Què opinen sobre l'amnistia els independentistes de base represaliats?

L'amnistia fa setmanes que està al centre de les negociacions entre els partits independentistes, el PSOE i Sumar per la investidura de Pedro Sánchez. Si finalment s'aprova, aquesta llei podria eliminar les condemnes i tancaria els casos encara oberts en almenys prop de 1.500 persones, segons el recompte d'Òmnium Cultural.

Centenars de persones de l'independentisme de base han estat encausades

Els que tenen més visibilitat són els líders del Procés, els polítics de primera línia, però centenars de persones de l'independentisme de base també han estat encausades i, algunes d'elles, condemnades. Com canviaria la seva vida aquesta amnistia? I quina opinió tenen sobre els seus efectes polítics?

Viure amb menys por

Un avenç, però incomplet i amb efectes contradictoris sobre el moviment. És, a grans trets, el que opinen els activistes consultats, reticents a posar el focus en l'afectació a la seva vida personal.

Marcel Vivet en una concentració a la plaça Sant Jaume el juny del 2021. — Blanca Blay / ACN

A més, està inhabilitat per ser elegit com a representant públic durant tres anys. "[Amb l'amnistia] podria participar políticament a les eleccions, ara no puc. També podria participar en manifestacions de forma normal, no amb por", afirma. 

No són majoria, però hi ha uns quants manifestants que sí que hauran d'entrar a presó si s'acaben desestimant els recursos que ha interposat la seva defensa, actualment en estudi. És el cas d'Adrián Sas, un jove de Vilafranca del Penedès, o de Dani Gallardo, que es va manifestar a Madrid contra la repressió.

L'èxit de la repressió

El principal temor és que aquesta resolució tingui conseqüències polítiques negatives en un moviment molt desmobilitzat, en part, per la pròpia repressió. "Tot benefici aconseguit dins la negociació amb l'Estat pot ser positiu, però això no implica que sigui una victòria definitiva", considera Vivet.

Vivet: "No implica que sigui una victòria definitiva"

Amb l'independentisme desmobilitzat i sense unitat entre els partits, els activistes desconfien dels resultats de la negociació amb l'Estat. Martí Mayoral, portaveu d'Alerta Solidària, assenyala que "no estem en un moment de força perquè [l'amnistia] sigui posada sobre la taula per tal d'avançar en altres plantejaments, com el dret d'autodeterminació".

Cinc dels tretze encausats en l'operació Judes després de declarar als jutjats de Mollet del Vallès, el 28 de setembre de 2021. — Albert Segura Lorrio / ACN

Garzón va passar tres mesos en presó preventiva, acusat de terrorisme, i finalment ell i els altres acusats van ser posats en llibertat davant la manca d'indicis. Però la Fiscalia manté aquesta acusació i les condemnes podrien ser d'un mínim de 17 anys de presó. 

Tot i això, les irregularitats que ha al·legat la defensa durant la instrucció del cas han fet que encara no s'hagi obert judici oral, a l'espera de noves informacions i l'escrit definitiu de la Fiscalia. No hi ha data. "Estem parlant de mesos, segurament anys, el mal ja està fet", reconeix Garzón.

L'abast de l'amnistia

D'altra banda, l'abast d'aquesta amnistia, que encara no se sap, serà clau per avaluar-la. Alerta Solidària, que es dedica precisament a defensar activistes, avança que "es quedarà curta" perquè hi haurà delictes, com les lesions a agents, que potser no hi entrin. 

"L'amnistia que vingui, la que sigui, l'aprofitarem, com no pot ser d'altra manera", aclareix el portaveu. Tot i això, expressa dubtes sobre què passarà si hi ha més represaliats en el futur, ja fora de l'abast d'aquest mesura. És per això que Vivet va més enllà i apunta que no es tracta "només de perdonar" sinó de canviar la forma en què actua el sistema. Que l'Estat reconegui que ha comès "un error" amb aquesta persecució és clau per tal que no es torni a repetir.

Una reparació efectiva?

No hi ha una opinió unànime sobre si l'amnistia portarà a una reparació dels represaliats. Mayoral posa el focus sobre la gent absolta, majoria en el cas dels independentistes de base jutjats per participar en manifestacions, a qui l'amnistia no implicarà cap canvi. "Han arrossegat durant mesos i anys un patiment de saber-se en perill d'entrar a la presó. No repara res i arriba molt tard".

"Si es volgués fer un procés de reparació ben fet, la policia que va exercir càrregues violentes, mutilacions i lesions hauria de ser investigada amb molta més profunditat", sosté Vivet.