Passa històrica per a la reivindicació del finançament valencià, però sense res signat

"És innegable que s’ha obert una finestra d’oportunitat. Siga perquè és un element valuós en clau electoral siga perquè hi haja un possible oportunisme polític, el que és evident és que hi ha un element positiu que dona legitimitat a la reivindicació", explica Toni Infante, portaveu de Crida pel Finançament, una de les plataformes que treballa per acabar amb el problema de l’infrafinançament del País Valencià. Les reflexions d’Infante arriben després que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, obrira la porta a condonar part del deute de Múrcia i el País Valencià perquè "una part molt important –si no tota-" d’aquest deute ha estat generat "per la insuficiència en el finançament autonòmic". Les paraules, expressades al Congrés espanyol en resposta al diputat de Compromís, Joan Baldoví, incloïen també que "estic totalment d’acord en el fet que el deute és una de les variables que cal abordar en la reforma del finançament autonòmic".

L’amortització del deute valencià suposa uns costos aproximats –amb variacions segons l’exercici- d’uns 5.000 milions d’euros anuals, el que va suposar pràcticament el 20% dels pressupostos del 2020, especialment elevats a causa del Fons Covid, i la segona partida més alta de la Generalitat, després de la que es dedica a la sanitat.

Soler no vol posar xifres a quina part del deute provindria de l’infrafinançament, encara que apunta que no és menys del 50%. També puntualitza que la condonació no serà immediata i que no es podrà reflectir en els pressupostos de l’any vinent que tot just s’han començat a negociar. 

En una línia similar es manifesten des de Compromís. El seu Síndic, Fran Ferri recorda que es tracta "d’una promesa més que s’ha de traduir en un document negre sobre blanc". Amb tot, els valencianistes reconeixen que es tracta "d’un canvi d’opinió respecte al que s’havia dit sempre del del Govern espanyol i que negava una evidència claríssima" i s’alegren que "es complisca una de les condicions de l’acord d’investidura".

Victòria de Baldoví, de Puig o derrota del PP?

El canvi de posicionament de Montero és històric, no sols respecte al que sostenien altres governs espanyols, sinó al que va mantenir ella mateixa fa uns mesos, quan va excusar-se en el "clima polític" per no abordar la reforma del model de finançament. Ara el problema és delimitar les conseqüències polítiques del canvi.

Fonts pròximes socialistes tenen problemes per reconèixer obertament la tasca exercida per Ximo Puig. Treure pit a València suposaria disparar contra el seu propi govern a Madrid. Però en privat apunten que la xarxa d’aliances múltiples –i a voltes contradictòries- desplegada pel president valencià ha donat els seus fruits, encara que haja sigut a costa de molestar els seus coreligionaris madrilenys, com hauria estat el cas del front comú presentat amb l’Andalusia del PP.