La negociació entre el PSC i ERC per a la investidura entra en una setmana decisiva

La negociació que -des de després del 12 de maig- desenvolupen amb una certa intensitat les diverses delegacions del PSC i d'ERC, per buscar un preacord que permeti la investidura de Salvador Illa com a 133 president de la Generalitat, entren en la setmana decisiva. Tot i que queda temps per evitar la repetició electoral -la data límit és el 26 d'agost- Esquerra té intenció de tancar la negociació amb els socialistes d'aquí a uns 10 dies, sigui amb preacord o sense, tal com ha explicitat la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, i concreten fonts dels seus equips negociadors, que tenen els diputats Josep Maria Jové i Marta Vilalta al capdavant.

El sobtat i insospitat retorn -del seu exili a Suïssa- de la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, ha revolucionat sens dubte el procés negociador, tal com confirmen des del seu entorn: "La presencialitat permet a Rovira comandar molt millor les negociacions, amb una agilitat immensa per fer trobades en qualsevol moment i parlar de forma molt més directa i eficient amb els interlocutors". Però Rovira vol que aquesta setmana que comença sigui trepidant, amb una multiplicació dels contactes i transferència de propostes, especialment en els temes més espinosos com són el finançament o la gestió aeroportuària. I els republicans també estan pendents de concretar reunions "al nivell més alt".

Reunions al més alt nivell de Rovira amb Illa i conversa amb Sánchez

Aquestes reunions per a la setmana que comença haurien d'incloure la trobada de Marta Rovira amb el primer secretari del PSC i candidat a la investidura, Salvador Illa. La secretària general d'ERC també ha fet arribar als socialistes la necessitat que els propers dies pugui conversar físicament o telefònica amb Pedro Sánchez, atès que algunes de les demandes d'Esquerra, com és el tema del finançament "singular", és una qüestió que afecta directament el Govern espanyol i no als socialistes catalans. A més de tancar temes pendents amb l'Executiu estatal com la condonació del deute del FLA, entre d'altres.

"Els contactes al més alt nivell s'han de donar o no es podrà arribar a un acord"

Rovira ha dirigit des de Ginebra totes les negociacions que ERC ha mantingut en els darrers 4 anys amb el PSOE. Des de les investidures de Pedro Sánchez fins a la llei d'amnistia, però no té cap relació directa amb el president del Govern espanyol. Qui sí que l'ha mantingut des que és president de la Generalitat és Pere Aragonès, que jugarà un paper en la negociació al costat de Rovira. Fonts de la direcció d'ERC asseguren que "els contactes al més alt nivell s'han de donar o no es podrà arribar a un acord" però també recorden que "tota negociació la farem amb la màxima discreció possible perquè volem que surti bé i aquesta és la manera d'aconseguir-ho". Aquestes mateixes fonts admeten, en tot cas, que la trobada amb Sánchez, si es produeix, està per agendar.

Amb qui sí que s'ha vist ja Rovira és amb la cap de la delegació negociadora del PSC, Lluïsa Moret. Ho van fer fa una setmana, pràcticament acabada d'arribar de Suïssa, a la Diputació de Barcelona que presideix Moret. Rovira, que ja va tenir una trobada amb Moret a Ginebra, va traslladar a la dirigent socialista la urgència i el calendari amb què treballa Esquerra i li va demanar que el PSC "intensifiqui la negociació".

Rovira imposa calendari: O preacord al juliol o res

Rovira: "No ens deixarem arrossegar a una negociació in extremis"

La dirigent socialista -de la confiança més absoluta de Salvador Illa- es va comprometre a "aprofundir en la negociació", però va traslladar a Rovira la petició de negociar durant el mes d'agost més enllà dels terminis fixats pels republicans, segons fonts coneixedores de la reunió. Demanda que Rovira rebutja, tret que els treballs dels propers deu dies deixin el preacord pràcticament encarrilat i calgui endinsar-se en el mes d'agost per tancar serrells. "No ens deixarem arrossegar a una negociació in extremis", assegura Rovira, en relació amb la data límit del 26 d'agost.

