El tancament d'escoles, la restauració i els mercats de pagès pràcticament d'un dia per l'altre, emmarcat en les mesures per contenir el coronavirus, va ser un cop dur pels pagesos, que van veure com se'ls tancaven tots els canals de venda. En pocs dies, però, van adaptar-se a la situació i molts van llançar-se a la venda directa al consumidor. Després de més d'un mes de confinament i tot i la progressiva reobertura d'alguns mercats, hi ha diverses plataformes i iniciatives que han sorgit per recolzar el sector i potenciar aquest tipus de venda, que ja existia però que ara s'ha multiplicat.

Xavier Estrada és un productor ecològic de Sant Climent de Llobregat, dedicat principalment a l'horta. La majoria de vendes les feia a mercats de pagès del Baix Llobregat i el Barcelonès i a majoristes, però tot es va aturar amb el decret de l'estat d'alarma. "Ens van tancar el nostre modus vivendi", explica a Públic. Després d'uns primers dies, però, la seva empresa, D'Enric Eco, es va reorientar a la venda a domicili, que no havien fet mai. "Fàcil no és; jo no estava acostumat a fer caixes, sinó palets", afirma. Va haver d'habilitar l'espai, trobar els materials i pensar noves maneres per gestionar aquesta nova activitat. La venda a domicili li compensa, "justet", les pèrdues, però ara passa menys temps al camp. "M'ha absorbit del tot, ara tinc el camp ple d'herba", comenta.

Estrada no tenia una xarxa de compradors, però ràpidament va començar a tenir clientela gràcies a la difusió de diferents ajuntaments i a apuntar-se a les iniciatives Pagesia a Casa, d'Unió de Pagesos, i al projecte d'abastiment agroecològic de la cooperativa Arran de Terra. Ambdues fan un llistat de productors i faciliten així el contacte amb la ciutadania en aquests moments de crisi.

Ana Correro, d'Arran de Terra, explica a Públic que l'objectiu de la seva iniciativa és "mapejar els projectes agroecològics del territori i facilitar l'enllaç entre grups de consum, distribuïdores, cooperatives de consum i petit comerç, perquè els productors puguin vendre i les consumidores tinguin accés a la pagesia local".

Correro apunta que situació actual ha demostrat que "el sistema agroalimentari hegemònic és feble" per l'alta dependència de l'exterior, tant a nivell d'importacions com de contractació de treballadors temporers, que ara no podran venir. L'emergència de la coronavirus, en aquest sentit, condueix a "una presa de consciència de la fragilitat del sistema i reforça la idea que generar sistemes alimentaris locals ens fa més resilients com a territori", afegeix.

Davant els dubtes sanitaris que pugui generar la venda directa, i per aquells que creuen que és més segur comprar els productes envasats del supermercat, Correro apunta que "passa tot el contrari", ja que en haver-hi menys intermediaris, el risc de contagi és menor. "Segurament els circuits curts de comercialització impliquen menys propagació, perquè hi ha menys mans", continua. A més, afegeix que els aliments proveïts directament pels productors locals són "molt més sans" que els del supermercat.

Una oportunitat per reforçar les xarxes alimentàries locals

A la cooperativa han notat un augment considerable de l'interès de la ciutadania pel producte local i ecològic. "Esperem que aquesta tendència continuï després del confinament. Un dels reptes principals és ser capaços de fer un canvi d'escala de la producció i la distribució, potenciant les xarxes alimentàries locals", assenyala Correro.

El productor ecològic Xavier Estrada també està satisfet amb la rebuda que està tenint, i explica que per primer cop s'ha sentit reconegut per la feina que fa. "Al mercat, la gent també ho valora, però no tant", assenyala, i afegeix que l'interès dels mitjans també contribueix a aquesta sensació. El pagès subratlla la importància del sector, a nivell d'alimentar la població però també de tenir cura del territori. "Hem estat aquí sempre, estem arrelats al territori, però sembla que la gent no se n'hagi adonat fins ara", explica.

Pel que fa a les perspectives de futur, la bona rebuda ciutadana li fa plantejar-se continuar amb la venda a domicili, tot i que dependrà de si la demanda es manté. "Ara hi ha aquesta percepció que els pagesos som importants per la salut de la gent, i si segueix així, bé, però sinó, ho haurem de deixar estar". Assegura que totes les opcions estan sobre la taula. "Si la mentalitat de la gent canvia, jo també", afirma.

Una iniciativa similar a la d'Arran de Terra és l'impulsada pel sindicat Unió de Pagesos, la plataforma Pagesia a casa, que ja agrupa més de 300 productors i on 10.000 consumidors hi han deixat les seves dades de contacte. "Hi havia alguna explotació encarada a la venda directa, però no eren quantioses, costava una mica fer el pas", apunta Josep Carles Vicente, responsable d'Organització del sindicat. Miren cap al futur amb esperança, també: "Creiem que és una eina que està per quedar-se, és una tipologia de venda que potser ara serà més atractiva per totes les parts", apunta.

Vicente afegeix que cal "millorar la sostenibilitat de la idea", i apostar per una major organització entre els pagesos, per tal que, per exemple, puguin coordinar-se a l'hora de fer enviaments conjunts. De moment, però, estan molt satisfets amb l'èxit de la iniciativa, que es va fer "molt ràpid, en dies, i des de zero", i ara "cal consolidar". Tot i que, per la novetat de la idea, encara no la poden valorar del tot, Vicente comenta que alguns productors "han exhaurit el producte".

A Arran de Terra han detectat que la situació ha provocat "situacions dispars" al sector primari, i alerten que la ramaderia i la pesca tenen més dificultats que altres sectors, que han augmentat molt les vendes. L'horta és un dels que està millor, "segurament perquè té canals més directes", explica Correro, però afegeix que la venda a domicili "no ha de ser l'única solució perquè implica una feina extra per la pagesia, que hauria de ser al camp". La cooperativista assegura que cal fer "una reflexió" sobre el model de distribució local i l'enxarxament entre els diferents actors, també les administracions. "Estem en un període de reflexió per establir canvis de base", conclou.