Només una de cada cinc pel·lícules doblades al català es projecten als cinemes entre les set de la tarda i la una de la matinada, la franja més freqüentada pels espectadors. Així ho revelen les dades recollides entre 2017 i 2021 per l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i que ha obtingut l'ACN.

Les xifres també reflecteixen que només un 2,8% de totes les sessions a les grans pantalles arreu del país van ser en català, és a dir, uns 84.410 passis dels més de 2,9 milions que es van realitzar. La majoria de continguts en català són pel·lícules doblades (73%), mentre que la resta són versions originals. Dels doblatges, el 66,9% es van programar entre les 15h i les 19h de la tarda, mentre que al vespre i a la nit el percentatge baixa fins al 22,7%. A les sessions matinals, entre les 10h i les 15h, es projectaven el 10,4% restant de films.

Aquesta informació és significativa si tenim en compte que dels 70,5 milions de tiquets venuts en aquests anys, 36,3 milions van ser per sessions de vespre i nit (51,6% del total), 31,7 milions van ser per la tarda (45%) i 2,3 milions per matinals (3,4%).

En aquest context, des del Gremi d'Exhibidors de Catalunya relativitzen la importància de la franja horària en què es projecten les pel·lícules. La seva directora, Pilar Sierra, ha argumentat en unes declaracions a l'ACN que els empresaris programen "de la millor manera possible" i que intenten "oferir les pel·lícules doblades, en versió original i subtitulades al català en les millors condicions, però d'acord amb la demanda".

Cal esmentar, d'altra banda, que els cinemes reben un incentiu econòmic de la Generalitat per cada espectador en català que reben des de l'any 2015. Quan se li pregunta si calen més subvencions, Sierra assevera que "no és qüestió d'incentius", sinó que "cal és una política més global que canviï els hàbits i generi demanda per a què de manera espontània tinguem més espectadors en català". "Els cinemes no volen més ajuts, volen més espectadors", sentencia.

Contràriament, el professor de la Blanquerna-Universitat Ramon Llull i expert en cinema, Francesc Vilallonga, admet que hi ha una certa tendència del públic en consumir films en castellà, però que també hi ha una "idea preconcebuda" de baixa demanda per part dels exhibidors. En aquest sentit, afegeix que caldria "tractar millor les pel·lícules en català" per veure com es comporta el públic "en condicions d'igualtat".

El paper del cinema infantil

Sierra justifica la programació horària de les pel·lícules a la tarda perquè gran part del doblatge en català és cinema infantil. Així ho confirmen les dades obtingudes per l'ACN: entre el 2017 i el 2021, de les 30 pel·lícules més taquilleres, només 10 disponibles estaven doblades català, i 7 d'elles estaven dirigides als infants.

En la mateixa tònica, bona part dels continguts més populars no es van poder veure en català: només 25 de les 150 pel·lícules amb més espectadors es van oferir també en la nostra llengua, 19 de les quals, per a una audiència molt jove. 

Les quatre pel·lícules que van vendre més entrades entre 2017 i 2021 no es van poder veure en català: Rey León, Bohemian Rhapsody, Joker i Vengadores: endgame.

Malgrat que el doblatge de pel·lícules per a infants explica bona part de les dades, la tendència es repeteix, en menor mesura, en els films per a públic adult. Si tenim en compte les 8 pel·lícules més taquilleres excloent les infantils, la versió catalana es va programar en un 50% dels casos en sessió de tarda, i en un 41,5% dels casos al vespre i nit. En canvi, la versió en castellà es va projectar en un 41,9% de les ocasions per la tarda, i en un 52,1%, pel vespre i nit.

Francesc Vilallonga assegura que el que cal és "seure amb els exhibidors per fer-los corresponsables" de l'èxit del català a les sales, per aconseguir que l'esforç que es fa en el doblatge tingui "una lògica i una rendibilitat".