El paper de l'hidrogen en la transició energètica genera dubtes per la seva baixa eficiència

Davant l'emergència mediambiental, cada vegada menys qüestionada per les evidències empíriques dels efectes del canvi climàtic, les administracions i empreses ja han començat a prendre posicions en una cursa orientada a la transició energètica. Els darrers episodis geoestratègics, com la invasió russa d'Ucraïna, que han despullat la dependència respecte a determinats combustibles, com el gas natural, han aguditzat aquest procés.

Algunes veus qüestionen la viabilitat de l'hidrogen com a vector de la transformació energètica pel seu grau baix d'eficiència

Aquesta mateixa setmana passada, un consorci integrat per Repsol, Enagás, Iqoxe i Messer han presentat un projecte de producció d'hidrogen renovable al polígon petroquímic de Tarragona amb una inversió inicial de 230 milions d'euros per construir l'electrolitzador més gran de l'Estat, amb una capacitat de 150 MW en la primera fase i que entraria en funcionament el 2025. Malgrat que els promotors de la iniciativa garanteixen que l'electrolitzador emprarà energia renovable i de proximitat, algunes veus qüestionen la viabilitat de l'hidrogen com a vector de la transformació energètica pel seu grau baix d'eficiència i altres, que el defensen, admeten que tot i esdevenir "un substitut dels combustibles fòssils en general, pot resultar més interessant com a matèria primera del sector químic".

La planta de Tarragona s'emmarca dins del projecte de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya i del corredor d'hidrogen de l'Ebre. Quan arribi a produir 1 GW, suposarà un 25% de l'objectiu estatal del 2030 de generació d'hidrogen renovable, segons els seus responsables. Una vegada superada la primera fase, auguren que a partir del 2027 s'hi destinaran 80 milions d'euros més per a instal·lacions d'emmagatzematge elèctric. Respecte al seu compromís sostenible, insisteixen que l'electrolitzador "utilitzarà preferentment energia renovable de proximitat i minimitzarà el consum d'aigua per produir hidrogen i oxigen d'origen renovable".

La iniciativa entronca amb l'estratègia de la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit. De fet, el president Pere Aragonès qualifica de "projectes transformadors per al país", l'electrificació de la mobilitat, l'hidrogen verd o el xip europeu. En la mateixa línia, el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, confia que Catalunya sigui una de les regions clau a Europa en el desenvolupament de l'hidrogen verd, ja que segons considera, "tenim les capacitats i els actius per ser-ne un actor líder".

Hidrogen, actor del sector químic

"L'hidrogen serà el substitut dels combustibles fòssils en general i matèria primera en el sector químic"

En una jornada recent, organitzada pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), es va evidenciar la necessitat que el futur energètic contempli tres variables: seguretat en el subministrament, solucions sostenibles ambientalment i uns costos econòmics viables. Tot i que el president de la Comissió d'Energia de l'EIC, Josep Maria Montagut, va destacar les oportunitats que ofereixen l'hidrogen i el biogàs com a corredors energètics, va admetre que no es poden deixar de banda les obligacions en relació amb el desplegament de les renovables. "L'hidrogen serà el substitut dels combustibles fòssils en general i matèria primera en el sector químic i el biometà reemplaçarà el gas natural en l'àmbit domèstic i del sector terciari". Malgrat aquests avantatges, creu que si no s'assoleixen els reptes en l'àmbit de les renovables, no hi haurà més remei que mantenir els sistemes de producció tradicionals per garantir el subministrament elèctric.

Malgrat les bones intencions i propòsits en política energètica, alguns experts albiren que a mitjà termini, fins que no s'estableixi una alternativa a la dependència de Rússia, s'incrementarà l'ús de l'energia nuclear, alhora que la transició verda haurà passat de ser una creença ambiental a un imperatiu geopolític.

"Estem totalment en contra que es posi sobre la taula el plantejament que l'hidrogen pot actuar com el vector energètic del futur". L'anàlisi crítica de Josep Nualart, investigador en Energia i Clima a l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), se centra tant, en l'objectiu d'utilitzar-lo com en la forma de dissenyar els projectes. En aquest sentit, allunya fins i tot la possibilitat que l'hidrogen verd pugui ser el protagonista de la descarbonització econòmica. Alhora, recorda que determinats països de la Unió Europea (UE) s'estan plantejant ressuscitar el projecte de construcció del gasoducte Midcat.

Eficiència energètica escassa

"Tot i les promeses que el seu origen serà verd, ara el 99% es produeix amb el petroli i el gas com a matèria primera"

Nualart detalla que la majoria d'usos actuals dels combustibles fòssils es poden substituir per energies renovables. D'aquesta manera, l'hidrogen només quedaria per algunes activitats industrials. "Tot i les promeses que el seu origen serà verd, ara el 99% es produeix amb el petroli i el gas com a matèria primera". L'investigador lamenta que s'atorgui a l'hidrogen un paper principal a la transició energètica, quan aquest hauria de ser residual. Així, precisa que "l'hidrogen verd requereix el triple de volum del necessari, perdent així dues terceres parts d'energia". Com a exemple, indica que per propulsar un cotxe amb aquest combustible, només se n'aprofita un 20% de la energia generada.

Davant d'aquesta escassa eficiència de l'hidrogen, Nualart reivindica el desplegament de les energies renovables, com la solar, la fotovoltaica i l'eòlica, com a motors del canvi de paradigma. Més enllà de l'energia utilitzada, des de l'ODG es defensa un model alternatiu, que no posi el focus de forma exclusiva en els macroprojectes, com el de la planta de Tarragona, sinó que s'impulsi una xarxa de distribució descentralitzada, que faciliti l'accés de la població als punts de subministrament i s'acabi amb l'oligopoli d'algunes empreses energètiques, que acumulen el control sobre la producció, el transport i la distribució elèctrica.

De fet, la denúncia d'entitats com l'ODG és que, malgrat que es faci servir un combustible en aparença més sostenible, s'està transitant cap a un mateix model de projectes i xarxes de distribució centralitzats sense afavorir una democratització del sistema energètic. És un intent de canvi de la tecnologia per produir energia, però repetint el mateix esquema d'accés limitat al subministrament.