Una nou abocador per a una comarca castigada

La planta de Flix, els reactors nuclears d’Ascó i l’abocador de Tivissa són infraestructures que perfilen un paisatge que desentona amb l’entorn natural característic del cud de Catalunya. Ara, a aquestes instal·lacions de la comarca de la Ribera d’Ebre sembla que s’hi afegirà una nova planta de gestió de residus ubicada al terme municipal de Riba-roja d’Ebre.

Per aquest motiu, Ecologistes en Acció van presentar esmenes que argumentaven que “en cap cas es pot afirmar que aquesta instal·lació no suposarà cap tipus d’agressió, ni cap a les persones ni al medi”, responent al projecte de l’empresa promotora. Igualment deien que no hi havia “cap raó legal, tècnica o territorial per a que el terme municipal de Riba-roja d’Ebre aculli un abocador”.

Un recorregut imparable

En aquell moment, les al·legacions presentades al Departament de Territori i Sostenibilitat van ser desestimades i la iniciativa, presentada el 2008, seguia dempeus. L’empresa que liderava -i lidera- el projecte és Urbaser, una societat amb seu fiscal a Madrid, antiga filial d'ACS i actualment en mans d'un grup xinès, i preveu, segons dades de l’Ajuntament, “la construcció d’un dipòsit controlat de residus de classe II, no perillosos, així com un centre de valorització amb una línia de triatge i una altra línia de premsat on se seleccionaran les fraccions no reciclables que compleixin els requisits per ser dipositades a la instal·lació adjunta”. La proposta projecta una capacitat de 6,8 milions de tones de brossa i una vida útil de 21 anys que cada hora rebria 15 tones de materials.

El xoc del projecte amb el teixit social

De fet, l’oposició del territori ara és pràcticament unànime però no es tracta d’una qüestió recent. En la mateixa època en la que es preparava la proposta de Riba-roja, les localitats veïnes de Vinebre i la Palma d’Ebre van rebre ofertes d’albergar un abocador d’unes característiques similars. Tot i això, tal com explica l’alcalde de la Torre de l’Espanyol, Joan Juncà, les dues administracions locals candidates “no s’ho van ni pensar” i van rebutjar el projecte.

Capítols com aquest serveixen avui en dia de model pels veïns de Riba-roja d’Ebre que són contraris al projecte. De fet, el dia 4 de gener, més de 200 persones es van concentrar a les portes del Consell comarcal de la Ribera d’Ebre per mostrar la seva oposició al projecte que ara vol tirar endavant Urbaser. En la mateixa línia, els alcaldes de la comarca es van mostrar contraris en bloc a la proposta en el marc d’un ple especial per abordar la situació. Únicament, l’alcalde de Riba-roja, Antonio Suárez, i el de Tivissa, Jordi Jardí, van mantenir el suport, i l’alcalde d’Ascó, Josep Maria Buixeda, no es va posicionar.

Preguntat l’alcalde de Riba Roja per aquesta qüestió, no ha volgut fer cap comentari al·legant que “no farà declaracions sobre el tema fins que no hagi tingut la reunió amb el conseller Calvet” tenint en compte que el context és “complicat”. Igualment ha vinculat aquesta “apagada informativa” a la voluntat de “no perjudicar la inversió” de l’empresa privada. Suárez de totes maneres ha vaticinat que “el projecte no està en perill perquè l’empresa ha comprat els terrenys i té uns drets adquirits a través d’un Pla especial urbanístic i una autorització ambiental”. De fet, fonts municipals retreuen als opositors del projecte “no haver actuat abans d’atorgar la llicència”, ja que consideren que el projecte ha estat en exposició pública i “durant 4 anys s’ha tramitat i ningú ha dit res”.

Cap al canvi de dinàmica

Juncà retreu al batlle de Riba-roja aquest posicionament i subratlla que tot i ser “una iniciativa 100% privada, evidentment es fa en connivència amb un ajuntament”. “Si l’Ajuntament no volgués que la planta s’albergués al seu terme municipal, l’empresa no s’hi hagués posat”, sentencia. La lletra petita del conveni és un fet que també preocupa als representats locals perquè temen per la precarietat dels 14 contractes que, segons el document, han d’acompanyar la posada en marxa de la planta.

Igualment, el reciclatge, tot i l’auge mediàtic, no assoleix les quotes esperades. Segons dades de l’ARC, l’any 2017 a Catalunya tan sols es van reciclar el 32% del total dels residus. La resta acaba a tractament finalista: directament als abocadors (37%) o bé incinerat (22%). Girona fa constar que durant els primers anys de la crisi econòmica es va reduir la generació de residus però que en els últims temps la tendència torna a anar en sentit ascendent, creixent un 6% els últims resultats disponibles respecte l’any anterior.

Un manifest signat pels participants de les jornades ‘Residu Zero=Incineració Zero’ demana a les administracions que “posin en marxa Residu Zero com la millor estratègia de gestió de recursos en un planeta amb recursos limitats, tot posant la prevenció de residus, la reutilització i el reciclatge al centre de les seves actuacions”.