Cargando...

documental

"El part és un moment tan potent que no cal més per a una història"

‘Parir al segle XXI’, el documental interactiu valencià sobre el part respectat finalista als World Press Photo

Publicidad

Una imatge del documental 'Parir al segle XXI'. — 'Parir al segle XXI'

valència,

"Moltes vegades ens compliquem la vida buscant històries molt complexes, amb molts personatges, que expliquen moltes coses... i llavors ens oblidem de valorar el que és més senzill. I el part és un moment tan potent que no li cal res més", explica Clàudia Reig, directora del documental interactiu Parir al segle XXI, que segueix el periple de cinc dones des que estan embarassades fins que tornen a casa de l’hospital amb el seu nadó als braços. Però, a més, en tots els casos, el part es fa a l’Hospital de La Plana a Vila-real (Plana Alta), un centre públic de referència en el que es coneix com a part respectat, basat en reduir la intervenció mèdica en el procés i en el respecte a la mare, que en tot moment és informada i pot decidir sobre els procediments mèdics que se li aplicaran.

Publicidad

Parir al segle XXI ha estat produït per la cooperativa valenciana Barret Films en col·laboració amb À Punt Mèdia i el Laboratori d'Innovació Audiovisual de RTVE, on es pot veure en valencià i castellà, respectivament. Ara competeix pel World Press Photo en la categoria d’interactius. Els altres dos finalistes són uns documentals sobre les protestes a Minneapolis després de l’assassinat de George Floyd, produït pel Washington Post i un altre, en format sèrie, sobre el conflicte ucraïnès, de la televisió lituana.

Click to enlarge
A fallback.

Projecte de servei públic

La bellesa de les noves vides naixent contrasta amb la violència de les imatges que acostuma a premiar el World Press Photo. "El jurat del certamen ha valorat, sobretot, com entenem un moment vital que està canviant. En certa forma, nosaltres denunciem la violència obstètrica, però ho fem visibilitzant i fent valdre les coses que fem bé", continua Reig. "En algun moment de la justificació posaven èmfasi en què el nostre és un documental de servei públic", apuntala Àlex Badia, productor a Barret Films, que afegeix: "El mitjà interactiu ens permet fer partícip al públic. Intentem que el webdocumental siga entretingut i emocionant per a qualsevol, però hem tingut molt en compte que a les dones embarassades els resulte útil". Al llarg de l’emissió es pot anar redactant un pla de part propi i s’ofereix accés a documentació i informació per poder prendre les pròpies decisions.

"Intentem que el webdocumental siga entretingut i emocionant per a qualsevol, però hem tingut molt en compte que a les dones embarassades els resulte útil"

Publicidad

Per aconseguir gravar les imatges i entrar en un moment tan íntim de la vida de les dones, l’equip ha hagut de guanyar-se la confiança de les protagonistes. "Aquest va ser un procés molt lent, que requereix temps i sensibilitat –explica Reig-. Vam començar gravant les classes de preparació del part al centre d’Atenció Primària de Borriana i allí vam començar a conèixer-nos i a agafar confiança. Algunes dones que primer ens van dir que volien eixir després es van fer enrere, i en alguns casos va ser al revés".

Un avenç mèdic necessari

Carreguí explica també l’experiència del servei parts d’aquest hospital públic, que ha esdevingut un referent en una pràctica que poc a poc s’està generalitzant i normalitzant. "En totes les especialitats mèdiques es treballa seguint l’evidència científica i es va evolucionant i adaptant a mesura que aquesta aporta noves dades, però en l’obstetrícia costa molt, no sabem si és pel pes de la tradició o perquè com és una cosa de dones..." En tot cas, els resultats de La Plana avalen la seua experiència, amb una taxa molt baixa de cesàries i un part segur de baixa intervenció. "Esperem que documentals com aquest ens ajuden a obrir camí i canviar les coses", continua Carreguí, qui també aprofita per demanar un desig: "un paritori adjunt a l’hospital però en un altre edifici, perquè les mares no hagen de passar per urgències". Al cap i a la fi, la petició ve avalada per una sentència tan indiscutible com sovint oblidada: "les embarassades no són malaltes".

Publicidad