MIGRACIONS 'Obrim fronteres' organitza una caravana per denunciar violacions de drets humans a la frontera sud

Dones embarassades convivint amb els seus violadors, menors dormint als carrers i sense menjar, dones treballadores colpejades per les autoritats i en situació de precarietat extrema, abusos físics sobre menors i dones als centres d'internament, tràfic de drogues i éssers humans, homes amb ferides i amputacions per les concertines de les tanques, devolucions massives de persones a països on no es respecten els drets humans, famílies trencades i separades... Són algunes mostres d'una petita radiografia de la impunitat existent, però invisibilitzada, a les ciutats de Ceuta i Melilla des de fa anys. Una situació d'il·legalitat jurídica que l'Estat espanyol permet en connivència amb el Marroc a la seva frontera sud mentre Europa mira cap a un altre costat.

Amb aquest propòsit, la ruta de la caravana farà parada a Madrid, Sevilla, el CIE d'Algesires, Màlaga, Melilla i Almeria -en aquest tram final per denunciar la situació del treball que fan les persones migrants als hivernacles-, amb actes programats al carrer per sensibilitzar a la ciutadania. “Amb la nostra Caravana volem recordar que la frontera sud europea és una, des de l'Egeu fins a l'estret de Gibraltar, i que les conseqüències de la seva gestió sobre milers de persones també és responsabilitat nostra”, s'afirma al manifest.

Portadores a la frontera sud. Fotomovimiento. Pedro Mata

Frontera invisibilitzada

“Aquests últims anys s'ha posat el focus mediàtic a la frontera de Grècia, i entenem que la frontera sud ha estat invisibilitzada. Amb la caravana volem cridar l'atenció de qui determina l'agenda política i aconseguir que molta gent es mobilitzi perquè es restableixi la legalitat a la frontera sud, on hi ha una situació d'emergència per la vulneració de drets humans”, explica Laura Curell a Públic, membre del Centre Irídia, un dels col·lectius que participa aquest any a la caravana des de Catalunya i que ha presentat aquest any un informe sobre la frontera sud. Per Curell “és un moment estratègic per crear un canvi polític a llarg termini sobre l'excepcionalitat jurídica a la frontera sud” i per portar la qüestió al Congrés dels diputats.

Menors dormint als carrers

Sobre la situació dels menors que arriben sense família a Ceuta i Melilla, Curell destaca que el més urgent és que “es prenguin mesures perquè no hi hagi menors vivint al carrer” tant des de l'Estat espanyol com de les ciutats autònomes. A més, considera que “cal fer un control exhaustiu d'allò que succeïx als centres de menors, on es produeixen abusos, per traslladar-los a centres de la península” i “que es garanteixi la documentació una vegada fan els 18 anys”.

Les dones, el flanc més vulnerable de la frontera sud

Aquest any la caravana a la frontera sud inclourà una caravana feminista promoguda pel grup català 'Dones lliures en territoris lliures' que ja l'any passat, després de l'experiència a Grècia, van decidir autoorganitzar-se per denunciar la major estigmatització que pateixen les dones migrants durant el trànsit, tot i que es troben més invisibilitzades. L'objectiu d'aquest grup feminista és “fer visible la presència de les dones en els processos migratoris i mostrar que elles són també protagonistes i subjectes polítics, i, alhora, aquelles a qui vulneren més sistemàticament tots els seus drets, patint la violència masclista en tota la seva amplitud i crueltat”.

Persones migrants intenten saltar la tanca de Melilla. ARXIU REUTERS (2014)

Sira Ruiz, membre del Grup Feminista de suport a la caravana sud, insisteix a Públic en què cal no perdre de vista que les dones “són les protagonistes del fet migratori”. “Sempre es parla de les persones que creuen les tanques, però les dones queden invisibilitzades perquè no les salten. Elles entren d'altres maneres a Ceuta i Melilla”, adverteix. I posa exemple de les vulneracions de drets flagrants que pateixen aquestes dones a la frontera sud, la majoria víctimes de violència masclista: “Volem denunciar la tracta de les dones subsaharianes que es troben als centres d'internament al Marroc. A moltes les deixen embarassades i han de conviure amb els mateixos proxenetes, patint tota mena de discriminacions”. També parla de totes aquelles dones marroquines que marxen embarassades a donar a llum a Melilla perquè no tenen assegurada l'assistència mèdica al Marroc.
I, com ja alertava l'informe sobre la frontera sud del Centre Irídia, hi ha la voluntat de visibilitzar la precarietat de les treballadores de la llar a Ceuta i Melilla, i de les dones portadores que cada dia travessen la frontera hispana-marroquína per un salari de 5 euros i sota condicions de violència física.

Molts col·lectius, suma de reivindicacions

La caravana 'obrint fronteres' ha aconseguit convertir-se en una iniciativa transversal entre centenars de col·lectius d'arreu de l'Estat espanyol que inclou moltes reivindicacions per demanar la garantia dels drets humans a la frontera sud. A banda de les ja explicades, destaquen la petició de vies legals i segures d'arribada, la fi del comerç d'armes, acabar amb la violència sexual que pateixen dones i nens, que es respecti el Conveni de Ginebra i el dret internacional, la suspensió dels acords de retorn amb països que no respecten els drets humans, la lluita contra el tràfic d'éssers humans, que es garanteixi l'acollida de les dones i les persones LGTBI sense discriminacions o que es clausurin els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE).