Independentistes i Comuns rebutgen al Parlament la criminalització dels CDR

No hi ha govern de la Generalitat, però el Parlament viu un cert retorn a la normalitat aquesta setmana, amb la celebració d'un ple ordinari que culminarà aquest divendres i que ha servit per tornar a evidenciar les àmplies diferències polítiques entre els diversos grups de la cambra. Sempre, òbviament, amb l'excepcionalitat política del moment, amb l'absència d'executiu autonòmic i dirigents polítics independentistes a la presó o l'exili, com a teló de fons. En totes aquelles qüestions més directament vinculades al procés, els grups independentistes han aprofitat la seva majoria per sortir-se amb la seva. A l'espera del debat sobre la reforma de la Llei de la presidència, que es farà divendres, la sessió ha servit per defensar l'actuació dels mitjans públics i denunciar la criminalització dels Comitès de Defensa de la República (CDR), a banda de reclamar informació sobre el desplegament de la llei de renda garantida, aprovada el 20 de juliol de l'any passat.

Els moments més tensos de la sessió, més enllà de la distància abismal a l'hora de valorar i qualificar les actuacions dels CDR, s'han viscut a l'inici. Bàsicament perquè Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP han aprofitat la junta de portaveu per rebutjar la proposta de Ciutadans de retirar del ple la proposta de reforma de la Llei de la presidència. La formació que encapçala Inés Arrimadas s'agafava al dictamen desfavorable del Consell de Garanties Estatutàries, que va indicar que la proposta de reforma és inconstitucional. La modificació pretén permetre la investidura a distància d'un candidat. Ara bé, sembla difícil que pugui mantenir-se operativa gaires hores, tenint en compte que el govern espanyol ja té a punt el recurs d'impugnació per enviar-la al Tribunal Constitucional (TC), per torpedinar qualsevol via que obri la porta a la investidura de Carles Puigdemont.

Ja dins de l'hemicicle, la sessió ha arrencat amb una proposta de resolució del PP crítica amb l'actuació dels mitjans de la CCMA, que no ha tirar endavant gràcies als vots dels tres grups independentistes, que han comptat amb el suport o l'abstenció dels diputats de Catalunya en Comú Podem en alguns dels punts de la resolució. El ple, per cert, ha estat el segon en què tots els diputats independentistes han pogut emetre el seu vot. Incloent-hi Puigdemont iToni Comín, que l'han delegat –igual que els diputats empresonats Jordi Sánchez, Josep Rull, Jordi Turull, Oriol Junqueras i Raül Romeva– en els portaveus dels seus grups.

Els CDRs al Parlament

Des de fa uns quants mesos els CDR estan en el punt de mira d'una part important dels mitjans estatals, que s'han encarregat de construir el relat per criminalitzar-los . Després que la Fiscalia de l'Audiència Nacional pretengués considerar com a "terrorisme" l'actuació d'aquest moviment, el Parlament ha aprovat una proposta de resolució que denúncia la criminalització dels CDR per part de l'"aparell de l'Estat espanyol". La proposta ha estat presentada conjuntament per la CUP, JxCat i ERC i manifesta que el Parlament considera que la "protesta, les mobilitzacions, la desobediència civil pacífica, resistent i no violenta" una forma d'acció política "absolutament legítima". La resolució ha sumat també els vots de Catalunya en Comú Podem, mentre que C's, PSC i PP s'hi han oposat.

Maria Sirvent, de la CUP, ha afegit que és la "potència transformadora dels CDR" el que explica que s'hagi iniciat una "campanya de criminalització per part de l'Estat que disfressen de terrorisme formes de lluita no violenta i que són motor de canvi i transformació social". També s'ha mostrat crític amb el relat que vincula els CDR amb violència el diputat de Catalunya en Comú Podem Joan Josep Nuet, per a qui les accions del moviment són "pacífiques i no violentes". "Els CDR són una part de la llarga cua de gent que se la persegueix pel que diu i el que pensa, com cantants, pintors o escriptors", ha denunciat Nuet ha denunciat,per afegir "quan es criminalitzen aquestes persones es criminalitzen drets i llibertats de tots".