Quan a Najat Driouech (Asilah, Marroc, 1981) li van proposar anar de número 10 per Barcelona a les llistes d'ERC, la seva mare es va posar a plorar. "Tu saps el sacrifici que he fet jo, la de cases que he netejat perquè poguessis tenir una educació?", li va dir. "Has de dir que sí". Dimarts passat, Driouech va ocupar per primera vegada al seu escó al Parlament i va oferir una de les imatges de la jornada: la de la primera diputada musulmana que seu a la cambra catalana.

Propera, riallera, xerraire i amb un català perfecte, Driouech està acostumada a trencar barreres. Al Masnou (Maresme) va ser la primera dona de la comunitat àrab a anar a la universitat, mentre que la majoria de les seves companyes es casaven amb 19 anys. "Jo era la rara tant entre les marroquines com entre les noies d'aquí", afirma ara. "Però tant jo com la meva mare sempre vam voler que estudies". Està embarassada del seu tercer fill i en té dos de petits, que intercalen perfectament el castellà, el català i l’àrab. "A part dels meus pares, he d'estar molt agraïda a l'escola catalana".

Driouech té una llicenciatura en filologia àrab, és diplomada en treball social i màster en construcció de noves identitats culturals. Especialitzada des de fa anys en temes d'integració, ha treballat durant 17 anys de tècnica a l'Ajuntament del seu poble, on la majoria de veïns destaquen la seva intel·ligència i la seva capacitat de treball. Durant anys va forjar una bona relació amb Oriol Amorós (ERC) quan era Secretari d'Immigració, i finalment Marta Rovira la va trucar per convèncer-la. "S'ha de donar valor al que ha fet ERC", considera. "M'haguessin pogut oferir el número 40 a la llista però la Marta [Rovira] va voler oferir-me un lloc de sortida".

La diputada reconeix que no tot ha estat fàcil en la seva trajectòria. Fins al 1990 va viure en una aldea rural al nord del Marroc. El seu pare havia vingut a Catalunya uns anys abans a treballar al camp, i al cap d'un temps va voler que la resta de la família fes el pas. "Jo no volia venir", rememora. "Era molt feliç al Marroc i el meu pare era una persona que pràcticament no coneixia". Recorda la tristesa d'acomiadar-se dels seus avis i el contrast d'arribar al Masnou amb els seus germans petits. Al cap de 6 mesos, no obstant això, tots parlaven un català perfecte i ja no volien marxar del Maresme.

L'anècdota del vel

Driouech considera que el tema de ser la primera dona amb vel al Parlament és una cosa anecdòtica de la qual no se'n parlarà d'aquí a uns mesos. "Crec que la Catalunya del segle XXI està més que preparada perquè cadascú vagi com li doni la gana", respon. "La gent hauria de valorar-me més per la meva trajectòria, pels meus estudis o per com puc fer la meva feina que no per una peça de roba".

Driouech ni tan sols ha portat el vel tota la vida. El seu interès per l'Islam va néixer quan estudiava filologia àrab a la facultat. El 2009, quan va morir la seva àvia paterna, va decidir posar-se'l. "Era una feminista que es va quedar vídua molt jove i va tirar endavant una família amb set fills en una societat on la dona tenia poc a dir", explica. La idea de posar-se'l no convencia ni tan sols al seu marit. "No vull que es pensin que sóc jo qui t'obliga a dur-lo!", li deia. Des de llavors no se l'ha tret i cada vegada n'està més orgullosa.

Els musulmans al Parlament

Driouech és conscient que la comunitat musulmana està esperançada amb la seva arribada a la cambra. Tot i això, vol rebaixar les expectatives que alguns membres de la comunitat han dipositat en ella. "Crec que si tu i jo ens posem a parlar, el 80% de les meves necessitats coincidiran amb les teves", afirma. Fa poc, en una ràdio marroquina li van preguntar quins objectius es plantejava per ajudar la comunitat marroquina. Ella va respondre que cap, que tot el que farà serà pel conjunt de la ciutadania, que evidentment inclou la població marroquina.

Aproximadament un 7% de la població a Catalunya (uns 510.000 habitants) provenen d'un país amb tradició musulmana. Abans que Driouech, no obstant això, només hi ha hagut dos diputats musulmans, els dos homes: Mohamed Chaib (diputat pel PSC del 2003 a 2010) i Chakir El Homrani (diputat per JxSí la passada legislatura, a proposta d'ERC). Precisament el seu fill de vui anys li va fer notar aquesta falta de representació a la cambra durant els plens del 6 i 7 de desembre, que Driouech va seguir atentament per televisió. "No hi ha ningú com nosaltres", li va dir. “Això em va fer pensar molt”, recorda ara la diputada.

Driouech creu que aquesta manca de representació és fruit de diversos motius. "La generació dels meus pares va venir aquí pensant que hi estarien uns anys treballant i després tornarien a casa", opina. "A més, molta gent mai havia votat al seu país i aquí tampoc ho feia". Tot i això, creu que la situació està canviant i cada vegada hi ha més musulmans implicats en política. "Abans el Parlament era una cosa que vèiem molt llunyana tot i estar adaptats. Ara ja no".

Quan li pregunten si és independentista, Driouech respon que ella defensa el dret a decidir. Explica que tant el 9N com l'1-O ella i la seva família van anar a votar de manera espontània. Tot i això, prefereix no opinar sobre les reivindicacions del poble sahrauí. "És un context molt diferent que no conec prou com per opinar-hi", contesta. "Jo sóc del Nord, no ho conec bé i digui el que digui podria ferir molts sentiments".

La seva presencia al Parlament és una victòria per les dones musulmanes? "Crec que és una victòria per totes les persones que vam arribar en algun moment a Catalunya des de fora", respon. "La diversitat real, que hi ha als carrers a Catalunya, s'ha de traslladar també a Parlament".