Una nova autovia amenaça l’horta valenciana de la Safor malgrat les promeses de canvi de model

Lleis d’emergència climàtica, plans de promoció de la mobilitat sostenible, promeses de canvi de model econòmic, declaracions d’intencions constants al més alt nivell... Però paral·lelament, la realitat material sembla continuar per un altre camí. Pel camí de sempre per ser més precisos. Mentre el projecte d’ampliació del Port de València avança aparentment imparable, es presenta l’ampliació de la via de circumval·lació de València o s’inaugura un nou accés a l’aeroport Alacant-Elx que permetrà el pas de 30.000 vehicles al dia mentre l’estació ferroviària en la línia de tren que passa a tocar l’aeroport continua pendent. I el sistema sencer de rodalies perd deu milions de passatgers i s’amplia la V-31 per donar pas als vehicles privats que ara usen aquests viatgers.

En la lluita contra el canvi climàtic, les intencions semblen més lluny que mai de les accions. Això és el que denuncia l’alcaldessa de Potries, Assumpta Domínguez quan se li pregunta per la prolongació de l’autovia CV-60 entre l’Olleria (Vall d’Albaida) i Beniflà (la Safor), una proposta històrica per tal de connectar les comarques centrals valencianes amb el port de Gandia, així com amb l’AP7 i la N-332, que ressegueixen la costa valenciana. Una nova via ràpida de quatre carrils que transcorrerà paral·lela a l’actual carretera al llarg de vuit municipis: Palma, Beniflà, Potries, la Font d’en Carròs, Rafelcofer, Beniarjó, Bellreguard i Almoines. El cost pressupostat d’aquesta infraestructura és de 65 milions d’euros.

Domínguez: "Plantegem una alternativa que no supose la desfeta de la nostra horta històrica"

"No ens oposem a la connexió amb les comarques centrals –apunta Domínguez- però plantegem una alternativa que no supose la desfeta de la nostra horta històrica per guanyar uns pocs minuts amb el cotxe". L’horta de la Safor ha estat vinculada tradicionalment a l’explotació de grans monocultius de taronja, hui en crisi. Però des de municipis com Potries fa anys que s’ha fet una aposta seriosa per revitalitzar la seua agricultura, diversificant conreus, invertint en la producció ecològica i de proximitat. "Ens diuen que la terra no té valor, però aquesta és una terra fèrtil i amb aigua, és clar que en té de valor i en tindrà cada volta més, com hem demostrat a Potries amb la promoció de projectes vinculats a la sobirania alimentària", recorda l’alcaldessa.

A més de l’agricultura, la Safor és una comarca que es dedica majoritàriament al turisme. "Un turisme –recorda Domínguez- que cada volta demana més coses a banda del sol i platja, demana també un paisatge, un patrimoni, pobles tranquils, espais per passejar... precisament això és el que aquesta autovia destruirà".

Promeses de diàleg

Carbó: "Els pobles afectats són els 32 de la comarca i no soles els vuit per on passa la carretera"

La notícia de l’exposició pública del projecte ha agafat a la comarca per sorpresa. "Tenim la sensació d’anar a contrarellotge, de tenir molt poc temps per a fer moltes coses", explica Lara Carbó, portaveu de la recentment creada Plataforma Per l’Horta de la Safor, una entitat que s’emmiralla directament amb la històrica lluita en defensa de l’horta de València. "Des que fa dues setmanes vam conèixer que volien fer la carretera no hem parat ni un segon. Estem organitzant assemblees informatives a tots els pobles afectats, recollint arguments, buscant suports i també assessorament tècnic i jurídic per presentar les al·legacions", continua Carbó, qui també defensa que els pobles afectats "són els 32 de la comarca i no soles els vuit per on passa la carretera", a més de demanar "un procés de participació real, que no es limite al període d’al·legacions".

Precisament diàleg és el que ha ofert el conseller d’Obres Públiques Arcadi España. En declaracions a la televisió autonòmica, España ha mostrat "l’absoluta determinació de la Generalitat de dur a terme eixa infraestructura fonamental, però al mateix temps, la mateixa determinació de fer-ho amb el màxim diàleg amb tots els ajuntaments i entitats implicades". De fet, la connexió amb Gandia té molt suport entre els municipis i associacions empresarials de comarques com la Vall d’Albaida o l’Alcoià, que asseguren que necessiten aquesta via per donar eixida a les seues mercaderies.