País Valencià La normalització lingüística a l’ensenyament valencià topa amb el mur judicial

"La sentència del Tribunal Suprem ho trastoca tot. No es poden fer passos cap a la immersió perquè els tribunals ho tomben", resumeix contundent l’advocada Anna Oliver en referència a les sentències que obliguen a impartir un mínim del 25% de les hores lectives en castellà. Oliver també és presidenta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), entitat degana en defensa de la llengua.

Joan Carles Queralt, professor de valencià en un institut i portaveu de la COS denúncia que "la nova llei no parteix de la realitat sociolingüística i decreta que en acabar quart d’ESO tots els alumnes tinguen un nivell de valencià i castellà equivalent al B1, el que és impossible de complir en el primer cas si es redueixen hores". Per a Queralt no és concebible que "es perden hores en valencià per a línies que eren al 100% en aquesta llengua i que un dels pocs àmbits mínimament normalitzats com l’ensenyament deixe de ser-ho, ja que és l’única forma de frenar la substitució lingüística".

Aquesta aposta, però, no compta amb el suport de les dues principals entitats en defensa del valencià. "Aquesta vegada nosaltres som la veu del trellat", assumeix Oliver des d’ACPV. Oliver demana "que s’escolte a la gent que ha d’aplicar aquests plans, però que també cal tenir en compte el marc jurídic, i per tant cal informació, diàleg i passos segurs", que puguen blindar-se davant possibles nous embats judicials. Des d’Escola Valenciana, el seu president, Natxo Badenes, reconeix que malgrat que "comparteixen les queixes", no estan a favor de "suprimir la llei, ja que això suposaria que entrara en vigor l’anterior, que és molt més dolenta".

Margarida Castellano, directora general d’Innovació i Ordenació Educativa, alerta que "cal tindre en compte que en les etapes educatives de secundària no se segueix la mateixa dinàmica que Infantil i Primària, sinó que hi ha assignatures comunes i optatives. D’una banda, la immensa majora de centres educatius tenien o només línies en castellà en ESO o una majoria rotunda de línies en castellà front a les línies en valencià en el mateix centre. Per això, en les assignatures optatives, per molt que fores de la línia en valencià, si l’assignatura s’impartia en l’altra llengua, ho havies d’assumir perquè es barrejaven alumnes de línies en castellà i de línies en valencià. En la majoria de casos eixien perdent els alumnes que provenien de línies en valencià".

La supressió d’aules: nou front de conflicte

La pressió judicial que se sent en la qüestió lingüística es repeteix quasi calcada en el tancament d’unitats en infantil, a causa de la baixada de natalitat. Des d’Educació es nega que es faça cap supressió i es parla "d’aules en situació de no funcionament", situació que es podria revertir si en el procés d’arranjament assoleixen una matriculació mínima. Conselleria també destaca l’esforç realitzat, amb "la baixada de ràtios de 23 a 20 alumnes en 53 municipis", fet que permet mantenir obertes 117 unitats.