Fonts de la direcció d'Esquerra justifiquen el timing que s'han fixat, i la inflexibilitat que plantegen per aplicar-lo, per un doble motiu. El primer és que si hi ha acord caldrà "vendre'l" a les bases d'Esquerra, que en darrera instància decidiran si hi ha investidura o no. "Els socialistes no són del tot conscients que això no es resol només als despatxos, ni de com serà de difícil convèncer les bases d'Esquerra", assegura un dirigent republicà. "Farà falta un molt bon acord i temps per explicar-ho als militants" rematen les mateixes fonts. "Un acord in extremis, ni és possible ni seria un bon acord" subratlla també Rovira.

"Si no veiem possible el preacord, convidarem al PSC a què busqui acords amb Junts o amb el PP i Vox, que també els poden sortir els comptes"

El segon motiu és que, si finalment no hi ha acord o les bases el tomben, Esquerra vol que hi hagi prou temps per endavant -una mica més de 20 dies- perquè el PSC pugui explorar altres opcions negociadores. "Convidarem al PSC a què busqui acords amb Junts o amb el PP i Vox, que també els poden sortir els comptes", afirma Rovira. "Al capdavall, el PSC s'ha passat bona part de la legislatura fent la pinça amb Junts contra el Govern d'ERC; i amb el PP i Vox no fa tant que els socialistes es manifestaven conjuntament contra l'independentisme", remata una de les col·laboradores de la secretària general.

Més enllà de la dialèctica de les bones intencions subjau a més a més en aquesta estratègia d'Esquerra, la voluntat d'allunyar-se del detonant de la repetició electoral que suposa el 26 d'agost. Sortir del focus respecte a aquesta delicada data i "posar-lo al PSC", afirma un membre de la direcció. Aquest dirigent ressalta que "al cap i a la fi són els socialistes els que tenen la responsabilitat d'arribar a acords per investir el seu candidat". L'objectiu de deixar prop d'un mes de marge, tancant una negociació exprés la setmana que ve, no és cap altre que -en cas de fracàs- el de traspassar la responsabilitat de la repetició electoral, o almenys "socialitzar-la", amb altres forces polítiques com el mateix PSC o Junts.

El contingut, moltes matèries sobre la taula

Pel que fa al contingut de les negociacions, els temes que s'estan tractant en diverses comissions negociadores sectorials del PSC i ERC són nombroses i diverses. Les parts reconeixen avenços en algunes carpetes com la de mesures d'impuls i defensa del català. També altres temes com el traspàs de Rodalies estan encarrilats. La pressió d'Esquerra per concretar temes pendents dels acords d'investidura de Sánchez ha aconseguit els seus fruits, amb un principi d'acord per començar el traspàs de la primera línia -l'R1- el gener del 2025.

El PSC ha enviat un clar missatge que no desmantellaran alguns dels principals eixos del Govern de Pere Aragonès

I el PSC ha enviat un clar missatge que no desmantellaran alguns dels principals eixos del Govern de Pere Aragonès. Es pot arribar a un compromís per continuar amb projectes insígnia d'ERC com el de la Renda Bàsica Universal i impulsar l'Empresa Pública Energètica que ha creat la Generalitat. "Els socialistes no hem vingut a desmuntar res, sinó a construir des del que s'ha aconseguit, per generar esperança de futur", assegura Illa.

El finançament, el nus gordià que desfer per a l'acord

Però el nus gordià de la negociació continua sent l'anomenat finançament "singular". ERC reitera al PSC que ha d'aconseguir que el PSOE "es mogui" per obrir pas a un finançament que "doni la clau de la caixa" a la Generalitat. Això vol dir la recaptació del 100% dels impostos a Catalunya i una negociació bilateral Generalitat-Estat que articuli la gestió d'aquests fons, i fixi bilateralment quines són les aportacions -en matèria de serveis de l'Estat, cooperació interterritorial i altres conceptes- que ha de fer Catalunya a la resta de l'Estat. "En el fons es tracta de què Catalunya ha de sortir del règim ordinari", asseguren des d'ERC. Una idea que els socialistes ni comparteixen, ni veuen possible.

