"La nostra esperança és que la comunitat internacional reconegui Nagorno-Karabakh"

El xivarri acompanya l’entrevista. És un dissabte qualsevol al local de Casa Armènia i els nens de la comunitat passen d’una aula a una altra per aprendre el seu idioma i familiaritzar-se amb la seva cultura i història. L’Associació Cultural Armènia de Barcelona, ens explica el seu expresident i un dels membres fundadors Sevada Sahakyan, va crear-se el 2004 "per poder mantenir les nostres arrels i la nostra cultura i donar-les a conèixer a la població." Sahakyan agraeix l’oportunitat de parlar amb la premsa, una ocasió que, assegura, no es dona molt a sovint i que fa encara més difícil d’entendre un conflicte històric com el de Nagorno-Karabakh, que va molt més enllà de la dissolució de la Unió Soviètica i dels actors immediatament implicats.

Segons Sahakyan, la solució al conflicte, sigui quina sigui, "no serà fàcil", i recorda que el que ara passa estava planificat, ja que al juny Turquia i l’Azerbaidjan van realitzar uns exercicis militars conjunts prop de l'enclau de Nakhtxivan després dels quals la meitat de l’armament no va retornar a Turquia, sinó que va romandre a l’Azerbaidjan, entre ells, caces F-16 de les forces aèries turques, un dels quals va enderrocar un Su-25 armeni fa uns dies.

Un conflicte d’arrels profundes

En el traçat de fronteres realitzat pel Kremlin els anys vint, el territori de Nagorno-Karabakh acabà dintre de la República Socialista Soviètica de l’Azerbaidjan, encara que la majoria de la població, d’ètnia armènia, s’oposà a la decisió, per la qual cosa les autoritats soviètiques crearen una regió autònoma dintre de l’Azerbaidjan. Al llarg de les dècades següents, la població armènia denuncià repetidament la discriminació que patia, però el poder soviètic actuava com a àrbitre dintre d’un estat plurinacional.

El conflicte desperta entre els armenis el record del genocidi dels que van ser víctimes durant els darrers anys de l’Imperi otomà: des del reinici de les hostilitats no només Turquia ha donat el seu suport diplomàtic i militar explícit als azeris, sinó que soldats de l’anomenat Exèrcit Lliure de Síria (ELS) han estat transportats en avió des de la província d’Idlib per combatre les forces armènies. Aquests soldats no han amagat la seva ideologia panturanista, el projecte d’unificar tots els pobles turquesos des de Turquia fins al Turkmenistan i fins i tot de restaurar les fronteres de l’antic Imperi otomà, un projecte per al qual l’existència d’Armènia suposa un obstacle.

L’Azerbaidjan compta amb una major despesa militar i un exèrcit més nombrós que el d'Armènia, subministrat amb material modern per Turquia, Ucraïna i Israel

Les diferències militars entre tots dos països són evidents. L’Azerbaidjan compta amb una major despesa militar i un exèrcit més nombrós que el d'Armènia, subministrat amb material modern per Turquia, Ucraïna i Israel. Turquia, que és membre de l’OTAN, hi proporciona a més suport diplomàtic. Armènia, que forma juntament amb Kirguizistan, Kazakhstan, Bielorrússia i Tadjikistan de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, així com de la Unió Econòmica Eurasiàtica (UEE), coopera militarment amb Rússia, però Moscou vol mantenir també bones relacions amb l’Azerbaidjan i no està interessada en un nou deteriorament de les relacions amb Ankara després de les tensions viscudes els darrers anys.

El conflicte, més enllà de Nagorno-Karabakh

Amb "alarma i preocupació", explica Sahakyan, ha viscut l’agressió de l’Azerbaidjan contra Nagorno-Karabakh la comunitat armènia a Barcelona, entre la qual hi ha alguns procedents de la regió i que van tornar tan bon punt com van poder en avió per ajudar en les tasques de defensa. La comunitat armènia es va reunir per compartir aquesta preocupació, emetre un comunicat per cridar l’atenció dels mitjans de comunicació i recaptar fons i, així, "aportar el seu òbol" per alleugerir el sofriment de la població que està patint l’atac de l’artilleria azerbaidjanesa.

Agressió que, s'afanya a afegir, no es limita geogràficament a Nagorno-Karabakh: Sahakyan denuncia una "campanya de terror" per part de grups nacionalistes turcs a Europa –entre els quals la notòria organització ultradretana llops grisos, amb una major presència a Alemanya i Àustria– que ha inclòs, entre d'altres, amenaces i atacs contra els monuments armenis (khachkar) a Barcelona o Alacant. "Vam muntar una exposició sobre el genocidi armeni a l’Ateneu de Barcelona i la van atacar dos cops", rememora. Quan Públic pregunta qui van ser-ne els autors, es limita a respondre fent un gest amb la mà: el de les banyes i el morro dels "llops grisos".