MAGATZEM CASTOR
On són, tres anys després, els 34 milions del Castor?
El Suprem té sobre la taula una petició per executar la sentència que obligaria a retornar als consumidors de gas els diners que van pagar mitjançant recàrrecs en el rebut per finançar el fallit magatzem de gas de la costa mediterrània, uns diners que el Govern espanyol pretén quedar-se al·legant que el destinarà a futures inversions
Publicidad
saragossa,
El fallit projecte deL magatzem de gas Castor, a la costa mediterrània, segueix tenint pendent un espinós serrell tres anys després que el Constitucional desarmés el muntatge financer que l'havia de sostenir i quan ja en porta més de sis fora de servei pels terratrèmols que provocava: recuperaran els consumidors de gas dels més de 34 milions d'euros (32,4 més 2,1 en interessos de demora) que van començar a pagar a través del rebut precisament quan es va concretar el fiasco?
Publicidad
És a dir, que excepte que el Suprem li esmeni la plana, el Govern estatal ha decidit no tornar aquests diners als consumidors de gas, tant particulars com empreses, als que els hi va cobrar de manera indeguda per finançar el Castor, una situació que va quedar interrompuda en 2017 però que s'hauria mantingut fins a l'any 2044 de no haver estat per la demanda de Cecot.
"Aquests diners no s'han evaporat"
"És injust, i el pitjor és que tornem a un model d'impunitat i de no transparència davant el qual és positiu enviar senyals que hi ha control, que som ciutadans i no súbdits", assenyala David Garrofé, secretari general de Cecot, que es refereix al Castor com "un desastre d'infraestructura que no s'utilitza ni es manté i que va costar-nos diners a tots".
L'empresa cobra en 35 dies, els usuaris paguen 30 anys
El Castor, la plataforma del qual segueix en l'horitzó de la mar enfront de la confluència de les províncies de Castelló i de Tarragona, era sobre el paper un innovador projecte que havia de servir per emmagatzemar sota terra una reserva estratègica de gas en un projecte que, impulsat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i rematat pel de Mariano Rajoy, es va revelar un fiasco quan, només entrar en servei a mitjans de 2013, va començar a provocar moviments sísmics que es deixaven sentir fins a Terol.
Publicidad
Per què va tombar aquest muntatge el Constitucional? Bàsicament, perquè la barreja de desídia i de creativitat present en el procés havia portat els governs a atorgar una concessió sense determinar prèviament les condicions d'un eventual rescat, ni pel que fa a la quantia ni a la propietat de les instal·lacions, per, després, establir-les de manera urgent per la via del decret.
Condemnat a pagar 1.400 milions per una cosa que no té utilitat
La resposta a Mulet recorda com els recàrrecs del rebut de gas van ascendir a 1,59 milions d'euros el desembre de 2014 i als 15,71 en els quatre anys següents, encara que els dos últims ja no van ser executats. "La quantitat total reconeguda en el període 2014-2016 és de 32.930.177 euros, si bé la quantitat efectivament pagada a Enagás va ser inferior, concretament de 32.484.731,88 euros", assenyala.