La pandèmia també impacta en la salut sexual

La lluita des del mes de març contra la covid ha requerit una dedicació extra d'hospitals i personal sanitari, que han reordenat serveis i han reduït o pausat algunes activitats considerades menys urgents per a concentrar esforços en l'abordatge de les persones afectades per la pandèmia. Aquest esforç sanitari mundial per a contenir el coronavirus té també un impacte en la detecció, abordatge i seguiment d'altres malalties, que han quedat en un segon pla. És el cas de les malalties de transmissió sexual (MTS).

L'últim estudi anual de vigilància epidemiològica de Catalunya apuntava a un creixement alarmant de les MTS, excepte del VIH –entre 2014 i 2018 van augmentar els casos notificats de sífilis, gonorrea, clamídia i linfogranuloma en gairebé un 200%. Malgrat aquesta tendència, les xifres oficials des del període de confinament a mitjan març de 2020 fins a l'actualitat marquen un sorprenent descens.

"El trasllat era necessari des del punt de vista estratègic i organitzatiu: al centre de Drassanes hi ha infectòlegs, epidemiòlegs i pneumòlegs que són capital fonamental per a lluitar en primera línia contra el virus", explica el doctor Antonio Román, director assistencial de l'Hospital Vall d’Hebron, que apunta que els professionals del centre continuen prestant els serveis que realitzaven i, a més, se'ls ha augmentat el treball relacionat amb la covid. "Hem canviat a nou parades de metro la localització, però els serveis es mantenen", assegura el doctor Román, que demana paciència i assegura que, "si es torna a les xifres de juliol de la pandèmia, el centre de Drassanes podrà reobrir".

Les entitats que treballen per a garantir la salut sexual i reproductiva en l'àmbit comunitari s'han mostrat preocupades i crítiques amb el tancament del programa Drassanes Express i del Centre i el trasllat del servei. "Entenem que la covid-19 és un tema de salut majúscul, però no podem deixar de banda l'abordatge de les malalties de transmissió sexual, perquè en realitat estem tirant la pilota cap endavant", explica Jordi Baroja. "Una detecció precoç de les MTS, en fase asimptomàtica o en primeres fases de la infecció, és molt important perquè tallem la cadena de transmissió i perquè, si no es tracta a temps, la persona té més possibilitats de desenvolupar problemes de salut importants", afegeix.

Barreres prèvies

Les entitats comunitàries com l'Observatori dels Drets Sexuals i Reproductius apunten que, ja abans de la covid-19, existien barreres per a l'accés d'algunes persones a la salut sexual i reproductiva, degut especialment a les desigualtats socioeconòmiques, que la pandèmia no ha fet més que ampliar. "Hi ha molts exemples: la falta d'accés a mètodes anticonceptius gratuïts, les dificultats de dones migrants que no parlen l'idioma per a accedir al sistema de salut, la situació de joves que als 15 anys se'ls envia del pediatre al metge de família i han de buscar-se la vida per a resoldre els seus dubtes sobre sexualitat, la dificultat per a accedir a serveis de salut sexual fora de Barcelona...", enumera Jordi Baroja. Segons el president del CJAS, "el sistema està pensat en una lògica heteronormativa, capacitista i biomèdica" i, per tant, "moltes persones en els marges d'aquest sistema, sobretot dones i persones LGTBI, no se senten necessàriament còmodes o interpel·lades".