Música Premsa musical: reinventar-se per continuar celebrant aniversaris

No és cap secret que la premsa fa anys que està sumida en una intensa crisi. Una travessia pel desert que va començar amb la crisi econòmica del 2008 i que es va agreujar els anys posteriors amb l'aparició de les noves tecnologies, especialment amb les xarxes socials. Entre tots els sis grans diaris estatals –El País, ABC, El Mundo, La Razón, La Vanguardia i El Periódico– el passat desembre per primer cop van sumar una difusió dels seus exemplars en paper per sota del mig milió, segons les dades de l'Oficina de la Justificació de la Difusió. Al gener d'aquest any la reducció va ser d'un 14,1% respecte al primer mes de l'any anterior. Les xifres de les vendes en paper cada vegada són més minses. La travessia pel desert continua i les reserves d'aigua es van esgotant de mica en mica.

“Les revistes en paper celebrem aniversaris perquè busquem excuses per celebrar la nostra supervivència”

L'altre revista en paper que recentment ha fet anys és Mondo Sonoro. 25 el passat mes d'octubre. “Per a nosaltres arribar fins aquí és una fita molt important”, apunta Joan S. Luna, cap de redacció de la revista, “però hi ha zero nostàlgia”. Per a Luna no s'ha de perdre gaire temps mirant el passat perquè era millor: “M;entre continuïn apareixent bandes joves volem continuar fent una revista que interessi a molts tipus de públics diferents”. De moment Luna li veu futur a l'edició en paper de Mondo Sonoro: “tenim molts anunciants i la revista es continua agafant”, afirma. “El que hem tingut sempre de bo és que som gratuïts”.

Continguts de pagament i multiplataformes

Per poder continuar celebrant aniversaris és necessari reinventar-se i buscar altres maneres d'oferir al públic allò que està buscant. Els camins per acabar amb la travessia del desert i arribar a bon port però, són diversos. “La nostra ambició és poder continuar el màxim de temps possible amb la revista en paper”, explica Carrillo, però evidentment “tenim la porta oberta al tema digital i estem preparant un canvi a la web”. Carrillo però és força crític en com s'ha enfocat fins ara des del periodisme els continguts digitals: “Especialment a Espanya això s'ha convertit moltes vegades en treballar gratis. És una cosa absurda que mai hauria d'haver passat”.

S'ha d'arribar al punt en el periodisme que la gent pagui pels continguts

El director de Rockdelux creu que si fins fa gaire era impensable pagar per veure sèries o pel·lícules i ara tothom ho fa a través de plataformes també s'ha d'arribar al punt en el periodisme que la gent pagui pels continguts, “evidentment dins unes tarifes raonables”. Quan això arribi, creu Carrillo, serà una porta perquè revistes com Rockdelux “puguin oferir els seus continguts alhora que siguin sostenibles econòmicament per poder continuar tenint una redacció amb gent treballant i continuar pagant els col·laboradors”.