País Valencià La tensió social i l'especulació, assignatures pendents del Cabanyal
La inversió de prop de 60 milions d'euros en cinc anys, sense dubte, pot canviar per sempre el barri mariner de València, però té un grapat de problemes damunt la taula com ara l'especulació, el risc de gentrificació i tanmateix, la tensió social. Qüestions que amenacen un procés enquistat durant dècades.
Publicidad
VALÈNCIA, Actualizado:
Quan un metge li diu a un pacient que la seva malaltia és mortal i temps després el diagnòstic és, però, diferent, el malalt, desgastat per anys de lluita s´enfronta a dues reaccions: emoció inicial i moments després la por, la incertesa perquè la malaltia, sinó crònica, durarà encara uns quants llargs anys. I les ferides, continuen obertes. Aquest és el sentiment que viu una entitat com ara Salvem el Cabanyal, que des que va nàixer a les darreries dels anys vuitanta, ha fet de la recuperació d'aquest pintoresc barri el seu leitmotiv.
Publicidad
L´arribada del segle XX va portar penúries per a la gent humil i treballadora, la riuada del 57 va arrasar el barri i és al 1966, amb un Pla General d'ordenació urbana, quan els debats es traslladen al paper i es comença a parlar d'una avinguda de cent metres d´amplària per arribar fins a la mar. El govern municipal socialista el va declarar Bé d'Interès Cultural (BIC).
La pluja de milions ja ha començat, s'han reassignat 11 milions d'euros del Pla Confiança de l'era de Francesc Camps, per tal de rehabilitar diverses zones (amb les màquines ja visibles als carrers del barri) i, per instal·lar equipaments llargament reivindicats pels veïns. Uns altres 4,5 milions d'euros per a les obres de la xarxa de clavegueram -previstes per a aquest estiu- i 6,5 milions d'euros més per reurbanitzar i regenerar l'entorn dels carrers de la Reina, Doctor Lluch i Barrraca.
El Cabanyal, ferida oberta
Aquesta perspectiva ha fet que el Cabanyal es converteixi en un caramel per als especuladors amb la mirada posada en els lloguers turístics. La venda d'habitatges s'ha disparat, han començat a arribar nous veïns, sorgeixen nous locals d'oci a l'estil del Barri de Russafa ..., mentre a les zones més degradades conviuen la venda de drogues, l'ocupació de cases i negocis de drapaires en pisos i baixos. Un còctel sens dubte explosiu.
Publicidad
La ferralla com a forma de subsistència
El canvi de Govern de 2015 ha posat fi "a l'espasa de Dàmocles, a una amenaça de més de cent anys", assegura Faustino Villora qui té molta por a "un projecte especulatiu amb un creixement desmesurat del sector terciari". Un canvi que a Maribel Doménech no li fa el pes, perquè "encara és lent i cal afegir mesures per tal de millorar la convivència al barri, sobretot en matèria de serveis socials", perquè "la policia simplement passeja". Villora posa un exemple: "moltes de les cases que l'Ajuntament té al barri, al voltant de 600 habitatges o hi són habitades per famílies amb escassos recursos o hi són ocupades".
L'ocupació
"Molts dels habitatges municipals estan tapiats el que genera degradació i alimenta l'ocupació" explica Domènech, qui es lamenta que "en el pressupost de 2016 no hi ha una partida per a manteniment". "No es pot conèixer quants habitatges hi són ocupades" aclareix Villora, "perquè entren des de dins, fan un butrón a la paret del baix o del primer pis i les ocupen, una ocupació que suposa una pressió per a la convivència".
Publicidad
La rehabilitació
Des de Salvem el Cabanyal celebren que s'hagi començat a reurbanitzar carrers i defensen un projecte integral de rehabilitació i que els habitatges propietat municipal, un cop recuperades, es destinin al lloguer social tot i que són "conscients que l'ajuntament no té diners per a aquestes actuacions" . El regidor d'Urbanisme reconeix que "no es pot abordar tot" i que amb les 600 habitatges de titularitat pública es va a treballar en tres línies: "rehabilitació directa, trobar acords amb l'àmbit privat o la societat civil i la venda de pisos" .
La convivència social
A l'ocupació s´afegix la venda de droga al detall o les baralles de galls. "Hi ha fins narcosales" explica Villora, que reclama una solució integral, "el dret al descans, a la intimitat familiar". "Donen solucions puntuals i la Policia, no fa res", conclou.
Publicidad
Gentrificació o turistificació
"Durant 44 anys no es venia ni llogava res" explica Doménech, però la sensació d´ara d´un procés irreversible ha augmentat la demanda, ha pujat els preus i temen que el barri creixi "sense control". Per a Villora més que la gentrificació li preocupa la "turistificació", la compra de cases i pisos per destinar-los al lloguer turístic amb el que comporta. Una mostra, diu, el cas de la Barceloneta.
Si en alguna cosa tots coincideixen és que el camí s'ha iniciat i no té retorn. Sarrià entén les presses de la gent de Salvem el Cabanyal "és el seu dret" i lluny de posar terminis perquè el barri vegi la llum després de més d´un segle, creu que "d´ací a un parell d'anys es notaran els canvis". Salvem insisteix que, tot i que els terminis són llargs hi ha "qüestions a abordar ja i prendre decisions per tal de pacificar el carrer".