País Valencià L’escala metropolitana: els nous reptes de la revolució de la mobilitat a València
Una volta soterrada la polèmica sobre els carrils bici, València aspira a convertir-se en "capital mediterrània de la bicicleta", però per aconseguir una autèntica mobilitat sostenible necessitarà canvis estructurals que escapen l’estricte marc municipal
Publicidad
valència,
L’Ajuntament de València ha aprofitat la Setmana Europea de la Mobilitat per treure pit i presumir de dades. Aquesta convocatòria continental s’ha convertit, els darrers anys, en una de les cites més potents de mobilització per part del consistori que, no en va, té en les polítiques de mobilitat sostenible una de les puntes de llança de la seua gestió.
Publicidad
Però l’aposta per pacificar el trànsit i evolucionar cap a una ciutat més amable i menys contaminada no s’ha quedat només ací. Els darrers anys, l’Ajuntament ha incrementat la inversió a l’EMT, l’empresa que gestiona els autobusos urbans, en un 30%, aconseguint renovar bona part de la flota i contractant més de 300 nous conductors, a més de reordenar tota la trama de línies per fer-la més eficient. Abans de la pandèmia, els usuaris d’autobús a València havien crescut un 11% i, el 2019, va ser escollida millor empresa de transports urbans de l’estat.
"No volem moure cotxes, sinó persones. I, a més, volem que puguen escollir si es volen moure en cotxe o a peu, en bicicleta o transport públic"
"Quan vam entrar a l’Ajuntament, la feina del regidor, que llavors s’anomenava de 'Trànsit' era mirar totes les càmeres i evitar que hi haguera embussos", explica Giuseppe Grezzi, regidor de Mobilitat Sostenible per exemplificar el canvi de mentalitat que ha sofert el seu departament. "Nosaltres no volem moure cotxes, sinó persones. I, a més, volem que puguen escollir si es volen moure en cotxe o a peu, en bicicleta o transport públic. Hem deixat enrere el concepte de mobilitat del segle XX i hem entrat al del XXI".
Publicidad
El regidor reconeix que aquesta campanya va frenar alguns dels seus projectes –"més per les resistències internes, fruit de la por, que de les externes", recorda- però que en aquesta legislatura les coses han canviat. "Iniciatives com la peatonalització de la plaça de l’Ajuntament, que es van frenar durant la primera legislatura pels dubtes dins del govern municipal, ara són una realitat i un èxit". De fet, ara són els seus aliats socialistes els qui es llancen a anunciar noves propostes de peatonalització i control del trànsit, com la pacificació del carrer Xàtiva i l’entorn de l’IVAM o la pacificació de l’avinguda Àusias March.
El repte metropolità
Des de l’Ajuntament es té clar que es vol seguir aprofundint en aquesta línia, i més en un moment d’emergència climàtica, però entitats com Ecologistes en Acció demanen canvis més estructurals. "Fer carrils bici és molt barat i vistós, però no ho resolt tot", explica la portaveu de l’entitat en matèria de transport, Rosana Cervera. Per això reclama una "inversió massiva en transport públic, un pla integral que tinga en compte tota l’àrea metropolitana, posar en marxa la Zona de Baixes Emissions i frenar l’ampliació del Port de València".
Publicidad
Ecologistes en Acció: "Fer carrils bici és molt barat i vistós, però no ho resolt tot"
La qüestió de l’àrea metropolitana és, segurament, el nus gordià d’un canvi permanent de la mobilitat a València. Cada dia es produeixen 4,8 milions de desplaçaments en cotxe entre els seus 60 municipis, i el 73% dels cotxes que circulen per dins de la ciutat tenen l’origen o la destinació en aquesta regió.