País Valencià La tomba del genocida nazi oblidada per la Llei de Memòria Històrica

Podríem considerar la barbàrie nazi com l’exemple del mal absolut, però en això de les barbàries sembla que sempre hi ha algú disposat a baixar un escalafó més avall de la ignomínia. Aquest seria el cas del règim feixista instal·lat a Croàcia per les milícies ústaixes després de la invasió de Iugoslàvia per les forces de l’Eix. El seu sistema de camps de concentració i extermini, aixecat per
"netejar" Croàcia de serbis, jueus, gitanos, musulmans i comunistes va ser considerat "extremadament sàdic" pels mateixos nazis.

Stanic, que fugiria a Iugoslàvia després del crim, va assegurar sempre que era un agent de Tito infiltrat als cercles ústaixes a l’exili, una versió que el periodista Francesc Bayarri posa en dubte. Bayarri va plasmar la seua investigació del cas al llibre Cita a Sarajevo, on explica com va localitzar Stanic. "La versió de l’agent comunista anava bé a tothom: al règim de Tito que es marcava una victòria, als exiliats feixistes i també al franquisme, que podien acusar els comunistes de tots els seus mals. També seria una versió més comercial per al llibre – reconeix el periodista amb certa ironia- però personalment no me la crec, Stanic venia d’una família nacionalista croata represaliada per Tito i l’entorn de Luburic estava molt controlat, però tampoc sé les motivacions reals de Stanic".

Raimon Marí, regidor de memòria històrica de Carcaixent, reconeix que la peregrinació de feixistes croats fins a Carcaixent "és residual" i tampoc han detectat homenatges organitzats, si bé "algú s’encarrega de portar flors de forma regular". Amb tot, la presència d’aquesta simbologia molesta i ja fa anys que des de l’Ajuntament intenten exhumar el cos per fer-lo passar a un ossari regular, eliminant la tomba en un lloc tan destacat.