Moviments socials Xarxes de Suport Mutu: l'altra primera línia als barris

A la Raquel li encanta acompanyar cada dijous la seva àvia Adela a repartir les cistelles d'aliments. Totes les setmanes, des de fa més d'un any, quan va començar el confinament, l'Adela acudeix, sovint amb la seva néta, a un local cedit per l'Associació de Veïns de la Trinitat Nova de Barcelona, i prepara al costat d'altres persones voluntàries de la Fundació Pare Manel i altres veïns del barri lots de verdures, fruites i productes d'alimentació i higiene de primera necessitat que cada dijous es reparteixen a més de 30 famílies en situació de vulnerabilitat. "No sé com em vaig ficar a organitzar això. Jo era una veïna més, poc implicada en el barri i amb feina, i, de sobte, quan va començar la pandèmia, el meu marit i jo ens vam quedar a l'atur, en una situació de necessitat i amb cinc persones vivint a casa, i ens hem apanyat per organitzar-nos i ajudar-nos entre veïns", explica.

En un any, les Xarxes de Suport Mutu han repartit aliments i productes d'higiene a unes 9.000 persones

Les dades publicades a finals de febrer gràcies a la coordinació de 19 xarxes veïnals de la capital catalana apunten que les Xarxes de Suport Mutu han repartit en un any aliments i productes d'higiene a més de 3.000 unitats de convivència, la qual cosa equival a més de 9.000 persones.

Molt més que aliments

Més enllà dels bancs d'aliments solidaris, hi ha xarxes que s'han concentrat durant aquest any en respondre a altres necessitats de barri. És el cas de la Xarxa de Suport Mutu del Poble-sec, que ha creat des d'un grup per acompanyar persones del barri -sobretot d'edat avançada-, que necessiten suport en les seves tasques quotidianes -com anar a fer la compra o treure al gos- o companyia perquè se senten soles, fins a un grup de Telegram d'intercanvi d'objectes entre veïns sense passar per la compravenda.

Crítica a les Administracions

Les xarxes solidàries de suport mutu coincideixen a qüestionar el paper de les institucions públiques en l'abordatge de les necessitats de la població vulnerable durant la crisi actual i en la manca de suport a les tasques que desenvolupen. L'Adela, per exemple, fa molts mesos que reclama un local per a la Xarxa de Trinitat Nova. "He mogut cel i terra i finalment pot ser que ens cedeixin un espai en un centre educatiu, però ja veurem. Sense local propi no tenim autonomia ni podem fer que les famílies s'impliquin més en el col·lectiu; és vergonyós que seguim així", apunta la veïna, que a més considera que tot aquest any" hi ha hagut falta d'assistència pública social i s'han tancat molts aixetes per a les famílies ", que han acabat acudint a ells.

A la Xarxa del Poble-sec també comparteixen que l'Administració no ha estat a l'altura. Una de les integrants, a més, recorda: "Volem generar un espai de suport mutu i horitzontalitat. No volem fer-nos càrrec de coses que hauria de fer la institució. Som veïnes".