amb la seva figura la repressió, agreujada el 1968 amb una llei que suspèn les garanties constitucionals i aplaca a la dissidència amb les tortures i els assassinats. Si el futbol era la vàlvula d'escapament del poble sotmès i Pelé, un instrument de propaganda del règim, el general Médici es deixa veure als estadis amb una ràdio enganxada a l'orella per suavitzar-ne la imatge.

"El seu comportament va ser com el d'un esclau", explica el futbolista Paulo Cézar Lima, Caju, al documental produït per Netflix. "El d'un negre submís que ho accepta tot sense dir ni piu, sense qüestionar ni jutjar. Perquè qualsevol cosa que hagués dit hauria tingut un gran impacte". El músic Gilberto Gil es mostra, en canvi, benèvol: "Era una estrella que brillava al fosc cel de la vida brasilera" i "el símbol de l'emancipació" del país.

La Perla Negra torna amb la Canarinha. No obstant això, durant la preparació per a la Copa del Món, l'entrenador, João Saldanha, el fa jugar més avançat, de davanter centre, una posició que no satisfeia a Pelé. Militant del Partit Comunista del Brasil, el tècnic aprofita una visita a Mèxic, durant el sorteig de grups, per lliurar a diverses autoritats internacionals un dossier amb els noms de milers de presos polítics i centenars d'assassinats i torturats per la dictadura.

El substitueix, dos mesos abans del seu començament, Mário Zagallo -company de Pelé el 1958 i el 1962-, que finalment convoca Dadá Maravilha, però no li concedeix ni un minut sobre la gespa. Saldanha arribaria a comentar que Pelé no estava capacitat per jugar perquè tenia miopia, cosa que li impediria veure la pilota en un partit nocturn, i un problema de maluc. En realitat, seguia sent als trenta anys un jugador amb visió i cintura.

Mor Pelé, adéu a un mite. En la foto, el futbolista brasiler, en el Mundial de Mèxic el 1970.

Comença a rodar la pilota i Pelé, amb el 10 a l'esquena, es desferma. Mostra la seva intel·ligència i picardia al camp. Regala gols als seus companys, es venga d'Uruguai a semifinals i obre el marcador de cap contra Itàlia, derrotada a la final per 4-1. Al vestidor, als seus trenta anys, crida: "Jo no m'he mort!".

Tot i això, necessitava recuperar els diners perduts en algunes inversions desastroses i va optar per l'equip de Nova York, cosa que va despertar l'interès pel soccer als Estats Units. Més que un futbolista, era un mite. Les marques se'l rifaven per publicitar els seus productes i els compromisos internacionals, que transcendien la gespa, van minar el seu matrimoni amb Rosemeri dos Reis Cholbi.

Més que un futbolista, Pelé era un mite; les marques se'l rifaven

Tampoc van ajudar les seves infidelitats, encara que tornaria a casar-se dues vegades, a més de les seves relacions amb Xuxa i un parell de miss. Amb la seva primera dona va tenir tres fills i amb la segona, uns bessons, si bé n'ha reconegut dos més. A les seves facetes de futbolista i empresari, caldria sumar les de playboy i actor, ja que va participar en diverses produccions televisives i cinematogràfiques. La pel·lícula més ressenyable és Evasió o victòria, dirigida per John Huston el 1981.

Va marcar 1.283 gols en 1.367 partits i va ser el màxim golejador de la selecció brasilera fins que Neymar, al present Mundial de Qatar, va igualar la seva marca de 77 gols. La Confederació Brasilera de Futbol (CBF) sosté, en canvi, que va anotar 95 gols i que el seu rècord segueix vigent, ja que compta diversos partits amistosos davant d'equips europeus, com l'Inter i l'Atlètic, i davant de combinats locals i mexicans.

Inclòs un bon conseller. El 1979, durant una trobada amb el Pelusa a Rio de Janeiro, li va donar diverses recomanacions: "Mai facis cas quan et diguin que ets el millor. El dia que et sentis el millor deixaràs de ser-ho per sempre". Paraules buides, perquè també li va advertir que tingués cura del seu físic, però Maradona, que llavors tenia 18 anys, òbviament no va tenir en compte els seus suggeriments.

"Veure jugar Pelé era instal·lar-se a la sorpresa perquè sobtava [improvisava amb rapidesa] el joc a una velocitat que era el reflex del reflex", va deixar escrit Jorge Valdano, "perquè inventava solucions originals a problemes complexos, perquè emocionava com només la bellesa sap fer-ho". Perquè ho feia tot com a D10S.