Millorar el sòl agrari i optimitzar el reg, eines per incrementar la sobirania alimentària a Catalunya

La demanda d'aliments de proximitat va créixer de forma exponencial durant el confinament per la pandèmia de la Covid-19, generant el miratge que era possible bastir els pilars d'una economia circular a Catalunya, que beneficiés pagesos, restauradors i comerciants. Més de tres anys després, els productors consideren que són necessàries mesures més profundes per ser més eficients i treballar millor.

“De què serveix un discurs de comprar de proximitat si el nostre producte té pitjors condicions visuals perquè ens trobem amb problemes durant la seva elaboració? ”. La pregunta que llença Mauri Bosch, pagès del Baix Llobregat i responsable del sector de l'horta de l’organització agrària JARC, descriu un sentiment contradictori que sobrevola l'àmbit primari català: en un moment en què l'exigència per produir de forma sostenible i de consum de quilòmetre zero és més alta, especialment des de l'esfera comunitària, el sector perd pistonada fruit de l'abandonament de les terres agrícoles de proximitat i de la manca de relleu generacional. Bosch afegeix que “sembla que només siguem competitius quan hi ha una crisi alimentària i no es troben productes frescos en un altre lloc”.

Darrere d'aquest context, s'hi troba el propòsit de l'Administració d'incrementar de forma progressiva la sobirania alimentària de Catalunya. Per fer-ho possible, la Generalitat treballa en el Pla Estratègic d'Alimentació. En aquest document, s'estableixen les bases per apujar el percentatge de l'autosuficiència del 40% actual al 50%. Així, s'aborda la necessitat d'articular “un sistema alimentari integral, sostenible, competitiu, arrelat territorialment al país i basat en la seva diversitat, que produeixi uns aliments saludables, accessibles i de qualitat, reconeguts pels consumidors i consumidores”.

L'objectiu, emmarcat en la dimensió 1, anomenada Sostenible, transformadora i basada en la bioeconomia circular i l'autoproveïment alimentari, aposta per orientar el sistema alimentari català cap a un grau d'autoproveïment més elevat a través de l'increment del 10% de la taxa d'autosuficiència dels productes agraris no elaborats, l'augment del 10% del consum agroalimentari de procedència local, tant per part del consumidor final com per part de les indústries agroalimentàries, i de la substitució d'un 10% de les proteïnes animals tradicionals per noves fonts de proteïnes, tant per al consum humà com animal.

Paral·lelament, el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, va revelar, en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel a Lleida,  l'impacte que ha tingut la primera convocatòria d'ajuts de l’estratègia alimentària. En aquest àmbit, va explicar que la iniciativa ha permès dotar 1.326 projectes del rebost de Catalunya d'ajuts directes per valor de 9,47 milions per seguir avançant cap a un model agroalimentari basat en l'equitat i la sostenibilitat.

Mascort va assegurar que “tenim el compromís de realçar la incalculable feina dels pagesos i pageses, ramaders i ramaderes, pescadors i pescadores per proveir-nos d'aliments al conjunt de les comarques. Darrere de cada ajut hi ha una persona que impulsa un projecte que és vida allà on es desenvolupa”.

Una altra dada que reafirma el bon moment del sector, en aquest cas l'hortofructícola, és que les empreses que formen part del Clúster Mercabarna-Export s'han duplicat en la darrera dècada, incrementant el seu volum de comercialització un 29%. Tot i aquest fenomen, des de fa 20 anys, la superfície que es destina a Catalunya al conreu de productes de proximitat, com les carxofes, els tomàquets, els enciams o els carbassons, s'ha reduït a la meitat, passant de les 18.000 a les 9.000 hectàrees, segons les xifres del mateix Departament d'Acció Climàtica.

Amb la manca de relleu generacional i una pèrdua de competitivitat, sembla una tasca complicada fomentar el consum de proximitat, sostenible i de quilòmetre zero per assolir un major grau de sobirania alimentària. En aquest moment, llocs com Barcelona han adquirit més un paper de punt estratègic de trànsit d'aliments frescos del sud d'Europa que de centre neuràlgic de l'agricultura urbana.

Els darrers 20 anys, la superfície destinada a Catalunya a productes de proximitat s'ha reduït a la meitat

Més enllà de la pressió immobiliària, la concentració de les parcel·les a zones d'agricultura de proximitat periurbanes, com el Parc Agrari del Baix Llobregat, ha propiciat l'entrada d'inversors xinesos i d'altres locals, com el grup Ametller, que han revalorat el preu del sòl. Mauri Bosch considera que el concepte de hub alimentari s'està desplaçant cap a aquest tipus d'iniciatives empresarials. “Els projectes, basats en una aposta per les exportacions, ens allunyen de la sobirania alimentària i de la prosperitat”.

Arribar a aconseguir aquesta autosuficiència depèn d'un consum i d'una forma de produir determinada. Així ho assenyala Francesc Reguant, economista i president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Entre les mesures immediates que proposa Reguant, es troba la necessitat de cuidar el sòl agrari, que és d'on traiem els aliments, i millorar les tecnologies productives, el que “ens permetrà optimitzar el regadiu davant d'episodis de sequera més intensos i freqüents”.

L'economista insisteix en la importància de modernitzar l'agricultura amb un full de ruta clar. “Ens cal una intensificació sostenible del sistema de producció, tal com diu la FAO i l'IPCC, el panell intergovernamental del canvi climàtic”. Amb aquest repte d’aconseguir més aliments, Reguant critica les polítiques que menyspreen l'activitat agrària. “Una agricultura de postal amb un ramader que té tres ovelles no representa el futur”.

Una agricultura de postal amb un ramader que té tres ovelles no representa el futur

Francesc Reguant també posa el focus en adaptar el consum a la demanda del ciutadà. En aquest sentit, considera que la introducció de les proteïnes alternatives per substituir la ingesta de carn o peix han de ser una via a explorar, “però no l’únic camí possible”. En la mateixa línia, lamenta que “la gestió de l'aigua es faci contra l'agricultura”. En relació amb el regadiu, recorda que sense desenvolupar una estratègia eficient, es necessitarien vuit vegades més de superfície en un terreny de secà per produir el mateix. Per facilitar la disponibilitat de terres per part dels agricultors, Reguant demana corregir la llei que facilita instal·lar plaques solars a les àrees de regadiu. “Substituir una font de riquesa per una instal·lació és una salvatjada”.

Per avançar cap a la sobirania alimentària, els experts admeten que encara falta un canvi de mentalitat, que implica l'administració i la societat. Tal com comenta un pagès del Parc Agrari del Baix Llobregat, “els consumidors han de ser conscients que som un actiu mediambiental i que adquirir productes de proximitat, tot i que siguin més cars, és una filosofia i una font de riquesa territorial. Llàstima que aquesta visió encara sigui minoritària”.