Robert Saladrigas, periodista, assagista i un dels novel·listes més destacats de la literatura catalana contemporània, ha mort durant la matinada d'aquest dilluns a Barcelona als 78 anys com a conseqüència d'un càncer. 

Nascut a Barcelona el 1940, Saladrigas va escriure els seus primers contes als 15 anys; als 18 es va presentar al Premi Nadal i va pertànyer a l'anomenada Generació Literària dels 70, la que va iniciar la seva carrera durant el franquisme.

Saladrigas va treballar en el diari Solidaridad Nacional i va col·laborar en altres mitjans com El Correo Catalán, Destino, Tele-Estel, ABC, Cavall Fort i Tele-exprés, i entre 1981 i 1993 va dirigir les pàgines literàries de La Vanguardia, diari amb el qual ha estat col·laborant fins a l'actualitat.

Com a novel·lista en llengua catalana, les seves primeres obres, destinades al públic juvenil, van ser El Cau (1966) i Entre juliol i setembre (1967), amb la qual va obtenir el premi Joaquim Ruyra i va constituir un dels seus èxits.

Ja de ple en la literatura per a adults, va rebre el Premi Víctor Català per Boires (1970), el Premi de la Crítica per "Memorial de Claudi M. Broch" (1986), el Sant Jordi i el Joan Crexells per El sol de la tarda (1992), el Josep Pla per La llibreta groga (2004) i el Carlemany per La mar no està mai sola (1996).

En el gènere de l'assaig és autor, entre uns altres, de L'Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya (1972) i Les confesiones no católicas de Espanya, també de 1972.

El seu últim article periodístic va aparèixer dissabte passat en el suplement Cultura/s de La Vanguardia, dedicat a l'autora francesa Marie-Helène Lafon.