Mor el compositor Joan Guinjoan, figura clau de la música contemporània

El compositor, pianista i director d'orquestra català Joan Guinjoan, un dels referents de la creació musical contemporània a l'Estat, ha mort als 87 anys, deixant un prolífic catàleg de més d'un centenar d'obres de música de cambra i simfònica.

El primer dia del 2019 ens deixa una notícia trista. Ha mort Joan Guinjoan, una de les figures clau de la creació musical a casa nostra i un dels nostres grans ambaixadors culturals arreu del món. Ens deixa un catàleg extens i polièdric que tenim el deure de continuar difonent.

— Cultura (@cultura_cat) 1 de gener de 2019

Guinjoan, considerat per la crítica com un creador de grans formes abstractes i expressives dins de la música simfònica, va ser distingit amb el Premi de Composició Reina Sofia el 1983, el Premi Nacional de Música el 1989 i el Iberoamericà Tomás Luis de Victoria de 2004, entre molts altres guardons.

Nascut el 28 de novembre de 1931 a Riudoms (Baix Camp), als 14 anys va rebre com a regal un acordió, instrument que va despertar el seu interès per la música. Poc després es va preparar per a realitzar la carrera de piano amb un professor de Reus. Va estudiar composició i orquestració al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona amb el mestre Cristóbal Taltavull. A París va estudiar piano a l'École Normal amb el professor Gentil, i composició i direcció d'orquestra a la Schola Cantorum, sota la direcció de Pierre Wissmer.

El seu repertori, netament vitalista, és una síntesi de llenguatges coordinats per un estil personal on el ritme i el timbre determinen el seu origen mediterrani. Té un extens catàleg de més de 100 obres de música de cambra, vocal i simfònica, entre elles Simfonia de la Imperial Tarraco (1961), Escenes de nens (1961), Suite dels cinc continents (1969) , Música intuïtiva (1969), Bi-TEMATIC (1970), Diagrames (1972), Ab origine (1974), Ambient n-1 (1977), Phobos (1978), Trencaclosques (1979) i Trama (1982).

Guardonat en tres ocasions amb el Premi de Composició Ciutat de Barcelona (1972,1978 i 1983), també està en possessió del títol de Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França (1981), Premi Nacional del Disc (1982) , Premi de Composició Reina Sofia (1983), Premi Nacional de Música (1989), el doctorat honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili (1999), el Premi Daniel Montorio de la SGAE (2004) i el Iberoamericà Tomás Luis de victòria (2004).