Hi ha un cert consens en què "cal solucionar el tema de l'ordinalitat"

Fonts del PSC consultades admeten que hi ha un cert consens amb ERC que la clau és que "cal solucionar el tema de l'ordinalitat". "No pot ser que Catalunya estigui entre les comunitats que més recursos aporten i després sigui de les que menys reben", en paraules de Salvador Illa. Però els socialistes creuen que aquest desfasament, que provoca l'infrafinançament de Catalunya, es pot corregir amb la gestió conjunta dels impostos al Consorci Tributari que preveu l'Estatut, amb millores en el finançament de la Generalitat i amb més execució de les inversions estatals . Mentre que a ERC defensen que el dèficit fiscal no es corregirà si la Generalitat no té "sobirania fiscal" i el control dels recursos econòmics, i defensen que es pot dur a terme "sense perjudicar econòmicament cap altre territori".

FLA, IMV, fons per a investigació, habitatge, Mossos…

Més enllà del finançament, ERC exigeix ​​altres temes com la materialització "immediata" de la condonació de part del deute de la Generalitat -per valor de 15.000 milions- del Fons de Liquiditat Autonòmic estatal, el traspàs de fons per a la investigació per un valor de 150 milions anuals, 1.600 milions d'increment per al finançament dels Mossos d'Esquadra o pagaments relatius al traspàs de l'Ingrés Mínim Vital.

També és un tema important de discussió la negociació sobre la gestió de l'aeroport del Prat

També és un tema important de discussió la negociació sobre la gestió de l'aeroport del Prat, en què Esquerra vol que la Generalitat hi tingui un paper predominant i no sigui Aena qui decideixi unilateralment sobre la infraestructura. Els socialistes es mostren favorables a una coparticipació, però sense concretar en quina mesura, i mantenen el projecte d'ampliació de l'aeroport, que rebutgen tant ERC com els Comuns per les afectacions mediambientals que preveu.

Altres temes importants en la negociació són els relatius a la carpeta de "l'Estat del benestar", que tindria com a màxim exponent les mesures a favor de facilitar l'accés a l'habitatge. Per exemple, les referides a reduir al màxim els contractes de lloguer de menys de 12 mesos, els de temporalitat turística, que estan tensionant en gran manera el mercat de l'habitatge. Un tema aquest en què, a més d'ERC, els Comuns també exigeixen al PSC un compromís inequívoc en aquest sentit i amb mesures contra l'especulació immobiliària.

La militància d'ERC espera, Junts pressiona

Amb tota aquesta complexitat sobre la taula i negociant a contrar-ellotge, el que Esquerra té previst és que aquesta setmana que comença s'ha de posar la base d'un preacord amb el PSC. I la setmana del 29 de juliol s'haurien de tancar els serrells i donar-ho per bo. Segons fonts d'ERC, el preacord hauria de quedar aquesta setmana que ve molt encarrilat, però no està previst que es doni per tancat. Per falta de temps i probablement perquè dissabte, 27 de juliol, Junts organitza un gran acte polític a la Catalunya Nord amb la presència de Carles Puigdemont, en què es preveu exercir una gran pressió contra la investidura de Salvador Illa. De manera que els republicans prefereixen deixar el desenllaç de la negociació per després d'aquest acte.

Es desconeix com s'acabarà la negociació. El PSC trasllada imputs molt positius, mentre que ERC fa servir la dutxa escocesa, i si fa un parell de setmanes eren molt optimistes ara han refredat l'ambient i es mostren més escèptics. Però, en qualsevol cas, segons Rovira a ERC hi ha una cosa clara: "No portarem a votació de les bases un acord dolent. Si no és satisfactori o no ho veiem clar, ens aixecarem de la taula i donarem la negociació per acabada".

Aquest pot ser un final per a la investidura de Salvador Illa. L'altre, si s'arriba a tancar el preacord, el decidiran les bases d'Esquerra. I amb la desconfiança i una certa aversió envers els socialistes que es respira entre els militants d'ERC, les cuites internes al partit entre Rovira i Junqueras, l'enuig considerable de les bases per la gestió de l'escàndol dels falsos cartells de l'Alzheimer de Maragall, i la pressió de la resta del independentisme, tot indica que el vot decisiu de la militància no dependrà exclusivament del que es pugui acordar als despatxos, i projecta un horitzó francament incert.